Club 7 Cinema

Reprodueixo tot seguit el comentari d’ Una vida nova, d’ Ounie Lecomte, que vaig publicar en aquest mateix blog el 8 de juny de 2009, al marc dels comentaris sobre els films vistos a Canes aquell any:

Une vie toute neuve és d’aquelles pel·lícules que en la seva petitesa atresoren prou grandesa, que en la sensibilitat amb què tracta els personatges i situacions esdevé un commovedor document humà.

L’argument se situa a Seül el 1975, quan el pare de Jinhee decideix deixar en un orfelitat rural de monges catòliques aquesta nena de nou anys. Per a la menuda, comença la dura prova de la separació, de viure sense les persones que s’estima. Es pot dir que encara no se n’ha refet que ja comença a trenar un cert vincle amb l’altra canalla que és a l’establiment. Junts comparteixen no tan sols un mateix sostre, sinó també i sobretot l’espera d’una nova família, d’una nous pares que vindran a buscar-les. El temps passa, les estacions de l’any van caient i l’adéu a algunes nenes que van sent adoptades alimenta en Jinhee tant l’esperança que aviat li arribarà l’hora, com li esberla l’amistat que tot just hi havia començat a forjar. La promesa i esperança d’una “altra vida” que se li féu quan el pare va deixar-la allà, segueix vivint-ho doncs amb la pena de la pèrdua –primer del seu pare; després, de les companyes–. Tanmateix, Jinhee aguanta, perquè sap que quan sigui de debò el moment de començar aquesta “altra vida”, llavors sí que haurà de deixar enrere per sempre més tots els que s’estima, que definitivament no podrà recuperar el seu pare, ni tampoc veure més les amigues que encara li resten.

La directora de la pel·lícula, Ounie Lecomte – noia sud-coreana adoptada per un matrimoni francès–, hi reconstrueix la seva pròpia experiència a l’orfenat Sant Pau, de Seül. Com ella mateixa reconeix, el caràcter autobiogràfic dels fets que s’hi narren a penes l’ha pogut evitar; per bé que sobretot hi ha volgut “traduir les emocions d’una nena davant unes circumstàncies tan especials, l’abandonament i l’adopció”. I certament, Lecomte, ha sabut transmetre de manera límpida, clara, els sentiments que va experimentar, aconseguint una autenticitat que revela una plausible sensibilitat cinematogràfica i humana.

Una vida nova s’ha estrenat avui a part de la nostra cartellera, també en català (VOSC). Més informació: Web oficial (cat) | Gencat.