Avui han hagut eleccions a la Catalunya Nord (a les quatre circumscripcions ha guanyat l’extrema dreta) i també a Andalusia, a Espanya. Allà, sembla que el PP ha guanyat amb majoria absoluta i, a hores d’ara, el dubte és si necessitarà a VOX.
Aquesta setmana també, s’ha fet públic que Mónica Oltra haurà d’anar a judici. I hi ha alguns fets que em criden l’atenció.
En primer lloc, que Compromís tanque files al voltant de la seua lider indiscutible. Tot molt sòlid, molt correcte i molt ferm. El problema és que es va molt tard. Fa set anys, que Compromís governa. I no ha satisfet les expectatives d’aquells que esperàvem que s’acabara la nit inacabable dels governs lladres d’abans. Ara què? Com deien els vells de la Plana, “després de mort Pasqual, varen traure la burra a beure”.
Però tot això ja ho han explicat altres molt millor que jo. Hi ha un altre fet que m’ha cridat molt l’atenció. Andalusia era el feu electoral (ells en deien el graner, ells sabran per què) del PSOE. Fins que fa quatre anys, van perdre el govern. I ara sembla que hi perdran bous i esquelles, allà. I just aquests darrers dies, han tornat (els del PSOE) a voler fer por i a trobar vinga vicis, defectes, actituds terribles i intolerants envers tots i tothom de part dels membres de la candidatura del PP i de VOX. I no dic jo que no tinguen raó. Això no és cridaner. El que em crida l’atenció és que fa quasi cinc anys que el PSOE, cada vegada que li ha convingut, ha votat el mateix que el PP i que VOX. Des de no permetre cap investigació sobre un ex-rei que continua emigrat allà a una de les dictadures petrolieres pel que sembla per negocis tèrbols, fins a mantindre, sense cap mena de vergonya, la pressió asfixiant en contra de tots aquells que parlem Català (en diguem Valencià, Català o Mallorquí). O algú del PSOE ha demanat d’obrir alguna investigació de resultes del Catalangate? No.
I ningú ha dit res. Per això m’ha cridat l’atenció aquest canvi d’actitud tan sobtat i tan de darrer moment. Sembla que el PSOE haurà d’anar al carrer d’allà on té poder. És la dinàmica cíclica de les votacions. I em fa la impressió que el que h ha és por a perdre un bon sou a canvi de poca feina.
Gran negoci per aquells que s’entesten en apuntalar un pilar que sembla molt corcat. Si es fa política de dreta o d’extrema dreta, la gent, que no és tan ignorant com sembla, acaba triant l’original.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!