Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Comentari: “Història de Pi”, d’Ang Lee
La síndrome del 3D està fent molt de mal. Hollywood insisteix a reclamar espectadors tot produint vinga títols amb espectacularitat —i no trobeu cada vegada més gent que abandona el 3D, per allò que els mareja o atabala?—. Sembla que cada cineasta dels que corren pels Estats Units hagi de tastar-ho, de fer la prova en 3D.
Història de Pi s’ha venut com un nou Titànic —per allò del naufragi, que ja són galtes!—, algun tràiler ha posat èmfasi en les imatges marítimes més impactants… tant se val si realment la pel·lícula és tot una altra cosa. Ang Lee s’ha avingut a fer-ne un producte que es mou entre el conte fantàstic i el relat d’aventures, aplegat a les exigències de l’espectacularitat anunciada i recorrent a l’esteticisme llaminer. I, malgrat tot, Història de Pi resulta una pel·lícula agradable de veure, realment molt ben dirigida, que, això sí, paradoxalment topa amb l’epíleg a l’odissea marítima, la relectura en clau simbòlica: allò, que li atorga un gruix reflexiu, queda com un afegit o, si es vol, com una mena de taula de salvació “temàtica” de darrera hora, després d’un devassall de metratge sobre els prolegòmens i, sobretot, el naufragi i la supervivència en alta mar.
Quan veia a la pantalla en Pi Patel sobre aquelles quatre fustes lligades al bot salvavides, amb la mar totalment encalmada després de superar la sacsejada salvatge d’una tempesta, em fou impossible no pensar en Master & Commander, de Peter Weir, obra magistral sobre la lluita de l’home amb la Natura. Evidentment, l’odiosa comparació deixà la pel·lícula d’Ang Lee en simple anècdota entretenidora; però certament, a més de justificar grans moviments de càmera, salts impressionants del protagonista, les fustes, el bot i els animals i d’enlluernar-nos el sentit visual amb l’enllumenat nadalenc servit per milers de meduses i estels del cel, amb irrupció gegantina d’una gran balena, aquesta quadre audiovisual —adaptació de la novel·la de Yann Martel— ens relata la lluita d’un home per la supervivència, abandonat enmig de la Natura (gairebé) indomable.
Ang Lee pauta el ritme de l’aventura amb la relació entre el noi i el tigre de Bengala. La por, la convivència distanciada, l’aproximació, l’acció de domar-lo, la resistència compartida… En cada etapa, en passen de tots colors (o no en passen, que pel cas…) perquè el relat i (sobretot) la voluntat entretenidora ho imposen; però puntualment se’ns va recordant que el que veiem és la història que en Pi Patel, de gran, explica a un escriptor, per si en treu material per a un llibre i per si el convenç de l’existència de Déu. Així és com a l’epíleg fílmic apareix la possibilitat que la narració no correspongui a fets reals, sinó a figuracions simbòliques i a la crònica del comportament salvatge de l’ésser humà abandonat en la lluita per la supervivència. Llàstima que és tan aparatós i dominant el metratge sobre l’odissea, que aquesta giragonsa reflexiva a penes si actua com a moral, com a píndola tardana per a qui vulgui pensar una mica sobre el que s’hi vol dir.
El fet que en Pi Patel sigui fill d’aquella Índia francesa, que hagi nascut al si d’una família que porta un zoo, que els esdeveniments polítics i socials els duessin a emigrar, que l’atzar el fes passar per un naufragi terrible i que el noi hagi crescut amb una generosa obertura cap a les diverses maneres d’entendre Déu, el converteix en un personatge fins a cert punt avinent als interessos autorals d’Ang Lee. Els protagonistes de la filmografia d’aquest cineasta, ja poden pertànyer al moment social i històric que sigui, en el país que sigui, que sempre són víctimes íntimes precisament d’aquell espai i temps en què els ha tocat viure. Certament, en Pi Patel, víctima no n’és; però cal admetre que el destí el porta per camins molt diferents als que hauria volgut. I poc que li sabria trobar res més en comú amb la resta de personatges del cinema d’Ang Lee.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Serà la primera en 3D !! D’acord amb tú …. ‘Master and Commander”, per a mí la milllor pel.lícula qiue he vist d’oceans, tempestes, descobertes, aventures, guerra, mariners.
Bon vespre !