El fil roig es desfila, el patriotisme nacional s’aprima, el seu color, roig de sang en els temps difícils, ha perdut intensitat, és avui tan sols un record del que era. Ha mort un patriota català, en Josep Espar i Ticó. Fou el jove que primer entonà el dia llunyà del 19 de maig de
Pla , el gran escriptor, reinventà la seva història, recreà el seu personatge , amagà la seva tendresa i el seu delit pel ritme de la prosa. En Josep Pla té 20 anys quan escriu “Begur, la vila blanca i alta”, el títol harmònic fet d’assonàncies i consonàncies. No sap encara si serà observador sagaç
Fa anys que na Xesca havia aturat el motor de l’hidroavió que sobrevolava Vilaweb, ho va fer per primavera quan la terra, el cel i el mar somriuen. Na Xesca Ensenyat, poeta, magnífica novel·lista, intel·lectual compromesa, incòmoda per a alguns per la insubornable sinceritat regalava generosa emocions i paraules als lectors que seguíem el seu
No li agrada el futbol, mai no li ha agradat, i estranyament sense adonar-se`n veia els partits del FC Barcelona, admirava els dibuixos que Messi feia sobre la gespa conduint la pilota obedient, l’arquitectura d’aquella mena de dansa les passes de la qual només ell coneixia. La imantava el talent extraordinari, l’art desconegut, la
Sulla spiagia di Sidone un toro tentava di imitare un gorgheggio amoroso. Era Zeus. Així comença ” Le nozze de Cadmo e Armonia”, l’obra, la creació literària que m’enamorà per sempre fa 30 anys. Mai no havia llegit res de semblant ni sabia qui era Roberto Calasso i estranyament des de llavors aquest llibre
De Miquel Martí i Pol Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. De Josep Maria de Sagarra Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta
Aquests dies he llegit els poemes d’en Carles Riba, no és pas la primera vegada que els llegeixo. Creia que en aquesta trobada, després de tants anys de lectures i vides, em seria més fàcil entendre, més enllà de la llengua i el ritme, les Elegies que sempre m’havien semblat obscures, obstinades en no
Dia de Dante Alighieri Primers versos del cant I de la “Commedia”, l’inici del gran viatge A la meitat del camí de la vida em vaig trobar dins d’una selva obscura, perquè havia deixat la recta via. (Versió de Joan F. Mira) Il·lustració, Retrat de Dante per Sandro Botticelli, 1495 Dante Alighieri,
Obro el llibre encara no llegit, “El Cazador Celeste” de Roberto Calasso. Sento el respecte i l’emoció de la cerimònia iniciàtica, la d’entrar en el món de les metamorfosis, en una narració poètica absorbent en què la paraula és lligada al misteri de la cultura. Calasso és un humanista o un savi o un transmutador
Sovint llegeixo el bloc “Solcades” d’en Solà, l’arqueòleg-pagès, m’atrau la riquesa de la llengua i m’enamoren les blanques xiquetes, les ovelles dels contes pallaresos; fa uns dies hi vaig trobar la cabra blanca de Rasquera. Una cabra blanca autòctona del nostre país, descendent de la salvatge “capra prisca”, que duu el nom de Rasquera, el
Alguns diumenges d’aquest mesos estranys he escoltat la missa transmesa des del monestir de Montserrat. No hi veia la figura coneguda alta i prima, ja ascètica els últims temps, del monjo Regué, la seva absència em féu pensar que era malalt o que la comunitat el volia preservar del cruel virus que castiga el
Benvolgut President, avui fa 90 anys que nasqueres, en fa 60 del teu judici, condemna i empresonament, 40 que fores nomenat 126è President de la Generalitat de Catalunya i 6 anys de la teva declaració auto inculpatòria. Fa ja 6 anys que vius la nova i dolorosa condemna que tu mateix t’has imposat ,
25 anys junts. He après, m’he commogut, m’heu informat i m’heu donat eines per a saber construir i deconstruir. Gràcies!.
Cançó de la Moreneta Moreneta’n sou, es que’l Sol vos toch, es que us toca’l Sol lo Sol de la Gloria. Moreneta’ n sou, moreneta y rossa. …………… Catalans, veniu, María us anyora, té’l sol per vestit, lo cel per corona, per trono un mont d’or, per cambra una gloria: veníula a
Adeu, sant Jordi, fins l’any que ve, que, si em deu salut i vida, jo us promet que tornaré