L’espera, els empresonaments, l’exili, la coacció, la humiliació ens han fet perdre el somriure. Mai no hagués cregut que veuria la guàrdia civil entrant a Palau, al Palau de la Generalitat, el nostre emblema gòtic de l’antic Govern construït fa 600 anys. El Palau de la Presidència de la Generalitat buit, sense President, sense
La formació del govern i investidura del President era una tasca difícil, àrdua ,en un estat d’excepció, amb Catalunya bloquejada pel 155, intervinguda, castigada per accions judicials, empresonaments, exilis, escapçament dels partits independentistes, humiliacions i amenaces per part de l’Estat, del govern espanyol i dels partits que han aplaudit i alimentat de manera obscena
Ben segura estic que el President Mas no volgué dir que aquelles persones que votàrem l’1 d’octubre ho vam fer enganyades, que hi anàrem amb la certesa que un resultat favorable implicava la consecució de la República catalana, o que els qui escoltàrem del President Puigdemont la declaració d’independència vàrem identificar-la amb l’inici formal
Us estimo, em reconforta la vostra lleialtat, pateixo pel que patiu, m’és una càrrega amarga que us trobeu a l’exili, a la presó o imputats. Us vull de tornada, lliures i d’una peça. Entenc que aquest dur temps de fustigació constant i cruel repressió que sofriu no el vivim com vosaltres i que la
L’any 2017 mai no serà oblidat, ha estat l’any de l’èpica protagonitzada pel poble, per la ciutadania coneixedora que escrivia en primera persona el relat extraordinari de la lluita pacífica per la dignitat i la llibertat. La narració és inacabada com els grans poemes ho foren, l’acció s’aturà ofegada per la força de l’adversari,
Ubi sunt es preguntava el poeta medieval, ubi sunt?, on són -es preguntava- aquells que visqueren abans, on són -sovint ens preguntem- els morts que un dia estimàrem i foren estimats. Ahir el socialisme català històric morí, ahir el PSC perdé vergonyosament els principis democràtics pels quals molts dels homes i dones socialistes exposaren vides
Ahir, dia dels Sants Innocents, es publicà que el Govern ha acordat recompensar amb 14 € per escrit els advocats d’ofici que els presentin als jutjats redactats en català. Qualsevol ciutadà consideraria una innocentada la notícia que el seu Govern pagaria un plus econòmic als advocats perquè exercissin la seva activitat professional pública en
Sóc susceptible?, no confio prou en la força dels valors de la democràcia ?, sento el buit del silenci. No sento la brama de la ira, del rebuig solidari. Si no hi ha paraules innocents, tampoc no ho són els silencis, que fins i tot poden ésser més culpables que les acusacions i els atacs
No fa gaires anys, més aviat pocs, els partit polítics que convivien a Catalunya jugaven amb un somriure feliç amb la paraula “independència”, era una llunyana línia de l’horitzó inassolible. El socialista podia parlar del dret a decidir dels pobles, UDC també, CDC podia cantar amb alegria “in.de.pen.dèn.cia” al final dels mítings i ovacionar
En una línia imaginària ideològica simbolitzada pels partits semblaria una evidència que la “dreta” no és una opció catalana independentista, cap dels partits existents es postula com a “centre-dreta” o “dreta”: PDC i DC es disputen l’espai del centre i centre-esquerra, ERC se situa en el d’esquerra allunyat de l’extrem que ocupen les CUP i
La recent sentència dictada pel TC contra el procés independentista no pretén -per impossible- estroncar el camí emprès pel Govern i la majoria parlamentària inhabilitant el president Puigdemont, la presidenta Forcadell, els membres del Govern i els diputats, puix tant els magistrats com el Govern espanyol saben que un acte d’aquesta mena obriria un
Perquè crec que la llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya, perquè és en ella on tinc la meva única pàtria, perquè és el signe comú que ens uneix com un poble singular , perquè crec que és el patrimoni preuat mil·lenari que explica i expressa la nostra identitat col·lectiva … per aquestes
Pateixo una estranya malaltia, pròpia de retrògrads, s’anomena “nacionalisme romàntic”. el síndrome de la qual és creure que la literatura catalana no és l’escrita en castellà per un autor català d’origen o adopció, sinó la que té com a vehicle d’expressió la llengua catalana, sigui quin sigui l’origen de l’escriptor. He sabut de la
Us exigeixo respecte no pas perquè els meus cabells siguin blancs ni perquè les arrugues del rostre expliquin part de la meva història, sinó perquè pertanyo a una de les dues generacions que us han precedit i perquè , pel sacrifici i treball dels meus pares, formo part del que anomeneu amb menyspreu politicosocial
L’espectacle viscut aquesta setmana al Parlament ha estat vergonyós i humiliant. La nació no es mereix que el seu futur s’exposi com una mercaderia, que el candidat a la presidència més votat, recolzada la seva designació per més d’1.600.000 ciutadans, hagi de sotmetre’s a una mena de lapidació pública procurada per una minoria parlamentària