NOSAL3 en som + de tres

Reprenent on ens quedàrem la sessió anterior, i després de
la pausa-café…

         Començà la ronda de debat Ferran Suay,
a qui vam conéixer a l’assignatura  “Recursos
humans i màrqueting lingüístic” del màster. Ens parlà de les diferents actituds
respecte a la llengua. En una societat amb membres  bilingües (les societats mai ho són), podem
distingir entre persona capacitada al bilingüe i discapacitada a qui és monolingüe.
De les diferents actituds dels discapacitats que van des de l’hostilitat a la displicència i al respecte, les dues primeres mantindran la
discapacitat i el respecte portarà cap a la capacitació. Als capacitats, l’hostilitat
i la displicència els provocaran autoodi i minvaran les capacitats, i el
respecte pot augmentar l’ús de la llengua.   

         De les conductes observables va
destacar la timidesa lingüística, i la va il·lustrar amb l’exemple de la frase
de Ramon Torrens “Més que catalanoparlants som catalanocallants”. Una altra
conducta observable és la convergència al castellà que va des de Resistent, que
insisteix abans de canviar de llengua; Reactiva, que canvia al primer senyal; i
Proactiva, que inicia la conversa en castellà… i tot açò… com es manté?
Recordem que el castellà està “avalat” per més de 500 lleis que imposen el seu
ús (amb sancions als infractors). El seu aprenentatge és aplicat per
contingències: reforç, càstig, desemparança.

         Ens va proposar diferents
classificacions de bilingüismes amb foto inclosa (veuré si puc afegir-ne alguna en
adjunts) que van del bilingüisme castellà/espanyol del metro, bilingüisme
unidireccional: per què les parades de l’Albereda, d’Aragó, de Colom, es diuen
en castellà? Bilingüisme folclòric  Centre
de Qualitat “Manuel Sanchis Guarner”, on ens atenen i tot està en castellà;
bilingüisme imbècil: jersei/jersey; bilingüisme imbècil + unidireccional Castelló/Teruel
Castellón/Teruel.

         Quina conducta alternativa (possible)
podem aplicar:

         L’assertivitat lingüística, que
consisteix a parlar sempre en valencià, canviar de llengua només quan l’interlocutor
no està capacitat i ho demana; i sentir-nos còmodes fent-ho. Abans d’acabar va
deixar unes quantes preguntes a l’aire per al posterior debat:

Què
necessitem? Un canvi d’actitud?, un canvi de conducta?, conducta, de qui?, i
com?. Finalment dues citacions:

“Si jo estudie la llengua de l’altre i l’altre no respecta
la meua, parlar la seua llengua deixa de ser un gest d’obertura per
transformar-se en un acte de vassallatge i de submissió” (Amin Maalouf)

“Parleu la vostra llengua sempre que pugueu. Feu-vos el
propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara
els hàgiu parlat en castellà” (Till Stegmann)

            Ismael Díaz intervingué seguidament per
a explicar que en els models acadèmics de l’Educació, de la Universitat no s’ha
avançat des que es va arribar  a una
certa fita. A l’escola s’ha avançat en competència, però estem perdent l’ús, i posa
l’avaluació de l’oral de l’anglés com a exemple del que hauria de fer-se en el valencià
i no es fa. També afecta l’actitud dels docents, que poden veure’s desil·lusionats,
funcionaritzats… Una altra actitud individual és la dels professionals
(psicòlegs, arquitectes,…) als quals se’ls pot considerar herois: no solen
tindre cap instrumentació tècnica (tests, programes, …) Va afirmar que dintre
de l’àmbit de les relacions professionas de psicòlegs es donen situacions d’incomoditat.

         El torn d’intervencions al debat el
tancà J-Lluís Domènech, professor de Llengua i literatura i membre de l’A.V.L.
que aportà altres dades que no s’han exposat anteriorment de l’àmbit de la
psicologia. Els tres factors que destacà van ser l’Actitud amb la llengua, el Nivell
assolit i l’Ús que en fem d’ella, quan més vaja qualsevol d’ells, més aniran els
altres. Va dir que igual com abans s’havia dit (a la conferència) que qui vol
aprendre, aprèn, qui no vol aprendre, no aprèn.

         Quant a les actituds individuals i
col·lectives que podem adoptar, va proposar:

         1.- Optimista: té molt de futur. No
coneix la problemàtica.

         2.- Pesimista: no hi ha res a fer,
aturar la lluita. Submissió.

         3.- Realista: recomanable, lluita,
constància, es poden solucionar molts problemes.

         ¿Per què el valencià no va a més?
Segons les enquestes fetes, l’augment d’immigrants farà baixar la proporció de
parlants. Açò no vol dir que la nostra llengua es parle menys pels immigrants. Si
els parlants valoren positivament la pròpia llengua, possiblement els immigrants
ho valoraran positivament també.

         El mercat del valencià està regulat i a
més intervingut a favor del castellà des de sempre. Cal també observar els
grups polítics com s’han comportat i com es comporten. Quan s’aprovà la LUEV,
les actituds són contradictòries. Segons un estudi d’Enric Soria, quan més s’ha
usat el valencià a les Corts va ser en l’etapa de Lizondo i U.V. Acaba amb la
pregunta: quina actitud és la millor i quina la pitjor?

Cada vegada agafem pitjor els apunts, si hi ha alguna cosa incorrecta, pregaríem que ens ho comunicàreu, gràcies.

Encara va haver un debat posterior, però haguérem d’anar-nos-en per agafar el trenet, el transport públic és el que té…