NOSAL3 en som + de tres

Us adjuntem la notícia de Xúquer Viu informant-nos que l’Ajuntament de Sueca a posat a un carrer el nom d’Antonio Estevan.

I a més…

En el procés del projecte de restauració del riu
Verd que es va iniciar amb una jornada de participació el passat 15 d’octubre a
Benimodo, des de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, s’estan efectuant consultes per
tal de determinar si el projecte de restauració del riu Verd en els termes municipals de Benimodo, Massalavés, Alberic i
Alzira ha de sotmetre’s o no al
procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

 

En arxius hi teniu la
petició del Ministeri en PDF.

 

LA CIUTAT DE SUECA DEDICARÀ UN CARRER A ANTONIO ESTEVAN, DEFENSOR DEL XÚQUER

 

L’Ajuntament de Sueca aprova dedicar un carrer a Antonio Estevan, fundador de Xúquer
Viu i membre destacat de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, que va
morir el passat mes de setembre. Antonio Estevan va ser guardonat amb
el premi “Aigua Clara” atorgat en 2007 al municipi riberenc de Polinyà
del Xúquer.

 

En
el plenari d’ahir, Elvira Mondragón, representant a Xúquer Viu i a
l’Associació d’Amics de la Muntanyeta dels Sants, va fer una emotiva
intervenció, destacant la consideració cap a Sueca per part d’Antonio
Estevan que la considerava la capital del Xúquer.

 

L’enginyer Antonio Estevan  a partir del 2003 es bolcà en la lluita contra la sobreexplotació del riu Xúquer per tal d’aconseguir la seua plena recuperació, contribuint de manera decisiva als esforços que aquests darrers anys s’han dedicat al Xúquer, la qual cosa ha significat un autèntic canvi social.

En el conflicte del transvasament Xúquer-Vinalopó, Antonio va ser la persona clau que possibilità la modificació del projecte, amb la cancel·lació del planificat des de la presa de Cortes de Pallàs
-a 100 quilòmetres de la desembocadura- i el seu trasllat a l’Assut de
la Marquesa, a tan sols 3 quilòmetres de la desembocadura.

Antonio Estevan,
persona compromesa social i ecològicament, es va recórrer la geografia
valenciana, i especialment la de la Ribera, donant xerrades i
organitzant reunions que van promoure la presa de consciència de
nombroses persones cap als problemes de l’aigua i la necessitat de
canviar la seua gestió.

 

En la foto Antonio Estevan amb el premi de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua a Xúquer Viu atorgat a Sueca al 2004

 

(El document s’ha presentat en castellà. Una vegada més no sabem que els nos3 drtes lingüístics ens permeten presentar la documentació en la nostra llengua -veieu si no l’apunt de la xerrada d’Alfons Esteve-.

Però no passa res, nosal3 us ho traduïm)

 

 

CIF G97493936 – apartat de correus 167 (46250) L’Alcúdia –
València – e-mail: xuquerviu@hotmail.com

 

 

ASSUMPTE: Contestació a
consulta sobre decisió d’avaluació d’impacte ambiental del projecte
20090018RER, RESTAURACIÓ DEL RIU VERD EN ELS TERMES MUNICIPALS DE BENIMODO,
MASSALAVÉS, ALBERIC I ALZIRA (VALÈNCIA)

 

 

Roger Pons Vidal amb NIF 20761094, domiciliat al C/ Sèquia Reial 1, 46260, Alberic, com a president de l’Associació “Xúquer Viu” amb CIF G97493936 i domicili postal Apartat de Correus 167, 46250
L’Alcúdia, presenta els següents suggeriments davant la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio de
Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

 

1) Sobre les entitats a les quals s’ha sotmès a consulta la
decisió

 

Hem conegut des de la nostra organització
que la Dirección General de Calidad
Ambiental ha sotmès a consultes la determinació de si deu sotmetre’s o no
al procediment d’avaluació ambiental el projecte de “Restauració del riu Verd”.

 

Xúquer Viu intervingué activament en la
jornada de participació, convocada per la Confederació Hidrogràfica de Xúquer,
celebrada el passat 15 d’octubre en la localitat de Benimodo.

 

Igualment Xúquer Viu fou una de les dues
entitats que presentà formalment un escrit de suggeriments i consideracions a
la memòria del projecte, escrit que adjuntem al final d’aquesta contestació.

No obstant, per a la nostra sorpresa, la nostra
organització no ha estat inclosa entre aquelles a les quals s’ha consultat la
decisió esmentada més amunt. Malgrat tot, esperem que les nostres
consideracions siguen tingudes en compte així com que se’ns consulte en ulteriors
ocasions.

 

2) Sobre el sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental del
Projecte

 

Respecte a la consulta, la nostra organització
considera que, si bé la finalitat del projecte és la recuperació del bon estat
ecològic del riu Verd i, per tant, l’actuació proposada millorarà la situació
actual, sí hauria de sotmetre’s el projecte a avaluació d’impacte ambiental,
en base a les següents consideracions:

 

 

1.- Tant el naixement del riu Verd (Ullals) com el seu primer tram
és un zona LIC (Lloc d’Importància Comunitària), que formarà part de la Xarxa
Natura 2000 i alberga importants espècies animals i vegetals, en perill d’extinció,
endèmiques i mereixedores de protecció especial, tals como Valencia hispanica (samaruc) (en perill
d’extinció segons el catàleg nacional, el valencià i la UICN, Directiva d’hàbitats
Annex II)), Dugastella valenctina, Unio elongatus (Catàleg Valencià de
Fauna · Annex I – En perill
d’extinció Conveni de Berna · Annex III, Directiva d’hàbitats · Annex
V), Theodoxus valentinus, i Theodoxus velascoi, (Catàleg
nacional: En perill d’extinció. Catàleg Valencià de Fauna: Annex I –
En perill d’extinció) que en el cas de les espècies del gènere Theodoxus (gasteròpodes aquàtics),
constitueixen l’única població coneguda a tot el món., Squalius pyrenaicus (vulnerable UICN), Anguilla Anguilla (Anguila) (Categoria UICN · Vulnerable,
Conveni de Barcelona · Annex III),
Atherina boyeri (Pejerrey) (Categoria UICN · Vulnerable), Barbus guiraonis (Barb mediterrani)
(Categoria UICN · Vulnerable Directiva de hábitats · Anexo
V).

 

 Es
tracta d’espècies prioritàries (Valencia hispanica) la conservació de
les quals suposa una especial responsabilitat per al País degut a la importància de la
proporció de la seua àrea de distribució natural inclosa en el territori
contemplat en l’article 2 (Directiva
Hàbitats, DIRECTIVA 92/43/CEE ) o de les altres espècies d’interés
comunitari.

 

La figura de protecció d’aquest ecosistema així com la sensibilitat
ambiental i la seua fragilitat fan necessari que se sotmeta a avaluació d’impacte
les actuacions a realitzar, per molt positives que ens puguen semblar.

 

– L’article
3 apartat 2 del Real Decreto Legislativo
1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació
d’Impacte Ambiental de projectes estableix que:

 

2. Només hauran de sotmetre’s
a una avaluació d’impacte ambiental en la forma prevista en aquesta llei, quan
així ho decidisca l’òrgan ambiental en cada cas, els següents projectes:

 

a)
Els projectes públics o privats consistents en la realització de les obres,
instal·lacions o de qualsevol altra activitat compresa en l’annex II.

 

b) Els projectes
públics o privats no inclosos en l’annex I que puga afectar directament o
indirecta els espais de la Xarxa Natura 2000.

 

La
decisió, que ha de ser motivada i pública, s’ajustarà als criteris establerts
en l’annex III.

 

El projecte de
restauració del Riu Verd s’enquadra en el subapartat b d’aquest article. Al
consultar l’annex III que conté els criteris de selecció que serviran per a
determinar si un projecte d’aquest grup se sotmet al procediment d’avaluació d’impacte
ambiental, s’assenyala com un d’aquests criteris:

 

1.
Característiques dels projectes: Les característiques dels projectes hauran de considerar-se,
en particular, des del punt de vista de:

(…)

5. Àrees classificades o protegides per la legislació de l’Estat
o de les Comunitats Autònomes; àrees d’especial protecció designades en
aplicació de les Directives 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, y
92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992.

 

A
més la Disposició Addicional Quarta d’aquest Real Decreto Legislativo 1/2008 obliga a la subjecció d’avaluació
ambiental dels projectes estatals que puguen afectar als llocs de la Xarxa
Natura 2000. Aquesta avaluació ambiental hauria d’estudiar les repercussions en
el LIC “Ullals del Ríu Verd “del projecte tenint en compte els objectius de
conservació d’eixe LIC.

 

 

– D’altra banda, segons l’article 6 apartat 3 de la Directiva Hàbitats,
DIRECTIVA 92/43/CEE DEL CONSELL de
21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la
fauna i flora silvestres, que diu:

 

” Qualsevol
pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense
ser-hi necessari, puga afectar de forma apreciable als esmentats llocs, ja siga
individualment o en combinació amb altres plans i projectes, se sotmetrà a
una adequada avaluació de les seues repercussions en el lloc, tenint en compte
els objectius de conservació d’eixe lloc…” . (el subratllat és nostre)

 

S’entén:

1er que els anomenats “esmentats llocs” són els hàbitats naturals que integren la XARXA NATURA 2000
i els hàbitats de las espècies  de l’Annex
II,

2on que el projecte presentat no és un projecte relacionat
directament amb la gestió de la conservació de l’espai  LIC.

 

Considerem
que el fet de que el projecte de restauració es trobe en l’àmbit del LIC Ullals
del Ríu Verd, és criteri de pes suficient per a sotmetre’l al procediment d’avaluació
d’impacte ambiental.

 

2.- La declaració
d’impacte ambiental -de caràcter públic- que es formularà després de l’avaluació
d’impacte ambiental del projecte de restauració del Riu Verd, garantitzarà un
major acompliment de les mesures correctores i del programa de vigilància
ambiental que s’exigisquen al promotor, aspecte que no queda assegurat en
cas que el projecte no se sotmeta a eixe tràmit, ja que el Real Decreto Legislativo 1/2008 recull un capítol específic de
control de l’acompliment de les declaracions d’impacte ambiental (Capítol III) amb
un règim sancionador aplicable als incompliments i una reparació de danys produïts.

 

3.- A més a més, segons la legislació
valenciana, aquest projecte que inclou plantacions i repoblacions forestals hauria
de, com a mínim, ser sotmés a estimació d’impacte ambiental (apartat h del
article 162 del Decreto 98/1995 pel
que s’aprova el reglament de la Llei 3/1993 Forestal del País Valencià, que
contempla la regeneració de riberes que afecten a terrenys forestals). Pensem,
no obstant, que la legislació valenciana obliga a aquest projecte a una avaluació
ambiental, doncs suposa una plantació forestal en las riberes del Riu Verd
(apartat c del grup 1 Agricultura i Zoologia de l’Annex I del Decreto 162/1990, pel que aprova el
reglament de la Llei 2/1989 d’Impacte Ambiental).

 

4.- L’avaluació d’impacte ambiental
permetrà conéixer amb major detall la realització de determinades activitats
proposades com la neteja de 800 m³ de fang o la retirada de 300 m³
de sediments, sense especificar el mètode que s’utilitzaria (dragat de fons
utilitzant maquinària pesant o altres). Cal tenir en compte que la retirada de
sediments se realitzaria en el primer tram de riu, un tram que compta amb una
figura de protecció al ser un Lloc d’Importància comunitària (LIC). De totes
formes no són equivalents eixos dos tipus de materials, doncs en un cas estem parlant
de sediments fins naturals que s’han dipositat en determinats punts del riu y
en l’altre cas de vessaments industrials amb un alt contingut en matèria orgànica.
Nosaltres no veiem necessària la retirada dels sediments, doncs formen part del
riu, i el seu destí hauria de ser arribar al mar. A més l’eliminació de la comporta
de reg i de l’assut que estan en desús contemplades en el projecte suposaria la
pràctica eliminació d’eixos punts de precipitació dels sediments fins.

 

Cal
advertir a aquest respect, i és un altre motiu per a demanar l’avaluació d’impacte
ambiental, que es produeix un error considerable al situar la neteja de fang,
tant en la memòria com en el pla corresponent, en una zona immediatament
anterior a la contaminada per emissió de carbono orgànic procedent d’una paperera.
No seria entre el punt quilomètric 10+200 y el 10+400 on deu fer-se la realització
d’aquesta neteja, sinó entre el punt quilomètric 10+400 i la confluència amb el
Riu Xúquer (12+300) on s’ha d’estudiar la conveniència de l’actuació i el mètode.

 

A més, la mobilització de
sediments pot comportar impactes sobre la morfologia de la llera i la seua
funcionalitat, sobre la seua fauna i la seua flora, tant aquàtica com riberenca,
vulnerables o en perill d’extinció, ja que durant un període considerable van a
existir sediments en suspensió que empitjoraran l’aigua, tant en quantitat com
en qualitat (terbolesa, presència de contaminants fixats en els sediments que
puguen quedar alliberats després de la mobilització, etc.). Per tant es fa
necessari estudiar els impactes, el seu abast i durada, alternatives, llocs
necessaris a extreure, etc.

 

5.- En definitiva considerem des de
Xúquer Viu, prenent com a mostra els punts anteriors, que, per a evitar
actuacions indesitjades o irreversibles, es procedisca a l’avaluació d’impacte
ambiental, que determine els condicionaments pertinents per a les actuacions a
realitzar.

 

 

3) Sobre les actuacions contemplades en el projecte

Adjuntem
l’escrit de propostes i suggeriments que presentàrem en el seu moment a la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer així com un escrit d’ampliació al mateix
que sol·licitem siguen considerats com a aportacions al projecte.

 

 

Atentament

 

 

Roger
Pons Vidal

 

 

València
26 de març de 2009

 

 

MARÍA JESÚS
RODRÍGUEZ DE SANCHO

DIRECTORA GENERAL DE CALIDAD
Y EVALUACIÓN AMBIENTAL

 

            [Els documents que remeteren a la C.H.X.
no els tenim, però ens sembla que amb açò han estat ben exposades i
argumentades les raons per demanar una avaluació d’impacte ambiental al
projecte d’intervenció al riu Verd.]