Veu passar un núvol grisenc, llarguer, que en caminar el vent l’esfilagarsa fins a convertir-se en una línia vaga, gairebé inconsistent.
Cau un ruixim. Ha netejat els cors de porpra de l’arbre de Judà, florit des de fa uns pocs dies. Les mèlies, l’arbre de l’amor, els xiprers són on sempre, arrelats a la terra, indiferents als nostres desigs i ocupacions.
Primer dia de primavera. sense perfum de lilàs – on son?. Sense aquell aire tendre amb olor de gespa tallada que fa anys, ja molts, sentia a les galtes pel jardí de la Universitat.
La terra segueix muda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!