Des de la Plana

Josep Usó

24 de març de 2023
0 comentaris

Foc.

Estem al mes de març i l’Alt Millars es crema com una teia. de sobte, en poques hores, el foc que ha començat al terme de Vilanova de Viver s’ha escampat i ha obligat a desallotjar fins a deu pobles o poblets. I tothom ens parla dels mitjans aeris, de les brigades de bombers, d’autobombes, de militars posats a apagafocs i d’autoritats i partits polítics que s’afanyen a fer comunicats de recolzament als bombers i als afectats (i a fer-se la foto corresponent, que prompte venen eleccions).

I ens expliquen les prediccions meteorològiques, i que si el vent de ponent afavoreix l’avanç del foc cap a ‘est, que si la humitat relativa és baixa, que si els afectats, de moment no poden tornar al seu poble…

De tant en tant, algú ens explica que com els boscs no estan gestionats, tenen molt de combustible per a cremar, però sempre són informacions mot curtes. Potser per si algú s’arriba a preguntar per què no estan gestionats.

Les comarques interiors de Castelló estan molt despoblades. La prova és que s’han desallotjat fins a deu nuclis de població i en total hi ha un miler d’evacuats. I més de sis-cents, són de Montanejos, el poble més important de la contornada.

Aquest despoblament ja ve de molts anys enrere. Perquè la vida als pobles és difícil. Bàsicament, allà s’hi pot viure de la ramaderia, de l’agricultura i dels boscs. Com que el terreny és molt abrupte, qualsevol cultiu és complicat i pràcticament impossible de mecanitzar. I sistemàticament, no se’ls ofereix cap mena de protecció. Els seus productes han de competir, en un mercat “lliure” amb els productes provinents de qualsevol altra banda. Fa anys, a Aranyel criaven peres ercolines. En bancals que ressegueixen el pendent de les muntanyes. I els anava bé fins que van arribar les grans plantacions primer, i les peres arribades des de qualsevol altre país després. I la gent, cansada de treballar durament i de ser cada vegada més pobres, van anar emigrant. Les cases es tancaven i només s’obrien a l’estiu, quan venien de vacances.

des de fa anys, existeix la moda que els boscs no s’han de tocar. Perquè això no és ecològic. I no es toquen. I quan plou, creix el sotabosc i tot està verd i bonic. I quan ve la sequera, aquesta malea seca és un combustible perfecte. I dificulta l’accés. I els boscs de pins són preciosos. I creixen de pressa, també. Però els pins, com totes les coníferes, són piròfites. Basen una bona part de la seua expansió en cremar-se. Els pinyons són les primeres llavors que germinen, després d’haver passat el foc. I aixi, amb cada foc, desplacen més la resta d’espècies.

Un altre procés que va començar ja fa molts anys, va ser anar llevant serveis als pobles. La majoria no tenen escola, perquè hi ha molt pocs xiquets (sovint no n’hi ha cap) i si n’hi ha, se’ls transporta en autobús o microbús fins a altres poblacions on sí que hi ha escoles. I només tenen servei mèdic algun dia a la setmana. De vegades, ni un dia. Si algú emmalalteix, crida per telèfon i el venen a buscar amb taxi per a dur-lo al centre mèdic més proper. Per descomptat, no cal parlar, en molts d’aquests pobles, de cobertura telefònica o d’accés a les xarxes de comunicació.

Qualsevol responsable de l’administració, del color polític que es vulga, ens explicarà que tots aquests serveis no es poden mantindre, en aquests territoris, perquè resulten molt cars per al servei que donarien. I segurament tenen raó. pagar el sou a un mestre només per atendre dos o tres xiquets deu resultar molt car. O un metge per a tractar només a cinquanta o seixanta pacients. Segurament, estem parlant de molts milers d’euros. El que mai ens expliquen és quan ens costa, ara mateix, cada hora de vol de cadascun dels avions i helicòpters que estan treballant en l’extinció de l’incendi. Com a dada sense garantia, algú em va dir fa uns anys, mentre la pandèmia, que un helicòpter eixia a 3000 € per hora.

Però és que això tampoc té massa importància. Al capdavall, estem parlant de diners. El veritable problema és que fa molts anys que ja sabem que els terrenys erms no retenen tant l’aigua de pluja. I que d’aquesta aigua de pluja, al capdavall, es recarreguen els aqüífers. I que d’aquesta aigua ens abastim tots. Especialment, la immensa majoria que vivim contra la costa.

I sentim a dir que falta aigua; de tant en tant ens assabentem que ací o allà arriben les restriccions, es perden collites o fins i tot hi ha dificultats per a disposar d’aigua corrent a les cases. I ens pensem que això és per alguna causa estranya que està relacionada amb paraules que sonen bé com “sostenibilitat”, que ara està de moda. I cada vegada que algú proposa qualsevol mesura per a revitalitzar els pobles de l’interior, sempre pensa en el turisme, com si aquesta fora una activitat sostenible o generadora de grans ingressos. Per als habitants d’un lloc qualsevol, l’arribada dels turistes comporta, sempre, una pujada de preus. I després, totes les incomoditats de tindre unes infraestructures justetes per a una població massa nombrosa. Per no parlar de quan es construeixen apartaments o cases per a passar l’estiu que estan buides quasi tot l’any. Aquest deu ser el veritable negoci. Construir i construir. I vendre, cobrar i adéu.

No demaneu que s’obrin escoles ni centres de salut per atendre els quatre gats que encara resisteixen, en aquests pobles. Ni que els seus productes, sempre artesanals, tinguen canals de venda propis i amb protecció. Ni que es puguen gestionar els boscs encara que això supose que s’hauran de tallar arbres, netejar el sotabosc i restringir l’accés a determinades àrees.

No demaneu mesures racionals diferents de les d’esperar, any rere any, que s’encenga el primer foc per tal d’enviar mols “mitjans aeris” i anar a fer-se una foto, si pot ser disfressats de bomber, a allò que en Àpunt anomenen “post de comandament”. Què deu ser, aquest post?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!