Aquests dies he llegit els poemes d’en Carles Riba, no és pas la primera vegada que els llegeixo. Creia que en aquesta trobada, després de tants anys de lectures i vides, em seria més fàcil entendre, més enllà de la llengua i el ritme, les Elegies que sempre m’havien semblat obscures, obstinades en no
Dia de Dante Alighieri Primers versos del cant I de la “Commedia”, l’inici del gran viatge A la meitat del camí de la vida em vaig trobar dins d’una selva obscura, perquè havia deixat la recta via. (Versió de Joan F. Mira) Il·lustració, Retrat de Dante per Sandro Botticelli, 1495 Dante Alighieri,
Obro el llibre encara no llegit, “El Cazador Celeste” de Roberto Calasso. Sento el respecte i l’emoció de la cerimònia iniciàtica, la d’entrar en el món de les metamorfosis, en una narració poètica absorbent en què la paraula és lligada al misteri de la cultura. Calasso és un humanista o un savi o un transmutador
Sovint llegeixo el bloc “Solcades” d’en Solà, l’arqueòleg-pagès, m’atrau la riquesa de la llengua i m’enamoren les blanques xiquetes, les ovelles dels contes pallaresos; fa uns dies hi vaig trobar la cabra blanca de Rasquera. Una cabra blanca autòctona del nostre país, descendent de la salvatge “capra prisca”, que duu el nom de Rasquera, el
Alguns diumenges d’aquest mesos estranys he escoltat la missa transmesa des del monestir de Montserrat. No hi veia la figura coneguda alta i prima, ja ascètica els últims temps, del monjo Regué, la seva absència em féu pensar que era malalt o que la comunitat el volia preservar del cruel virus que castiga el
Benvolgut President, avui fa 90 anys que nasqueres, en fa 60 del teu judici, condemna i empresonament, 40 que fores nomenat 126è President de la Generalitat de Catalunya i 6 anys de la teva declaració auto inculpatòria. Fa ja 6 anys que vius la nova i dolorosa condemna que tu mateix t’has imposat ,
25 anys junts. He après, m’he commogut, m’heu informat i m’heu donat eines per a saber construir i deconstruir. Gràcies!.
Cançó de la Moreneta Moreneta’n sou, es que’l Sol vos toch, es que us toca’l Sol lo Sol de la Gloria. Moreneta’ n sou, moreneta y rossa. …………… Catalans, veniu, María us anyora, té’l sol per vestit, lo cel per corona, per trono un mont d’or, per cambra una gloria: veníula a
Adeu, sant Jordi, fins l’any que ve, que, si em deu salut i vida, jo us promet que tornaré
El fil roig del teatre català semblava trencat. Guimerà, Pitarra, Segarra eren noms pretèrits, recordats com a representants d’una època esplèndida, sepultada. A finals dels anys ’50 i començaments dels ’60 ens alimentaven de Buero Vallejo, Sastre, Casona, Priestley, Miller, Williams… Un joveníssim autor ens sorprengué amb una obra teatral diferent, genuïna, escrita en
M’agradava llegir els articles (no de fútbol) que publicava Lluís Racionero. És així com el coneixia, com l’escriptor que en unes línies comptades narrava un retall d’història, ple de saviesa enciclopèdica i de detalls suggeridors. Escrivia enllaçant mots i frases de tal manera que l’interès de la lectura creixia fins a un final mai
Fa 75 anys, la nena en tenia 10 , la mama digué al papa: “El que fa el Santet ho fa la Nena”. I aquell any la nena començà el batxillerat i més tard anà a la Universitat. Eren els temps més durs de la postguerra, de la pobresa i la forçada austeritat, eren
Avui fa 100 anys que en Josep Pallach nasqué. La mort se l’endugué molt aviat, quan la nació més el necessitava. Havia caminat, lluitat molt des quan era quasi un nen contra la injustícia, i ja home era destinat a construir una nova esquerra al servei de tot el país i a escriure les
“No concebo la vida sense escriure” Mirà i ho veié tot clar. Sempre, en temps obscurs i en temps nets, mirà i parlà. Escrigué i descrigué la realitat que sovint es volia amagar. Estimà i fou estimada i ho seguirà essent en la memòria col·lectiva. Isabel-Clara Simó. Escriptora. Alcoi, primavera de l’any 1943- Barcelona,
Ahir els nostres presos i preses polítics parlaren. Una tarda , uns al·legats que mai no oblidarem, la seva veu era la nostra, la seva innocència era la de tots nosaltres, la seva emoció era la nostra i el seu empresonament el de les nostres idees, el de la democràcia, el de la llibertat.