El President Aragonés ha commemorat la proclamació de la República catalana feta pel President Macià el 14 d’abril de 1931. És pedagògic recordar-ho i honorar en Macià, jo mateixa, com molts catalans ja grans, l’estimem. El President Aragonés ha aprofitat l’ocasió per a anunciar que la data del 14 d’abril es convertirà en data assenyalada “per refermar el compromís republicà de la societat”. Lloable decisió.
“Fou un acte de sobirania immens, grandiós, fruit de la voluntat popular”, digué Aragonés. Per uns instants vaig creure que es referia a un altre fet i una altra data, la del dia 1 d’octubre de 2017 . Fins i tot si Macià fos viu potser ho hauria cregut. Aquell Primer d’octubre de fa cinc anys la societat catalana va fer un acte de sobirania grandiós, històric, popular, heroic, el de defensar les urnes i proclamar amb el vot que volia que Catalunya fos un estat independent en forma de república. Grandiós, més de 2.000.000 de persones votaren, Si. Immens, la societat catalana anà a votar enfrontant-se a dures càrregues policials.
No vull que es deixi de recordar i honorar Francesc Macià, però la decisió del Govern pot entendre’s com la voluntat d’ esborrar del nostre imaginari la data històrica, immensa i valenta, del dia 1 d’octubre de 2017, en què fou protagonista el poble català, substituint-la per la del 14 d’abril de 1931.
Que en soc de malpensada!, ja m’ho deia la mama. Però l’anunci del president Aragonés podria ésser interessat. Macià fundador d’ERC, voluntat de república, 14 d’abril del segle passat, fet històric enaltit per a arraconar l’1 d’octubre de 2017, el fet contemporani excepcional protagonitzat per milions de catalans i per Puigdemont, president a l’exili, fundador de Junts x Catalunya, partit independentista.
El president Aragonés ha afirmat que “amb l’esperit del 14 d’abril continuarem construint el futur en clau republicana”. Més clar que l’aigua clara. L’1 d’octubre esborrat de la memòria d’ERC i del Govern. Una manera gens subtil dels estrategues d’ERC de cantar les absoltes a l’1-O. Malpensada!, sí, la mama ja m’ho deia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!