Des de la Plana

Josep Usó

4 de febrer de 2023
0 comentaris

Contes a la vora del foc a Almassora.

Ahir divendres, organitzat per l’associació cultural el Torrelló d’Almassora i a la sala de formació que ens va cedir l’ajuntament, Paco Membrado i jo varem presentar Contes a la vora del foc.

Per començar, Manel Pitarch ens va fer una introducció al món de la cultura de transmissió oral en tots els territoris de parla catalana on va citar, just abans de nosaltres, a personatges de la talla de Mossèn Antoni Alcover o Enric Valor. I només per citar-ne dos. De passada, va llegir alguns petits fragments per a destacar paraules que jo he sentit dir als meus avis o als meus pares i que ara, sorprenentment, ja no s’usen. Es veu que els xiquets ja no ixen al carrer amb la rua baix el braç.

Després, nosaltres varem fer tant com vam poder per a mantindre el nivell que se’ns havia pressuposat. Al capdavall, és un petit recull de només set contes de personatges tradicionals d’aquells que s’usaven per a fer por als xiquets. Una por que tenia com a finalitat darrera la prudència. Fer entendre als menuts que la nit és perillosa; que els llocs solitaris és on som més vulnerables o que cal fer cas dels bons consells. Uns personatges als quals Paco, amb el seu art ha aconseguit fer visibles. Veient-los, no hi ha cap dubte que cal tindre-li por al Saginer. Perquè poques coses deuen ser tan terribles com treure-li el sagí a un xiquet.

El saló, que és gran, estava de gom a gom. De manera que ja no hi ha dubte. La literatura en valencià interessa. I encara més si un artista de la talla de Paco Membrado hi col·labora.

Per acabar, el Torrelló havia preparat uns rotllets de vi, d’ou i d’anís acompanyats per una miqueta de vi moscatell, d’aquell tan dolç i que tan bé acompanya les pastes seques.

Val a dir que més tard, vaig començar a pensar que sí; que la literatura interessa. Que les il·lustracions de Paco són molt bones. Però que els rotllets també estaven molt bons. I el vinet. I em vaig preguntar si la gent venia a conèixer l’Home del sac o la Bruixa matinera o bé ho feia per alguna altra raó. Llavors he recordat que els avis i sobretot les àvies, no només els conten històries i contes, als néts. També els fan rotllets, pastissets i tota mena de llepolies. Que si ens encantem també serà una paraula que perdrem. I no estem per a perdre res. Ni les nostres històries, ni les coses bones de menjar.

En resum; una vesprada fantàstica, envoltats de molts amics, coneguts i gent que feia molt temps que no ens trobàvem. Vos deixe algunes imatges per a que doneu, si us sembla oportú, la vostra opinió.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!