Diu que el diumenge passat han començat els mundials de futbol de Qatar. Un país que no té cap mena de respecte pels drets humans però que sí que té un fum de petrodólars. Tants que ha decidit remenar les cireres del futbol mundial al temps que ha permès la mort de 15000 treballadors a canvi de menys de 6000 minuts de futbol. Un càlcul senzill ens deixa un mort cada, aproximadament 24 segons de joc. Suposant que no s’allargue el partit, 225 morts per partit, si fa no fa.
Això exposat així sembla terrible, però no hi ha cap selecció que haja renunciat a jugar. Ni tampoc cap jugador a títol individual. Això passa perquè sembla que els diners que es remenen en el futbol tenen la procedència d’aquest estat. O dels Emirats Àrabs, veïns (mal avinguts) i també poc defensors de cap dret de les persones.
Mentre tot això passa, a Iran, que està just a l’altra banda del mar Roig, ja fa més de dos mesos que van començar les protestes per la mort d’una jove per no dur el vel ben posat. La va matar, es veu que en un “interrogatori” de la policia de la moral. Les protestes ja no sabem quants morts, empresonats, apallissats i ferits han ocasionat; però bàsicament, a casa nostra ens ho mirem amb indiferència. Fins i tot amb una certa hostilitat envers uns manifestats (majoritàriament dones) que s’han rebel·lat contra un poder misogin que no les respecta i que les considera coses. Tal qual. Un poder que exerceixen, amb mà de ferro, una colla de vells que s’han autoanomenat representants de Déu.
Però ací, aquells que s’autoanomenen d’esquerra (que sembla que voldria dir progressistes i promotors de valors humans i de cultura) encara defensen alguns predicadors integristes que han sigut expulsats, entre altres coses per les seues prèdiques en contra de que les dones puguen vestir-se com els semble bé a elles. Vistos els esforços que aquests presumptes esquerrans han dedicat a defensar els clergues salafistes de casa nostra i el poc que han dedicat a defensar les dones, no puc més que concloure que no ho són, d’esquerrans. Que en algun vaivé de la seua vida han perdut la raó i s’han quedat encallats defensant una manera de viure pròpia de fa més de mil anys. Com quan defensaven allò de que les vacunes “poden tindre efectes secundaris” o com quan no vacunen els fills per a malalties contagioses “perquè les vacunes porten mercuri”. També són d’aquells que defensen totes aquelles mentides de les intel·ligències múltiples, de les “capacitats” i de l’aprenentatge “actiu” però que no saben gairebé res de quasi cap disciplina.
Al darrere de tot, sempre està la ignorància. Una ignorància que sembla infinita i que ja hi ha massa gent que defensa des de fa massa temps sense que ningú els faça entrar en raó. I, la veritat és que tampoc seria massa complicat. Si algú prefereix el risc al vaccí i contrau la malaltia, no hauria d’anar a l’hospital. Si algú creu en tot allò de les capacitats i les intel·ligències múltiples, hauria de ser atès només per sanitaris simpàtics i convincents formats segons es passa ara l’estona a les escoles. Si algú prefereix el mode de vida imposat a les iranianes i és dona, s’hauria de vestir com elles, fer el que a elles els deixen fer i, per començar, no parlar en public. Mai. I si és home, assumir que la resta de persones el poden rebutjar per ser com és.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!