La campanya electoral ha acabat, avorrida, lineal, marmòtica i tòpica. La societat catalana l’ha viscuda amb els deures fets, sabent que no és encara el moment de la decisió final . Independentistes i unionistes no intercanviaran un vot. Els podemites només aspiren a formar part d’un govern socialista i els últims pedecatistes a ocupar un escó al Parlament, bo seria que recordessin uns i altres que la frontissa només gira si s’instal.la de manera intel·ligent.
Ha hagut poc discurs polític i molt d’apocalíptic, la benvinguda novetat ha estat el nombre de candidates i la descoberta per a moltes persones de Borràs i Sabater, diferents i allunyades d’argumentaris encotillats i preestablerts.
I res no ha canviat, els presos i exiliats polítics són la nostra consciència. la de tota la societat. Els que votàrem l’1-O tornarem a votar un cop i un altre el mateix, les vegades que calgui fins que Espanya reconegui que la nació catalana no pot ésser obligada a ser espanyola i que en emprar la força i la repressió contra l’independentisme és el govern espanyol qui separa la societat catalana i fomenta el trencament dels lligams afectius i polítics.
I sí, la campanya ha fet badallar però la temperatura en l’interior segueix essent elevada, el magma ascendent no s’atura i se solidifica formant roques. És la força de l’ambició d’una societat lliure . Demà votarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!