NOSAL3 en som + de tres

        Recollit
d’un dels “pom d’articles” que ens presenta Àngel Canet al seu bloc, hem
recuperat aquest del 6 d’abril a El País escrit per Rosa de Lera.

        Em
pensat que Rosa de Lera s’ha quedat curta, o potser en eixa data encara no
havia eixit a la llum pública totes les altres prebendes que s’adjudiquen els
parlamentaris, diputats, presidents i altra gent del “bon viure”, perquè ja ens
direu què és sinó, ser-ho.

        L’article està bastant bé, però volem afegir algunes preguntes:

        *
Perquè als qui treballen com a professionals els paguen també l’assegurança
d’autònoms? Ah! I al damunt s’apugen la base de cotització al màxim!, clar! Com
que no paguen ells!.

        *
Perquè els paguen l’assegurança dels vehicles?.

        *
Solves, ara que ja no és ministre, continuarà cobrant d’ex comissari d’Europa i
d’ex ministre…?  Això deu ser un bon
feix de bitllets diaris!

        *
I molts altres privilegis i exempcions de les quals no en tenim ni idea…

        Quant
al titular que li ha posat, tampoc ens acaba d’agradar: hagués estat millor
“Els parlamentaris i l’ètica”, ja que la moral… açò ja ho comentarem en un
altre apunt què parlava sobre la xerrada d’Isabel Morant (El prestigi i el
desprestigi de la política)

        I
ens preguntem també: realment a aquesta gent els importa el país, la gent? O
només miren pel seu propi benefici?.

        Caldria
fer una bona escombrada: deixar-ho tot ben lligat per a que aquestes
irregularitats -és el que són- s’acaben i no tornen mai més.

        Dintre,
l’article traduït.

Els parlamentaris i la moral

ROSA DE LERA – Madrid – 06/04/2009

            Que un nombrós grup de diputats a
Corts percebIn més d’una remuneració, a més del seu salari como a diputats, és
una bona mostra de a quin extrem hem arribat. ¿Com podrem exigir moralitat als
constructors, alcaldes, funcionaris, metges, peons d’obra, empleats de tot tipus,
si els mateixos diputats es permeten el luxe de “treballar” en altres
activitats remunerades en compte de dedicar-se exclusivament a la funció per a
la qual han estat elegits?

            Les dones i els homes cultes del
Renaixement parlaven de la virtú com aquella actitud per la qual les
persones s’exigien a si mateixes un comportament digne, acord amb la consciència
i les necessitats dels ciutadans. Aquella virtú no existeix entre bona
part dels diputats a Corts.

            Una llei d’incompatibilitats que
permet interpretacions tan laxes, de manera que uns i altres -perquè no se
salva quasi ningú- s’unflen a guanyar diners mentre han d’estar legislant, és
una llei dolenta i hauria de ser canviada els més aviat possible, però entretant
no hauria d’aplicar-se sinó amb la més restrictiva de les interpretacions.

            La poca vergonya que demostren eixos
diputats en moments d’especial crisi per a bona part de la població treballadora
i humil és ben palesa: entrem a sac en la política per a omplir bé el sac. ¡Què
poc queda ja de la vella missió dels páter patriae!- J. Luis López de
Guereñu Polán. Pontevedra.

            Evidentment és indignant que un diputat, és a dir, un
empleat que treballa per a nosaltres com a “representant del poble”
reba, a més del seu sou com a tal, un altre salari en l’empresa privada, però encara
més greu és que compatibilitzi dos remuneracions d’organismes públics. Un exemple,
la pensió que rep el ministre d’Economía Pedro Solbes com a ex comisari de la
UE o, a nivell local, la de Esperanza Aguirre com a ex presidenta del Senat.
¿No se senten avergonyits de tenir “jubilacions d’or” mentre la majoria
de nosaltres no té el futur assegurat, ni tan sols el present.