NOSAL3 en som + de tres

Us esperem el proper dia divendres 21 de novembre a la casa de la Cultura de l’Alcúdia per gaudir del nou treball del combo alcoià VerdCel. A continuació teniu el correu que ens han enviat amb referències i enllaços per poder anar escoltant-los.

Hola, com esteu colla?

   Ací teniu materials i enllaços per saber, escoltar i veure sobre VerdCel.

   Ara estem rodant per presentar el nou disc Sàmara; un cd amb 13 temes, un
llibre amb còmic il·lustrat i poesia, i un dvd que té un curt, les
videoprojeccions del directe i un clip.

   Si necessiteu qualsevol altre material i informació, podeu consultar la
nostra web:  www.verdcel.com  o trucar al meu núm de
telèfon: 600 505 700 (alfOnS).

   Escolteu la nostra música al myspace: www.myspace.com/verdcel
(consulteu agenda i altres)

  
    Podeu veure:
Clip: http://www.vimeo.com/951252
web: www.verdcel.com (+ info i escoltar dos dels
nous temes)

   Aquí el curt-documental Sàmara:
http://www.vilaweb.tv/?video=5412
 
   Un tema en directe de l’actuació de l’auditori Bcn:


I un Report
http://www.vilaweb.tv/?video=5413

   Sàmara és el nou treball de VerdCel.
Aquest és un disc integral. Un dvd i un llibre arrodoneixen els temes
musicals del seu tercer cd. Els següents elements es troben implicats en
aquest comès: les cançons (13 nous temes), la poesia (inserida amb la
història contada al llibre), el còmic i la il·lustració (que articula de
manera exquisida aquest relat), el llenguatge audiovisual de les
videoprojeccions (un clip i d’un curt-documental, amb entrevista inclosa a
la protagonista de Sàmara).

   Sàmara ha comptat amb l’ofici del productor musical Borja Penalba, de
l’actor Juli Cantó i del realitzador Octavi Masià; també amb la
col·laboració dels escriptors: Isabel Clara Simó, Manel Rodríguez Castelló i
Betlem Cuesta Cremades.
*Sàmara*, de *VerdCel*:
VerdCel després d’una gira de presentació del seu anterior treball
PaisViatge, amb el que han recorregut exitosament racons del nostre
territori i també altres indrets de l’estat (més de cent actuacions des de
febrer de ’06, i un treball distingit amb nombrosos guardons: Premi Ovidi
Montllor millor disc Cançó d´Autor 2006, 2on. Premi al Cantigas de Mayo
2007- mostra de cançó estatal- i assenyalat per la crítica d’entre els 25
millors discos segons revista enderrock 2006) ens presenta Sàmara, la seua
nova proposta.
Sàmara és un espectacle i disc amb nom de dona; sÀmArA.
Tres són les dones que es repleguen en aquesta llavor amb ales que recorre
el segle passat, sobrevolant tota una vida, com els fets històrics d’un
poble. El recorregut des de l’àvia, passant per la mare, ens farà davallar
fins trobar-nos amb el/la jove actual.
Les etapes d’una vida humana i la història d’un poble units en un sol arbre
que creix a qualsevol indret; la sàvia que corre per dins seu en les dues
direccions (artèries i venes, passat i present), injecta aliment a la llavor
per a què – conscient del què és – es deixe caure, vole enllà pel seu pes, i
arrele allà on aterre.

   Excavar als orígens de VerdCel significa entrar dins les portes del temps
d’un poble paradoxal, entre natural i industrial; de fàbriques vora riu,
sènies, fil de vint i drapaires, metal·lúrgia i artesana manufactura, masos
mecanitzats, amos i moviments sindicals, guerra i postguerra, república i
dictadura, espais d’arqueologia industrial. Amb un entorn natural dibuixat
de testimonis àrabs, pedregars, horts i bancals de secà, caves de neu,
herbes aromàtiques, salts d’aigua i barrancs. Unes arrels d’un poble que
VerdCel ens mostra a través dels ulls dels avantpassats, gent que ha viscut
i ha construït aquest llegat; els processos històrics del segle XX contats
ara pel relat d’emocions des d’un lloc i amb un prisma vital concrets,
universalment humans.
Una dona nonagenària amb les seues vivències deixarà impressions als
paisatges emocionals del nou treball dels VerdCel; com venen fent
habitualment a partir de cançons, imatges (videojeing), textos i
interpretació.

  
   Sàmara és un espectacle i un disc (cd+llibre+dvd)
La fitxa artística del disc:
Concepte i creació: Alfons Olmo Boronat i Daniel Olmo Boronat.
alfOnS Olmo: música, lletres, poesia i veu.
Daniel Olmo Boronat: Videoprojeccions, diseny gràfic i il·lustracions.
Producció musical: Borja Penalba Català.
Realitzador vídeo: Octavi Masià.

   Salutacions!

En la primera escriptura han hagut alguns errors de transcripció dels actes del Mes de les Lletres, demanem perdó, i ara sí, estan tots els actes i els dies corresponents. Perdó de nou!   

   El mes de novembre, com ja va sent habitual des de fa 10 temporades, ens apropa la lectura i tot allò relacionat amb la literatura als col·legis, a la Casa de la Cultura i a la Casa de la Música de l’Alcúdia. Indiquem un recull d’activitats a les quals podeu assistir, i per cert, són debades (bé, el sopar s’ha de pagar, i el teatre també.)

   DIVENDRES 7.- a les 20 hores a la Casa de la Música, lectura dramatitzada i música en directe : “Jaume I, la història i la llegenda”. Acte organitzat amb motiu del 800 aniversari del naixement de Jaume I.

   DIVENDRES 14.-  a les 22’30 hores a la Casa de la Cultura, teatre “Com a pedres” d’El Pont Flotant. Aquest acte costarà 5€ per al públic en general, i 3€ als socis del Bloc Jaume I. Aquests darrers hauran de comprar les entrades al casal, els dijous a les 20 hores.

   DIVENDRES 21.- a les 22’30 hores a la Casa de la Cultura, música en valencià, presentació del darrer disc de VerdCel “Sàmara”. Ens hem proposat potenciar la música que es canta en valencià, i a partir d’ara intentarem programar actuacions musicals. El 12 de desembre, JOsep Dídac, cantautor, ens acompanyarà en el sopar presetnació de les activitats del 2008.
   De VerdCel farem un apunt més endavant amb enllaços i tota la pesca, per a que els conegam una mica millor.

   DIVENDRES 28.- a les 22’30 hores, a la Sala Jucais, li parem la Taula de les Lletres i els Menjars a l’escriptor Josep Lozano Lerma. El sopar costa 37 € per a no socis, i 33€ per als socis. A què espereu per apuntar-vos-hi?

   Fora del Mes de les Lletres, el proper dijous 27 es reunirà al casal, C/ Calvari núm. 13 el Grup de Lectura per comentar el llibre de Jaume Cabré “Les veus del Pamano”, i acordarà les lectures de l’any vinent.

Fa uns dies que ens hem acabat aquest estudi, molt ben estructurat, que ens parla de la por i del seu contrari, el coratge.

Dins trobareu els paràgrafs que més ens han cridat l’atenció, que els gaudiu! (el llibre també, eh?)

Afegim també un enllaç de la crònica del Correllengua 2008 de l’Alcúdia, escrita pel company Toni Teruel, que enceta un nou capítol dintre dels enllaços: Recursos llengua, referenciat a la columna de la dreta.

(Salutacions a Pilar i a la classe de Llengua i la seua Didàctica de l’escola de Magisteri, que sabem que ens llegiu, ací teniu una ajuda).

Per cert, al Teatre La Clau de l’Alcúdia, en la seua cinquena temporada, tindrem el proper 29 d’octubre a Llorenç el Contacontes i a Dani el Cantacançons que ens cantaran i ens contaran “Cançons i Contes de por”. A les 10 de la nit. L’adreça és: C/ Sant Pere, 14 de l’Alcúdia. Us esperem.

“ La psicologia de les multituds ens diu que les masses són molt
influenciables, i descriu el caràcter absolut dels seus judicis, la rapidesa
dels seus contagis emocionals, el debilitament o la pèrdua de l’esperit crític,
la desaparició del sentit de la responsabilitat personal, la subestimació o
l’exageració de la força de l’adversari, la seva aptitud per passar de sobte de
l’horror a l’entusiasme, i de les aclamacions a les amenaces de mort”.

“ Norbert Elias, en estudiar el procés de civilització, els mil enrevessats
camins pels quals hem suavitzat els nostres costums, dóna una visió molt
propera a Hobbes : “Cap societat pot subsistir sense canalitzar els impulsos
i les emocions individuals, sense una regulació molt concreta del comportament
individual. Cap d’aquestes regulacions és possible sense que els éssers humans
exerceixin coaccions recíproques i cadascuna d’aquestes coaccions es transformi
en por d’un o altre tipus a l’esperit de l’home coaccionat. No podem fer-nos
il·lusions: la producció i reproducció contínua de les pors humanes per mitjà
dels homes és quelcom inevitable i inexcusable sempre que els homes intentin
conviure d’una o altra forma, sempre que els seus anhels i les seves accions
s’interrelacionin, ja sigui a la feina, en la convivència o en l’amor”.

“ No hi ha raons lògiques ni psicològiques per limitar la monstruositat
dels càstigs. Només hi ha raons ètiques, i convé que el lector no oblidi això,
perquè tindrà gran importància en la conclusió d’aquest llibre”.

“ Al poder li interessa reduir les possibilitats dels súbdits. L’educador,
pel contrari, vol augmentar les possibilitats de l’alumne. Però no oblidem que
l’educació utilitza els mateixos mecanismes que el poder. Hem d’utilitzar el
càstig, el premi i el canvi de creences i sentiments. Per descomptat, aquesta
darrera influència és la més purament educativa, però, per desgràcia, la
convicció o l’apel·lació als sentiments o la gestió de les motivacions no
produeixen sempre l’efecte desitjat. Llavors, queden només el premi i el càstig.
El premi és preferible perquè incita a repetir les accions premiades, és a dir,
anima a l’acció estimada. En canvi, el càstig només inhibeix una conducta, però
sense fonamentar-ne amb claredat una altra de convenient, i pot produir danys
seriosos. Al nen que desitja posar els dits a l’endoll és difícil impedir-li
donant-li un premi cada cop que no ho fa, o intentant raonar amb ell. Un cop a
la mà i un no! ben dit seran més eficaços”.

“…tota persona necessita disciplina […] l’ideal és que fos una autodisciplina,
absolutament necessària per a la llibertat. Aquest és un dels objectius de
l’educació”.

“ El projecte d’humanitat que estem intentant construir, el que després de
mil·lenis d’experiències dramàtiques s’ha anat dibuixant, el que aprofita els
ensenyaments dels filòsofs, dels mestres espirituals, dels genis religiosos,
dels infinits homes i dones del carrer, té com a axioma bàsic: “L’home és un
ésser dotat de dignitat”. Aquesta afirmació no és científica. Si m`apreten
no és ni certa. Suposa afirmar que tot ésser humà és igualment valuós, amb
independència de la seva raça, coneixement i fins i tot conducta. Una teoria
semblant hagués enfurismat els nostres mestres grecs. Com poden ser iguals un
valent i un covard, un savi i un ignorant, un bon ciutadà i un mal ciutadà!.
Nosaltres tampoc no podem acceptar-la així com així, perquè amb freqüència els
nostres comportaments són indignes, som cruels, covards, mesquins, infidels.
Però hem decidit que fóra bo que fossim éssers dignes, i intentem comportar-nos
com si ja ho fossim. I estem entossudits a desplegar el contingut d’aquesta
dignitat perquè no sigui una mera noció retòrica. Hem d’inventar-ho tot, perquè
a la natura no hi ha dignitat. Només hi ha una lluita ferotge per la
supervivència, en la qual el peix gran ha de menjar-se per força el petit. Els
humans estem constituint-nos com a nous éssers, i només podem descobrir la
nostra essència fent-nos nous, de la mateixa manera que el bon ballarí només
aconsegueix ser-ho ballant. Aquest és el lloc del caràcter, de la virtut i
d’aquesta qualitat especial que anomenem valentia”.

…“ Vel·leïtós és aquell que no és capaç de fixar els seus projectes,
capritxós és aquell que està a mercè del seu desig immediat i tou és qui
s’esparvera per qualsevol esforç”…

“ Immersos en la cultura de la motivació, oblidem sovint que després
d’intentar convèncer una persona, raonant-hi, motivant-la, premiant-la,
castigant-la, animant-la a fer alguna cosa, al final, com a referència darrera
i definitiva, hem de dir: “I, a més, has de fer-ho perquè és el teu deure”.
Aquí la psicologia recula, argumentant: “Sóc una ciència i una ciència no
sap res de deures”. De sobte es fa l’orni o es torna políticament correcta.
Doncs s’equivoca: el deure és un mecanisme psicològic necessari per organitzar
el comportament lliure. L’ètica només s’ocuparà del contingut dels deures, no
d’aquest vincle especial, el d’aquesta obligació, el d’aquest lligam subjectiu
entre l’afectivitat del subjecte i la norma d’acció”.

Finalment ací tenia la crònica del Correllengua 2008 a l’Alcúdia. Com que l’ha fet Toni Teruel, ja no cal que ens repetim. Hem estat intentant aconseguir fotos, però de moment no hi ha res a fer, ja veurem més endavant. Fins aviat!.

http://toniteruel.blogspot.com/2008/10/festa-del-correllengua-2008-lalcdia.html>

Xúquer Viu ens convoca a la primer passetjada pel nostre riu en bicicleta. LA PASSETJADA HA ESTAT SUPESA PER LES RECENTS PLUTGES. US CONVOQUEM A LA PROPERA.

SE SUSPÉN LA RUTA EN BICI DE DEMÀ A GAVARDA PER LES PLUGES
US ESPEREM EL PROPER 8 DE NOVEMBRE A CASTELLÓ DE LA RIBERA Donada la previsió
oficial de l'oratge per a demà dissabte, que anuncia pluges que poden ser localment
intenses de fins 80 l/m2 en 12 hores; i tenint en compte que es trobaren en alerta
groga, els organitzadors de l'activitat "Pel Xúquer en bici" hem decidit suspendre
la ruta per a demà des de Gavarda vell. Us esperem el proper 8 de novembre a la
Plaça de l'Ajuntament de Castelló de la Ribera a les 10:00 del matí per a realitzar
la 2a ruta prevista.    Oportunament us avisarem de quan se celebrarà la ruta hui
suspesa.Xúquer Viu
_

Dissabte 25 d?octubre PRIMERA RUTA
 
PEL XÚQUER EN BICI
Ciclorutes pels paisatges del Xúquer. Tardor de 2008
Adjuntem tríptic de les rutes
 
PRIMERA RUTA DISSABTE 25 D?OCTUBRE
10:00 GAVARDA VELL
 
Gavarda ? Antella - Sumacàrcer ? Cotes - Càrcer - Alcàntera ? Beneixida - Gavarda 
 
20 km aproximadament
 
Ruta i horari aproximat: Gavarda Vell 10:00, Antella 10:50, Sumacàrcer 11:10
(Avituallament i lectura del manifest), Cotes 12:00, Càrcer 12:05, Alcàntera del
Xúquer 12:15,  Església de Beneixida 12:30, Gavarda Pont: 12:45 (Avituallament final
i lectura del manifest)
 
Enllaç més pròxim en tren. Renfe: Estació de la Pobla Llarga (11 km), Metrovalencia:
Estació de Castelló de la Ribera (7 km).
 
COL·LABOREN:
 
MANCOMUNITAT RIBERA BAIXA, MANCOMUNITAT RIBERA ALTA
 
AJUNTAMENTS DE SUECA, CASTELLÓ DE LA RIBERA, POLINYÀ DEL XÚQUER I GAVARDA
 
ORGANITZEN: XÚQUER VIU I LA RIBERA EN BICI
 
·        Tothom participa baix la seua responsabilitat.
·       Se circularà a velocitat de passeig.
·       Rutes suaus, recomanables a partir dels 10 anys.
·       Els menors han de vindre acompanyats d?algun major responsable.
·       En cas necessari, els organitzadors poden canviar algun itinerari.
·       El casc és obligatori en carretera.
 
DEFENSA EL XÚQUER PEDALEJANT AMB NOSALTRES

 

Divertida descripció feta per “El Jueves” sobre la manera com la Generalitat Valenciana entén com s’ha de donar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania per a que l’alumnat no s’entere de res.

Per veure’l millor piqueu sobre la imatge per fer-la més gran.

Aquest apunt estava previst que el publicàrem ahir, però per problemes tècnics haguèrem de deixar-ho estar, així doncs, cal entendre el començament i l’acabament del text.

   Després d’un temps sense aportar cap cosa nova a les vos3 mirades, sembla que ja va sent hora de posar-nos a escriure. Ens hem encoratjat en veure que les visites segueixent pujant (cosa que no passa amb els comentaris…) així que sembla que encara teniu ganes de saber què llegim i què fem.

   En aquest apunt hi ha dos comentaris de lectures ja passades (ara per ara en portem dues més gairebé acabades, així que la feina se’ns acumula) i alguns altres esdeveniments futurs que pensem poden interessar-vos. Anem per parts:

   La primera lectura que us recomanem, i que il•lustra la portada d’ací al costat, és el recull de contes de Haruki Murakami (el de “Tòkio Blues” i “Kafka a la platja”) anomenat “El salze sec i la dona adormida” i del qual us copiem la ressenya de la contraportada que pensem molt encertada:

   “ “El salze sec i la dona adormida” és una obra mestra construïda a partir de petites perles que són les vint-i-quatre narracions que conté. Després d’un pròleg que és tota una declaración d’intencions de l’autor, on advoca per l’art de construir un relat, els contes són en ells mateixos petites càpsules del món de Murakami: oníric, proper i capaç d’equilibrar amb mestria la tendresa, l’horror i l’angoixa de viure, les desgràcies que ens reseva la vida amb una sensibilitat optimista i vital. Entre personatges estrambòtics, com corbs animats, un mico criminal o un home de gel, el lector sabrà reconèixer els somnis i els desitjos que els éssers humans integrem en el més profund del nostre jo. Ja sigui en una trobada a Itàlia, un exili romàntic a Grècia, unes vacances a Hawaii o immersos en el dia a dia més convencional, els personatges de Murakami afronten problemas i sensacions com la pèrdua, la distancia o les inhibicions sexuals, tan habituals i comunes com difícils d’exterioritzar”.

   Haurem de llegir els títols abans referenciats (“Tòkio Blues” i “Kafka a la platja”) per comprovar la validesa com a escriptor que li hem atorgat al l’autor en aquest recull de contes-narracions.

   De l’altra lectura, l’assaig “Discurs del Mètode”, com ja deveu saber de René Descartes, hem de dir que és una lectura que portàvem temps volent fer, i que finalment hem aconseguit acabar-la. Pensem (una altra vegada, que per a això llegim, per a pensar) que més que els discurs que ens engega Descartes en aquest text, el que més es trova a faltar és la manca de llibertat per expresar-se; tot allò que no diu per por (pensem que la condemna a Galileu va ser coetània i Descartes sembla no voler ser passat per la foguera). Va obrir unes noves formes de pensament que fins aleshores no existien, conjugant ciencia i filosofía, però es nota que no acaba de dir tot allò que arriba a pensar. Per cert, les proves per a demostrar l’existència de Déu són d’allò més complaents per l’esglèsia católica d’aleshores (la por, sempre la por a ser cremat per un no-res). En arxius adjunts us mostrem la portada d’Edicions 62, per cert, bastant assequible

   Seguidament un recull de propostes variades per a lluitar contra la pobresa, … (cal anar a l’apunt del dia d’ahir, com ja hem dit al començament)

   Sigau bons i llegiu…

Comencem per la setmana contra la Pobresa posada en marxa pel Vicerectorat de Relacions Institucionals i Cooperació de la Universitat de València.

Seguim amb una excursió pels barrancs de l’Alcúdia, program,ada pel Bloc Jaume I.

Finalment, podem fer excursions pel Xúquer en bicileta de la mà de Xúquer Viu. Bon Profit!

En primer lloc un correu remés per la Universitat de València:

Benvolgudes companyes / Benvolguts
companys

La Universitat
de València està al servei del desenvolupament
intel•lectual i
material dels pobles, del progrés del coneixement i de la pau. Per
això, i d’acord amb els seus Estatuts, la nostra
universitat està
adherida a la Plataforma Pobresa Zero de la
Comunitat
Valenciana, amb altres 145 organitzacions i universitats valencians.

El proper 17
d’octubre es celebra el dia internacional per
l’eradicació de
la pobresa, i amb aquest motiu es convoca del 13 al 19 d’octubre a
la mobilització ciutadana en la Setmana contra la Pobresa per
exigir el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni
com un pas endavant en la lluita per acabar amb la pobresa.

Podeu trobar més
informació a la pàgina web www.cvongd.org.

Aquesta setmana
conclourà en la manifestació convocada per Pobresa Zero sota el
lema “ACABAR AMB LA POBRESA: JUNTS PODEM!!” el proper dissabte 18
d’octubre a les 18h al Parterre de la ciutat de València.

És una
oportunitat per mostrar el nostre suport a l’exigència moral de lluitar
contra la pobresa.

Vicerectorat de
Relacions Institucionals i Cooperació
Universitat de
València

En segon lloc, el Bloc jaume I prepara una nova excursió pels barrancs de l’Alcúdia:

Benvolgut soci
/benvolguda sòcia:

Després d’ahir
comprovar que els barrancs estan practicables, ja que Albert va fer el
recorregut,el dissabte 18 d’octubre farem la V Caminada per la Senda dels
Barrancs de l’Alcúdia. Com els anys anteriors, ens veurem en la Plaça del País
Valencià a les 9 del matí. Cal que porteu l’esmorzar i a dinar a casa.

Us esperem

Per acabar, Xúquer Viu ens proposa fer passetjades en bicicleta pel nostre riu:

PEL XÚQUER EN
BICI

Ciclorutes pels
paisatges del Xúquer. Tardor de 2008
Fruit de la
colaboració entre Xúquer Viu i la Ribera en Bici, us presentem una proposta per
a conéixer els paisatges de les riberes del Xúquer. Es tracta de passejades
lúdiques que intenten tant donar a conèixer la bellesa com els problemes de les Riberes,
reivindicant de pas la depuració de totes les aigües residuals, el cabdal
ecològic dels rius i la bicicleta com alternativa saludable i sostenible per a moure’ns en
les nostres comarques.

25 d’octubre a
Gavarda Vell (junt a l’església)
8 de novembre a
Castelló de la Ribera (Plaça de l’Ajuntament)
22 de novembre a
Polinyà del Xúquer (Plaça de l’Ajuntament)
29 de novembre a
Sueca (Plaça de l’Ajuntament)

A les 10:00 del
matí dels dissabtes

PRIMERA RUTA 25
d’octubre

Gavarda –
Antella – Sumacàrcer – Cotes – Càrcer – Alcàntera – Beneixida – Gavarda

20 km
aproximadament

Ruta i horari
aproximat: Gavarda Vell (junt a l’església) 10:00, Antella 10:50, Sumacàrcer 11:10
(Avituallament i lectura del manifest), Cotes 12:00, Càrcer 12:05, Alcàntera del
Xúquer 12:15, Església de Beneixida
12:30, Gavarda Pont: 12:45 (Avituallament final i lectura del manifest)

SEGONA RUTA 8 de
novembre

Castelló de la
Ribera – Alberic (redona) – Carcaixent – Alberic (redona) – Castelló de la
Ribera

31 km
aproximadament

Ruta i horari
aproximat: Castelló de la Ribera (Plaça de l’Ajuntament) 10:00, Alberic (redona)
10:50, Carcaixent 11:10, Alzira 11:30 (Avituallament i lectura del manifest)
Castelló de la Ribera 13:00 (Avituallament final i lectura del manifest)

TERCERA RUTA 22
de novembre

Polinyà del
Xúquer – Albalat – Algemesí – Benicull – Albalat

22 km
aproximadament

Ruta i horari
aproximat: Polinyà del Xúquer (Plaça de l’Ajuntament) 10:00, Albalat 10:50,
Algemesí 11:35 (Avituallament i lectura del manifest), Benicull 12:35,
Polinyà del
Xúquer 12:45 (Avituallament final i lectura del manifest)

QUARTA RUTA 29
de novembre

Sueca,
Fortaleny, Cullera, Fortaleny, Riola, Sueca

27 km
aproximadament

Ruta i horari
aproximat: Sueca 10:00 (Plaça de l’Ajuntament), Fortaleny 10:45, Cullera 11:30
(Avituallament i lectura del manifest) Fortaleny 12:45, Riola 13:00, Sueca
13:15 (Avituallament final i lectura del manifest)

COL·LABOREN:

MANCOMUNITAT
RIBER BAIXA, MANCOMUNITAT RIBERA ALTA

AJUNTAMENT DE
SUECA, AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA RIBERA, AJUNTAMENT DE POLINYÀ DEL XÚQUER,
AJUNTAMENT DE GAVARDA

ORGANITZEN:
XÚQUER VIU I LA RIBERA EN BICI

· Tothom participa baix la seua
responsabilitat.
· Se circularà a velocitat de passeig.
· Rutes suaus, recomanables a partir dels
10 anys.
· Els menors han de vindre acompanyats
d’algun major responsable.
· En cas necessari, els organitzadors
poden canviar algun itinerari.
· El casc és obligatori en carretera.

DEFENSA EL XÚQUER PEDALEJANT AMB
NOSALTRES