Els bous per la vila són una tradició. D’això no hi ha cap dubte. Com també ho és anar de romeria a la Magdalena a Castelló o a la Santa Faç a Alacant. però hi ha tradicions que, amb el pas del temps, acaben desapareixent. En el seu moment, per exemple, els judicis de la Inquisició també eren una tradició. Com ho era tindre esclaus o que una bona part de la població es morguera cada vegada que hi havia una pesta.
Tothom, o quasi, ha arribat a deixar de banda les invocacions als sants per a protegir-se de les pestes i abraçar el consum d’antibiòtics. Fins i tot, els més tradicionals de tots, a l’hora de curar-se, prefereixen la innovació dels hospitals abans que les invocacions tradicionals a sants, deus o esperits diversos. Per descomptat, sempre hi ha persones que prefereixen aquestes tradicions. I que rebutgen els tractaments moderns i eficients i es deixen tractar per alternatives “tradicionals”.
Amb els bous per la vila passa el mateix. A l’Edat Mitjana, pel què es veu, eren una tradició a gairebé tota Europa. Una tradició que sembla tindre un origen minoic, com a mínim. Allà, les qui s¡enfrontaven als bous eren unes sacerdotesses. I es veu que l’acte acabava quan alguna d’elles moria com a conseqüència de les ferides. Llavors, els “experts” examinaven el cadàver per tal d’interpretar el futur.
Ara mateix, els bous per la vila s’han convertit en l’ànima de les festes de molts pobles. Tant, que a molts llocs, se’n fan quasi a tothora mentre duren les festes. Per descomptat, això suposa que la circulació per una part del municipi en aquests dies és molt difícil. Molta gent pensa, pensem, que allò que se li fa a un bou és un turment. Però per descomptat, trobarem aquells que afirmaran que “el bou no pateix”. Fins i tot, alguns d’aquests seran vegetarians i s’escandalitzaran del patiment del bestiar en els escorxadors.
En realitat però, els bous són animals herbívors i majoritàriament tranquils i pacífics. Fora de l’època d’aparellament no són agressius. Altra cosa és que se’ls tanque en un lloc menut, se’ls claven tota mena d’artefactes o se’ls fixen a les banyes unes torxes. Llavors, l’animal es defensarà com podrà d’aquestes agressions.
I si en la seua defensa l’animal entropessa amb una persona, llavors sí que tothom parla de desgràcia. Però és que un bou, com a mínim pesarà quatre-cents quilos, ,mentre que una persona normalment no arribarà a cent. A més a més, un bou pot córrer fins a uns quaranta quilòmetres per hora, velocitat que un humà assoleix amb dificultat. De manera que el colp sempre afavoreix el bou. En realitat, perquè la energia que cadascun desplega en funció de la seua velocitat, és el producte de la massa per la velocitat. La quantitat de moviment. I en el nostre cas, el bou guanya per quatre a un com a mínim. A més a més, els bous tenen banyes que els serveixen per a defensar-se. I les banyes acaben en punta. De manera que si una banya impacta en un cos, la força que fa l’animal, es converteix en pressió. I aquesta és, justament, el quocient entre la força i la superfície sobre la que actua. Com la força és gran i la superfície menuda, sempre s’acaba foradant la carn. I llavors és la persona afectada, qui queda ferida. De vegades, aquesta ferida és greu. Però no sol merèixer massa titulars. Al capdavall, el ferit acaba a un hospital i allà l’acaben adobant millor o pitjor. Passa una mica com els accidents de trànsit.
Ara bé. Si la ferida és molt greu, és possible que la persona no arribe viva a l’hospital. I és en aquest cas quan es converteix en titular. Aquest any, només en un mes, hi ha hagut fins a set persones mortes, per ferida d’asta de bou. I ha segut llavors quan la conselleria responsable de la seguretat d’aquesta mena de festes, ha decidit reunir-se per a veure quines mesures prenen. I s’ha parlat de “formació”. El cas és que no hi ha valor polític per a reconèixer que aquesta tradició és una barbaritat i que costa molt més del que permet guanyar. Fins i tot en termes econòmics.
Per la seua banda, els nostàlgics de l’Edat Mitjana ja han alçat la veu per a demanar el “respecte a unes tradicions tan nostres”. Fins i tot, com a exemple, el candidat del PP, el senyor Mazón, demana de passada, que es recupere l’ample ibèric entre Castelló i Vandellós. Menys mal que no ha demanat que el transport es torne a fer en diligències, que en els anys en els què Clint Eastwood era jove, era el transport que més es veia al cinema. I també hi havia cowboys; però com aquells no maltractaven el bestiar, mai cap d’ells va ser cornejat a cap pel·lícula.
Per fi, s’ha reunit la Comissió “Consultiva de bous al carrer” i han emès un comunicat de les seues conclusions per a evitar les morts (de persones) en els bous per la vila. De les seues conclusions es destaquen que “aquestes festes “no són com anar a una “verbena” i que cal “maduresa per a participar””. I diu que faran cursos de “formació.
Aquesta comissió la presideix el Secretari de Seguretat i Emergències de la Generalitat. Poca broma. Ara, vostès imaginen que el responsable de seguretat d’una empresa qualsevol, després que en una de les activitats de la empresa hagen hagut set morts en un mes, els aboque això de que no és com anar a una verbena. Quan duraria, en el seu lloc? Avui encara no l’han fotut al carrer. Generalitat de fireta, és el que tenim. Però de verbena, no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!