Fa anys que na Xesca havia aturat el motor de l’hidroavió que sobrevolava Vilaweb, ho va fer per primavera quan la terra, el cel i el mar somriuen. Na Xesca Ensenyat, poeta, magnífica novel·lista, intel·lectual compromesa, incòmoda per a alguns per la insubornable sinceritat regalava generosa emocions i paraules als lectors que seguíem el seu bloc, imatges lluminoses per als captius de la seva prosa.
L’hidroavió apagafocs llençava histories, apunts polítics, literaris, socials i obria un canal ampli de conversa intel·ligent, perspicaç, crític i afectiu amb els molts i moltes lectores que la seguíem. Quan aquell motor de mots incontenibles s’aturà va deixar inacabada la nostra lectura de la increïble història de Babalusa, la medusa, el 9 de març de 2009 ens havia arribat la tramesa que en feia 72, en fou l’última. Ara, amb feliç nostàlgia, passats 12 anys, gràcies al treball del seu fill, podrem llegir la novel·la entera , editada en paper, com ella desitjaria.
Serà un goig retrobar-nos, un cop més, amb l’estimada Xesca, Xesca Ensenyat, la dona lliure que tant ens donà. I recordarem el so de l’hidroavió que apagava i encenia focs, aquell hidroavió que de manera premonitòria na Xesca va pintar de groc brillant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!