I ells, ara aquells, digueren fa ben poc “aquest Govern és endreçat, oi?”… No fou una sorpresa. El Govern d’avui desprèn aquella vella olor del peix al cove, és una còpia color sèpia i sense ànima del que Ell, ara Aquell, pilotà , el de l’ordre sense ensurts, el Govern de l’última modernitat del segle XX.
No ha estat oblidada la sentència que Aquell mateix encunyà ” O independents o residuals”, el mite latent que ell preservà i alimentà ha estat materialitzat per l’acció popular que assaboreix l’inevitable, que un nou Ell ha irromput en l’oasi irreal, un líder tan veritable com Aquell ho fou 40 anys enrera, un líder símbol d’un nou temps i societat i d’un nou objectiu, que ha trencat amb el passat i les seves icones. I ara ja amb anys viscuts arreu se sent que l’olor del peix al cove que Aquell instaurà és la mateixa que se sent del Govern d’avui i en l’aire resclosit i envellit hom creu reconèixer els temps passats autonòmics i amb lucidesa intel·ligent se sap que els temps venidors no podran ésser ni ordenats ni tranquils, puix la Catalunya social del segle XXI no és la del XX, i el seu horitzó no podrà fonamentar-se en aquella vella olor del peix al cove sinó en el nou imaginari col·lectiu, en el manteniment de la utopia com a únic camí de la realitat i en la creació d’una nova gramàtica política i el guiatge del nou líder.
Avui fa quatre anys el nostre poble inicià el camí de la construcció d’aquesta nova, difícil, coratjosa i inconformista Catalunya. Inoblidable Primer d’Octubre de l’any 2017. Gràcies a tots aquells i aquelles que el vàreu fer possible!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!