Resums
argumentals:
|
Reflexions i contes. Àngels Escolà –
L’abstracte, Culpa, La metàfora del poder, La dona
pagesa, La felicitat, Ahir, Els plàtans, La paretària,
La malva, La comtessa de l’Urgell, i
altres…
|
Contraposats. Roger Corominas – Encara
t’hauré dexplicar quina diferència hi ha entre fotre un
clau i fer l’amor. L’acte en si és el mateix i la
diferència rau en el sentiment. En un, tan sols cerques
la satisfacció físiològica, mentre que en laltre hi
sumes la necessitat de donar i tés important la
complaença del teu semblant.
|
Un relat curt, amb frases curtes. Marc
Aureli Espinós – Diuen que ara el que funciona són
els relats curts. Amb frases curtes. I és que el mercat
ho vol així: coses curtetes (microrelats, en diuen
alguns), amb un estil directe, amb un llenguatge planer,
i sense gaires subordinades. Subjecte, verb, predicat.
Subjecte, verb, predicat. I anar fent.
|
Cartes d’un pencaire a l’antic company de
feina. Joan Barnich -És estrany avui dia
rebre una carta en paper. N’hem perdut el costum,
denviar-nos-en. Tenim tota mena d’enginys moderns
pensats per a millorar la comunicació, i ens hem oblidat
dels mes senzills, d’aquells que demanen una estona de
reflexió i calma; anem sempre de bòlit; la vida davui,
amb el seu ritme frenètic, ho imposa, i nosaltres ens
deixem portar per aquest ritme com si sofríssim una
estranya forma de possessió
collectiva.
|
Elogi de la solitud volguda. Blai
Domènech – Si és volguda i buscada, és una font de
riquesa interior, és una manera fascinant de descobrir
el món per un mateix; forneix l’ésser de vivències
profundes que la companyia d’altres persones podria fins
i tot, en algun moment, i en alguna circumstància,
espatllar. La companyia dels éssers estimats és
meravellosa. La soledat també ho pot
ser.
|
La reserva. Juli Vert – Un vell amic,
entusiasmat, m’ha contat que ha sentit a dir que corre,
a mitja veu, i en determinats cercles, la brama que els
del govern ens estan preparant, a nosaltres, els
valencians, una mena de reserva, com la dels indis
americans, com la dels aborígens dels territoris ocupats
pels vells imperis colonials. Sembla ser, segons m’ha
referit l’amic, que aquesta bona gent del govern senten
comunament una profunda inquietud sobre la nostra
possible total i definitiva extinció com a poble, i
volen posar-hi d’alguna manera remei.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|