Coc Ràpid

La repressió i l’afebliment de la identitat nacional

La repressió político-judicial exercida pel Govern i poders de l’Estat espanyol és persistent, sense data de finalització puix mentre hi hagi independentisme polític i emocional actiu no haurà assolit l’objectiu de la seva anihilació. Però la repressió per la via administrativa, econòmica i judicial no és l’instrument únic contra l’independentisme, va acompanyada d’una eina més

Llegir més

El President Puigdemont diputat elegible?

  La inclusió a la llista de diputats elegibles de “Junts” del President Puigdemont em semblaria una decisió equivocada. Puigdemont és més que un nom i que una “marca” carismàtica i d’èxit prestigiós, és el President legítim de Catalunya que representa tot el que ha significat l’esclat de la conquesta de la independència nacional, la

Llegir més

L’epidèmia amenaçant, la desmemòria

  La Covid-19 és la malaltia epidèmica primera del segle, potser n’arribaran d’altres. Però una altra epidèmia greu i cruel ens amenaça, vençuda per un virus enemic, la de la desmemòria. Hem perduda la memòria?… ¿Hem deixat de recordar amb ràbia i tristesa que continuen empresonades i exiliades de manera injusta les persones que feren

Llegir més

Rufián, l’aposta d’ERC pel bilingüisme

  Gabriel Rufián fou, en un temps, una aposta de la direcció d’ERC. Un diputat que s’autodefinia com a “xarnego” (mot caigut en desús des de fa anys a Catalunya), que emprava subsidiàriament la llengua catalana malgrat haver-la après perfectament ( com ho han fet tots els catalans des de fa gairebé 40 anys a

Llegir més

La pertinaç malaltia que afecta milions de catalans

  Milions de catalans patim una estranya malaltia encomanadissa, una mena d’epidèmia que començà fa segles i que ara ha reviscolat amb força. No la pateixen tots els catalans (o qui sap )  però sí els qui volen la independència de Catalunya, els qui creuen en el principi d’autodeterminació i tots aquells que creuen que

Llegir més

“El relat màgic”, ERC en canta les absoltes

  Sergi Sabrià, portaveu d’ERC, ha cantat les absoltes al “procés” amb una frase de manual : “No podem alimentar relats màgics, la ciutadania d’aquest país no s’ho mereix”. L’apel·lació a “la ciutadania” és el tòpic més emprat del discurs polític, el que empara i encobreix fets i decisions preses sense la veu d’aquella i

Llegir més

No és qüestió d’independència sinó de dignitat!

  Que la Junta Electoral gosi de privar del seu escó un diputat del Parlament o , si és el cas, de la presidència d’un país, és un fet fins ara inimaginable i que ha succeït perquè a l’Estat espanyol hi ha instal·lada barra lliure per a tota mena d’atacs i humiliacions a la Generalitat,

Llegir més

La tendresa i la passió (Aquells joves de CDC )

  No sóc fàcilment impressionable ni sóc ploranera, però escoltant els al·legats dels nostres presos i preses polítiques em vaig emocionar, m’impressionaren el seu coratge que a tants de nosaltres ens manca, la solidesa argumental de llurs paraules, la serenor i determinació dels seus rostres, la fidelitat als seus ideals i principis sense taca i

Llegir més

Objectiu: Banalitzar Catalunya

  Banalitat és paraula vinguda de la França medieval derivada de “ban”, la proclama feta pel senyor feudal; banalitat era la instal·lació propietat en monopoli del senyor, necessària per a la vida dels vassalls que havien de pagar per a usar-la, la banalitat era un forn,un  molí o una premsa. Una banalitat és avui quelcom

Llegir més

Independentisme. Canvi de papers

  Després de la gesticulació i els eslogans-mantra de les dretes espanyoles ha d’arribar a Catalunya un temps de reflexió. Els resultats de les eleccions del 28-A han estat satisfactoris?, sí, però… Hi haurà al Congrés espanyol més diputats catalans independentistes dels que mai no hi ha hagut, però no arribaran a Madrid tots els

Llegir més

Nosaltres

Són moltes les paraules que escolto, les accions que es fan o s’ometen, per part dels partits defensors de la independència, que em preocupen i deceben. Però l’empresonament i l’exili que els seus dirigents pateixen me n’impedeixen no només la crítica sinó el comentari. Érem tots i totes el mateix dia al  mateix lloc polític,

Llegir més

Qui us ho podrà explicar?

  Sou els qui volien el català a l’escola i serveis públics de qualitat per a tothom; creixereu en una autonomia sentint-vos catalans i mantenint-hi la vostra identitat d’origen, fos catalana o no. Llegíeu “La Vanguardia” i no “El País”, i quan el President us renyà perquè no compràveu  el diari “Avui”ho féreu, molts éreu

Llegir més

Avui es vol convertir Catalunya en una colònia

Avui és un dia diferent, no sé viure’l; em llevo amb un únic pensament:  veuré el meu Govern, els dirigents del Parlament i de les societats cíviques asseguts com acusats davant d’un Tribunal que els ha prejutjat d’antuvi. Són els nostres representants i són els amics i amigues estimades, els que han lluitat des de

Llegir més

Pedro Sánchez perd el lideratge

Llegir més

L’esperança no és un pronòstic …

  Fou Havel qui digué “l’esperança no és un pronòstic” i avui malauradament hem de corroborar la sàvia sentència. Havíem construït un relat sobre l’esperança, mantinguda intacta per aconseguir una nova societat en una nació lliure. Per a nosaltres no era un relat el que vivíem sinó un capítol inaudit de la història col·lectiva: la

Llegir més