Des de la Plana

Josep Usó

4 d'abril de 2022
0 comentaris

En guerra.

Ja fa més d’un mes que hi ha una guerra, a Ucraïna. I el front sembla estancar-se. Mentre, els civils són qui paguen els testos, com a totes les guerres. Al capdavall, els civils són els qui no duen armes, mentre que els militars, paramilitars i afins en tenen i les usen.

Al principi, semblava que seria una guerra ràpida. I les primeres sancions a Rússia eren ridícules. Des de llavors, les sancions semblen molt més fortes. Tant, que ens afecten a nosaltres. De sobte, hem descobert que de Ucraïna importem molt de blat i molt de panís. I també de Rússia. A Ucraïna encara no s’ha sembrat massa – i és normal. I els russos sembla que que no ens vendran gran cosa. Ni gas, ni combustible per a les nuclears, ni adobs, ni cereals ni metalls estratègics, com el níquel.

Mentre la guerra s’allarga i els morts són cada vegada més, ací puja el pa. I el taulell està molt tocat perquè l’argila per a la pasta blanca venia d’Ucràïna i ara ja no ve. I substituir-la, és un procés costós. El combustible puja i els transportistes es planten. I de sobte, descobrim que no disposar d’una xarxa de transport de mercaderies per ferrocarril és una sentència.

D’altra banda, sembla que tot el món està unit en contra de Rússia. I del seu president, Putin, sobre tot. Però aquesta unanimitat no sembla tan absoluta, quan es mira amb detall: Xina, Índia, Pakistan, Sud-àfrica, quasi tota la resta de Àfrica, aquests no semblen estar tan en contra com Europa, per exemple.

I els refugiats ucraïnesos van arribant. I són acollits. I se’ls fan cursos de castellà per a que s’entenguen amb la gent. De valencià no; es veu que això no integra. I els refugiats ucraïnesos s’accepten; però els africans, no. Perquè no són blancs: aquesta sembla ser la principal raó.

I de rebot, mentre ja es veu que el president Putin no pot estar massa sol quan ja manté una guerra quasi quaranta dies, a Hongria guanya les eleccions Viktor Orban. Un dirigent d’extrema dreta que ha decidit mantindre’s una mica a banda d’una guerra que diu que no és la seua. Per contra, els polonesos, que també tenen un govern prou d’extrema dreta, acullen els refugiats ucraïnesos amb els braços oberts mentre que construeixen una tanca com les de Ceuta i Melilla a la frontera amb Bielorússia.

Europa, al menys la UE, no  està en guerra; però ho sembla. I com a totes les guerres, la primera víctima és la veritat. De moment, hem descobert que no som autosuficients en molts aspectes bàsics. Ni en energia ni en alimentació, per exemple. I més endavant, potser descobrirem que Europa en particular i allò que anomenem Occident en general és menys important a nivell mundial del que ens pensem. De tota manera, com a totes les guerres, sempre hi ha algú que guanya que no sol ser cap dels qui combaten. Quan tot s’acabe, si és que ho veiem, potser sabrem qui ha guanyat de veritat, amb aquesta guerra. Més enllà dels fabricants o els traficants d’armes, que aquests sempre ho aconsegueixen. O els comissionistes; però d’aquests no es pot parlar perquè no tenen responsabilitat. Alguns.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!