Ara fa uns dies, l’ex-conseller d’Educació, cultura i esports de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà va concedit una entrevista a Vilaweb. Perquè a l’home l’han cessat i l’han fet portaveu adjunt a les Corts Valencianes. I allà, va i diu unes quantes coses. Però d’allò més interessant que diu és això: “la necessitat que en el cicle electoral que s’obrirà d’ací a poc hi hagi una mobilització de l’esquerra al País Valencià: “Si abaixem els braços, governarà la dreta.””.
No em direu que no és de manual. Si no ens voteu a nosaltres, vindran els altres. I això ho diu després que ell i els seus han estat governant els valencians al llarg de set anys. Dues legislatures. Certament, dues legislatures després de més de vint anys de dreta rancia i rapinyaire. Canviar després d’allò era molt senzill. Però en aquests set anys s’ha governat, sense cap problema, en coalició amb el PSOE que, en la seua versió local, presideix Ximo Puig. Un PSOE que es limita a riure les gràcies que ens arriben de l’Altiplà. I en castellà, no siga cosa que n0 l’entenguen en valencià. Un PSOE que, pel què es veu, el propi Marzà considera d’esquerres. Tan d’esquerres com que, cada vegada que li ha convingut, ha votat al costat de VOX. I, m’imagine que en això estarem tots d’acord, VOX és l’extrema dreta. I no ha sigut una vegada ni dues. Ha sigut cada vegada que els ha convingut (Al PSOE). I cada vegada, el partit del senyor Marzà, aquell que sembla clar que és d’esquerres i que si no el votem tornarà la dreta, ha callat. S’ha empassat el gripau, una vegada rere l’altra, fins avui mateix. I qui dia passa, any empeny. I la gran caporalessa del partit del senyor Marzà, per tal de conservar alguna cosa que no s’acaba d’entendre què és, ha fet manifestacions d’allò més espanyolistes quan n’ha tingut ocasió. I no ha passat res. I el Valencià ha continuat reculant. I continuen havent discriminacions lingüístiques, cada dia més, i no passa res. I ens hem empassat la nefasta gestió de la pandèmia amb aquell ministre del PSOE inepte i prepotent, el senyor Illa, i no passa res. I ens hem empassat el desastre de les taronges que la Unió Europea les compra on li ve bé mentre les d’ací es podreixen dalt de l’arbre i no passa res. I es veu com d’allò que pressuposta l’estat espanyol (on figura que mana el mateix PSOE que governa amb l’esquerra del senyor Marzà), a Madrid es fa de veritat el 180% mentre que al País Valencià no s’arriba al 40%. I això és una estafa es mire des d’on es mire, però no passa res. Continuen de bracet fins d’ací un any (si els deixen) que hi haurà eleccions. I com a gran proclama, ve aquest senyor i ens diu que si l’esquerra no es mobilitza tornarà la dreta.
D’acord. Em podeu dir que Vicent Marzà no té la culpa de tot. I és veritat. Ell és d’un partit polític espanyol. I això, pel què es veu, és com ser membre d’una secta destructiva. S’han d’acatar les instruccions del líder de la secta sense discutir-les ni pensar si són sensates o no ho són. Però en la darrera legislatura, ell si que ha sigut el conseller d’educació, cultura i esport. Que un ho pensa i diu: Mira, al menys, han fet algunes de les escoles i els instituts que feia anys i panys que s’havien d’haver fet i no es feien perquè els d’abans ho furtaven tot. I és veritat. Això és veritat. Però si s’ha de recordar el conseller d’Educació, per què serà? Pperquè d’Ensenyament ja no en tenim, de conselleria. Ensenyar a aquell que no sap no deu ser bo, per a la mare Espanya, que es procura que cada vegada s’ensenye menys i s’eduque més, a les escoles. Com vos deia. Quina serà la gran aportació que recolliran els llibres d’història, duta a terme pel conseller Marzà?
Doncs està clar. Sota el seu mandat s’ha estès, més enllà dels centres educatius on ja es feia amb resultats nefasts, allò de treballar “per projectes”. Us he deixat un enllaç que ja té uns anys per a que vegeu què interessant és. El País Valencià, que ell sempre en diu Comunidad Valenciana, és pioner, en la implantació d’aquest desastre.
Si vos avorriu, que no seria estrany, penseu que en tant que alumnes, heu de decidir què estudieu i per quina raó. En qualsevol cas, si heu d’aprendre alguna cosa, és perquè no la sabeu. I si no la sabeu, no en podeu dir res, sobre ella. No conec jo cap alumne, jo mateix quan ho era, que si m’hagueren deixat triar, no haguera triat pati. Què hi ha més útil que el pati? Jugues a allò que vols, no hi ha examen, no s’ha de pensar, no hi ha deures per a casa, pots cridar, riure, córrer, botar… Eres lliure. Per això el pati es diu d’esbarjo. T’ho passes d’allò més bé. I quan acabes amb l’escola, o l’institut, o la universitat o el que es vullga, te’n vas a treballar i t’ho has de passar de conya. Fins i tot ara diu que s’han disparat els contractes “fixos discontinus sense jornada completa”. Que jo entenc que és que tu eres fixe. Però que només vas a treballar quan l’amo de l’empresa vol. I només et pagaran una part del sou, perquè no treballes tota la jornada. I si has de fer hores, l’amo te les pagarà o no, depenent de la situació. I amb això hauràs de pagar la hipoteca, el cotxe, la gasolina, vestir-te, menjar, oci, estalviar i, quan et semble oportú, tindre un xiquet per a garantir el futur d’un present tan engrescador. Ostres! Igual que jugar al pati. I sense llibres, que els llibres, especialment els de text, són ferramentes del passat i estan obsolets. És molt millor navegar per internet. On vas a parar.
Per cert. M’imagine jo que l’ex-conseller Marzà sabrà que això de cremar llibres ve d’antic. I que sovint els personatges instigadors de la crema estan ben vists. Posem-ne tres, a tall d’exemple: Sant Ciril d’Alexandria (que va cremar la mítica biblioteca d’aquella ciutat després d’assassinar cruelment la seua bibliotecària). Ja em direu. Sant i tot. El cardenal Cisneros, que també va cremar la biblioteca de Granada. No l’han fet sant, però alerta, que era Cardenal. O Adolf Hitler, que ni és sant ni tampoc cardenal; però alguns companys de vot dels companys de govern del senyor Marzà segur que pensen que era un gran estadista i un home incomprès.
Mentre, això sí, els valencians ara som nosaltres i nosaltres, valencians i valencianes, xiquets i xiquetes, adults i adultes, vells i velles, tots i totes, aprenents i aprenentes, estudiants i estudiantes… I així fins la nàusea.
Doncs això. Que els valencians d’esquerres s’hauran de mobilitzar no fora cosa que tornen les dretes. Estem apanyats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!