Des de la Plana

La memòria és molt important. De fet, ho és quasi tot. Tant per a un poble com per a una persona. Per això és tan important conservar-la. La pròpia i també la de les tradicions. Totes les cultures tenen les seues pròpies tradicions i les seues històries específiques. Sobre els seus orígens, els seus deures i els seus drets. Aquestes històries, sempre s’han transmès oralment. Són els contes i les llegendes que els vells expliquen als xiquets quan hi ha un moment de descans. Al cap del temps, quasi totes les cultures tenen algun personatge que ha escrit aquestes històries. Així, els alemanys tenen els germans Grimm; els danesos a Christian Andersen, els castellans a Iriarte i Samaniego, els grecs a Esop i els francesos a Lafontaine. Els valencians tenim a Enric Valor. Però a la Plana, des de sempre hi ha hagut una sèrie de contes que s’han contat als xiquets. Des de l’Home del sac fins el Moti. Des de la Bruixa matinera fins al Saginer.

Molt sovint, aquestes històries s’explicaven als xiquets per tal d’advertir-los d’alguns perills als quals estarien exposats. Però ara, amb tota la globalització, moltes d’aquestes històries corrien perill de perdre’s; de quedar enfonsades sota moltes capes de Disney, de Pixair o d’altres. I les nostres històries són tan bones com les de qualsevol altra cultura. Per això vaig preparar aquest petit recull de contes. Contes a la vora del foc. Unes històries que ha il·lustrat de manera magistral Paco Membrado.

I hem d’agrair a l’ajuntament de Vila-real l’edició d’aquest petit llibre. I no només. El fet de presentar-lo en el centre de dia Molí la Vila. Allà on van a passar unes hores els malalts d’Alzheimer. Aquells que, a poc a poc, van perdent els seus records. I va resultar molt gratificant explicar-los a ells que les històries que els avis o els pares els explicaven de menuts, ara les tenien en la mà. I amb imatges, que sempre són molt més estimulants i cridaneres per a la memòria que els texts. Fins i tot una de les pacients, Ana, va proposar  de llegir-ne un. Val a dir que la seua lectura va ser magistral. L’Home del Sac va reviure en la seua veu, fins a recordar a tots els presents que aquells que es guanyen la vida com a carboners acaben amb la pell negra.

Al capdavall, els viaranys de la memòria són tan regirats i subtils que mai saps de què i de què no se’n recorda una persona fins que no es fa la prova. I ens sembla magnífica la idea, tant a Paco com a mi, de proporcionar a aquestes persones i també als seus familiars, d’una modesta ferramenta per tal de ressuscitar records que permeten allargar el temps en els què un somriure té significat.

Per descomptat, el llibre es pot trobar també a les llibreries del poble. De moment.

Us deixe unes quantes imatges de la presentació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!