No li agrada el futbol, mai no li ha agradat, i estranyament sense adonar-se`n veia els partits del FC Barcelona, admirava els dibuixos que Messi feia sobre la gespa conduint la pilota obedient, l’arquitectura d’aquella mena de dansa les passes de la qual només ell coneixia. La imantava el talent extraordinari, l’art desconegut, la modèstia orgullosa del puny aixecat, la intuïció genial del moment escenogràfic de la victòria.
I es commocionà amb les llàgrimes d’en Messi i els seus ulls tancats pels molts plors, amb la grandesa del seu amor pel FC Barcelona covat des que arribà a la Masia com un nen temorenc allunyat de la família però determinat a manejar el seu futur. Amb aquell somriure innocent de nen que no ha perdut.
En Messi és arreu, sense voler-ho ha deixat un llegat d’esperança al cor de tots els infants del món, al lloc més aspre, pobre, al més castigat per la sequera, la fam o la guerra un nen duu una samarreta blaugrana amb un 10 a l’esquena, el 10 d’en Messi, el Messi del Barça. I el Barça se n’ha de sentir orgullós, orgullós i agraït d’haver teixit un fil internacional irrompible d’amor pel futbol amb el seu 10. Un goig ha estat haver viscut l’extraordinària història d’amor amb Messi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!