NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

“ANATOMIA DE LA POR. Tractat sobre la valentia” de José Antonio Marina

Fa uns dies que ens hem acabat aquest estudi, molt ben estructurat, que ens parla de la por i del seu contrari, el coratge.

Dins trobareu els paràgrafs que més ens han cridat l’atenció, que els gaudiu! (el llibre també, eh?)

Afegim també un enllaç de la crònica del Correllengua 2008 de l’Alcúdia, escrita pel company Toni Teruel, que enceta un nou capítol dintre dels enllaços: Recursos llengua, referenciat a la columna de la dreta.

(Salutacions a Pilar i a la classe de Llengua i la seua Didàctica de l’escola de Magisteri, que sabem que ens llegiu, ací teniu una ajuda).

Per cert, al Teatre La Clau de l’Alcúdia, en la seua cinquena temporada, tindrem el proper 29 d’octubre a Llorenç el Contacontes i a Dani el Cantacançons que ens cantaran i ens contaran “Cançons i Contes de por”. A les 10 de la nit. L’adreça és: C/ Sant Pere, 14 de l’Alcúdia. Us esperem.


“ La psicologia de les multituds ens diu que les masses són molt
influenciables, i descriu el caràcter absolut dels seus judicis, la rapidesa
dels seus contagis emocionals, el debilitament o la pèrdua de l’esperit crític,
la desaparició del sentit de la responsabilitat personal, la subestimació o
l’exageració de la força de l’adversari, la seva aptitud per passar de sobte de
l’horror a l’entusiasme, i de les aclamacions a les amenaces de mort”.

“ Norbert Elias, en estudiar el procés de civilització, els mil enrevessats
camins pels quals hem suavitzat els nostres costums, dóna una visió molt
propera a Hobbes : “Cap societat pot subsistir sense canalitzar els impulsos
i les emocions individuals, sense una regulació molt concreta del comportament
individual. Cap d’aquestes regulacions és possible sense que els éssers humans
exerceixin coaccions recíproques i cadascuna d’aquestes coaccions es transformi
en por d’un o altre tipus a l’esperit de l’home coaccionat. No podem fer-nos
il·lusions: la producció i reproducció contínua de les pors humanes per mitjà
dels homes és quelcom inevitable i inexcusable sempre que els homes intentin
conviure d’una o altra forma, sempre que els seus anhels i les seves accions
s’interrelacionin, ja sigui a la feina, en la convivència o en l’amor”.

“ No hi ha raons lògiques ni psicològiques per limitar la monstruositat
dels càstigs. Només hi ha raons ètiques, i convé que el lector no oblidi això,
perquè tindrà gran importància en la conclusió d’aquest llibre”.

“ Al poder li interessa reduir les possibilitats dels súbdits. L’educador,
pel contrari, vol augmentar les possibilitats de l’alumne. Però no oblidem que
l’educació utilitza els mateixos mecanismes que el poder. Hem d’utilitzar el
càstig, el premi i el canvi de creences i sentiments. Per descomptat, aquesta
darrera influència és la més purament educativa, però, per desgràcia, la
convicció o l’apel·lació als sentiments o la gestió de les motivacions no
produeixen sempre l’efecte desitjat. Llavors, queden només el premi i el càstig.
El premi és preferible perquè incita a repetir les accions premiades, és a dir,
anima a l’acció estimada. En canvi, el càstig només inhibeix una conducta, però
sense fonamentar-ne amb claredat una altra de convenient, i pot produir danys
seriosos. Al nen que desitja posar els dits a l’endoll és difícil impedir-li
donant-li un premi cada cop que no ho fa, o intentant raonar amb ell. Un cop a
la mà i un no! ben dit seran més eficaços”.

“…tota persona necessita disciplina […] l’ideal és que fos una autodisciplina,
absolutament necessària per a la llibertat. Aquest és un dels objectius de
l’educació”.

“ El projecte d’humanitat que estem intentant construir, el que després de
mil·lenis d’experiències dramàtiques s’ha anat dibuixant, el que aprofita els
ensenyaments dels filòsofs, dels mestres espirituals, dels genis religiosos,
dels infinits homes i dones del carrer, té com a axioma bàsic: “L’home és un
ésser dotat de dignitat”
. Aquesta afirmació no és científica. Si m`apreten
no és ni certa. Suposa afirmar que tot ésser humà és igualment valuós, amb
independència de la seva raça, coneixement i fins i tot conducta. Una teoria
semblant hagués enfurismat els nostres mestres grecs. Com poden ser iguals un
valent i un covard, un savi i un ignorant, un bon ciutadà i un mal ciutadà!.
Nosaltres tampoc no podem acceptar-la així com així, perquè amb freqüència els
nostres comportaments són indignes, som cruels, covards, mesquins, infidels.
Però hem decidit que fóra bo que fossim éssers dignes, i intentem comportar-nos
com si ja ho fossim. I estem entossudits a desplegar el contingut d’aquesta
dignitat perquè no sigui una mera noció retòrica. Hem d’inventar-ho tot, perquè
a la natura no hi ha dignitat. Només hi ha una lluita ferotge per la
supervivència, en la qual el peix gran ha de menjar-se per força el petit. Els
humans estem constituint-nos com a nous éssers, i només podem descobrir la
nostra essència fent-nos nous, de la mateixa manera que el bon ballarí només
aconsegueix ser-ho ballant. Aquest és el lloc del caràcter, de la virtut i
d’aquesta qualitat especial que anomenem valentia”.

…“ Vel·leïtós és aquell que no és capaç de fixar els seus projectes,
capritxós és aquell que està a mercè del seu desig immediat i tou és qui
s’esparvera per qualsevol esforç”…

“ Immersos en la cultura de la motivació, oblidem sovint que després
d’intentar convèncer una persona, raonant-hi, motivant-la, premiant-la,
castigant-la, animant-la a fer alguna cosa, al final, com a referència darrera
i definitiva, hem de dir: “I, a més, has de fer-ho perquè és el teu deure”.
Aquí la psicologia recula, argumentant: “Sóc una ciència i una ciència no
sap res de deures”
. De sobte es fa l’orni o es torna políticament correcta.
Doncs s’equivoca: el deure és un mecanisme psicològic necessari per organitzar
el comportament lliure. L’ètica només s’ocuparà del contingut dels deures, no
d’aquest vincle especial, el d’aquesta obligació, el d’aquest lligam subjectiu
entre l’afectivitat del subjecte i la norma d’acció”.

Finalment ací tenia la crònica del Correllengua 2008 a l’Alcúdia. Com que l’ha fet Toni Teruel, ja no cal que ens repetim. Hem estat intentant aconseguir fotos, però de moment no hi ha res a fer, ja veurem més endavant. Fins aviat!.


http://toniteruel.blogspot.com/2008/10/festa-del-correllengua-2008-lalcdia.html>

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.