Des de la Plana

Una substància pura és aquella que té una fórmula determinada. Les substàncies pures en les quals tots els àtoms contenen el mateix nombre de protons al nucli, s’anomenen elements químics. La mínima part possible d’un element químic és un àtom. Aquests, sempre estan formats per un nucli, on hi ha dos tipus de partícules pesants: els protons, amb càrrega positiva, i els neutrons, amb la massa semblant però sense càrrega. El nucli és molt menut respecte a l’àtom. Tota la resta, on pràcticament no hi ha massa, s’anomena escorça. Allà estan els electrons, que tenen càrrega negativa.

Un/una substànci/a pur/a és aquell/a que té una fórmula determinada. Els/les substàncis/es purs/es en els/les quals tots/totes els/les àtoms/àtomes contenen el mateix nombre de protons/protones al/a la nucli/nuclia, s’anomenen elements/elementes químics/químiques. La mínima part possible d’un/una element/elementa químic/a és un/una àtom/àtoma. Aquests/aquestes, sempre estan formats/formades per un nucli/núclia, on hi ha dos tipus de partícules/partículs pesants/pesantes: els/les protons/protones, amb càrrega/càrreg positiva/positiu, i els/les neutrons/neutrones, amb la massa semblant però sense càrrega/càrreg. El/la nucli/núclia és molt menut/menuda respecte a l’àtom/l’àtoma. Tota la resta, on pràcticament no hi ha massa, s’anomena escorça/escorç. Allà estan els/les electrons/electrones, que tenen càrrega/càrreg negativa/negatiu.

A que es fa pesat de llegir i es veu de seguida que és estúpid. Doncs això passa cada dia quan algú del nivell del segon paragraf diu “tots i totes” o la versió “totes i tots” (que és més feminista encara) en lloc de tothom, que és correcte, més curt i inclou tothom. Per exemple. Perquè, per descomptat, aquest xiclet es pot estirar fins a l’infinit.

Ja ho va dir Albert Einstein, un home de Ciència: “Només hi ha dues coses infinites: L’Univers i la estupidesa humana. I de l’Univers no n’estic gaire segur”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!