Vila-real recorda cada mes de gener l’episodi més tràgic de tota la seua història. No de bades, en un sol dia va desaparèixer més d’un deu per cent de la seua població, entre morts i presoners. Els fets van ocórrer un 12 de gener de 1706, en el transcurs de la guerra de Sucessió.
El cas és que ara, s’ha pretés reescriure uns fets que estan perfectament documentats, de manera que la historia s’adapte a les dèries d’alguns. Per això, des de l’associació cultural Socarrats, hem demanat a alguns historiadors amb prestigi i autoritat una opinió sobre la crema del poble. Una crema que ens agermana amb altres ciutats del Pais Valencià, com per exemple Xàtiva o Quart de Poblet.
Ací adjunte un article, publicat també a La Veu del País Valencià, per Vicent Baydal, actualment professor d’Història a la universitat Jaume I de Castelló.
ELS MAULETS VAN CREMAR VILA-REAL EN 1706?
Un llibre avalat per l’Ajuntament tergiversa el terrible incendi i saqueig dels borbònics
“Moscoso ordenà envair immediatament la ciutat [de Vila-real] (…) Els bascos, carregant amb
encarnissament penetren violentament. Anaven darrere d’ells els belgues valons i els guàrdies reials
de peu de Castella, avançant per damunt d’un terra sembrat de cadàvers (…) Dins de les muralles, la
fúria militar s’encarnissava amb els rebels, i no hi havia ja lloc per al perdó; de barri en barri assalten
les cases (…) Després d’aconseguir un botí suficientment gran, recorren a les atxes incendiàries (…)
Als que eixien [de les cases en flames] els rebien les punxegudes armes dels belgues, que no tenien
pietat de ningú (…) La matança s’emportà per davant set sacerdots armats (…) En este assalt i
matança es perderen més de 250 soldats, mentres que, d’habitants de la ciutat, en foren morts 280 més
o menys”.
Este és el relat de l’atroç assalt que les tropes borbòniques comandades pel noble castellà Cristóbal
de Moscoso realitzaren contra Vila-real el 12 de gener de 1706 fet per José Manuel Miñana, un dels
cronistes de la Guerra de Successió més proborbònics i probotiflers. Les cites coetànies del fet, que
causà l’assassinat d’entorn d’un 10% de la població de la ciutat, són nombroses: Daniel Defoe indica
que els passaren per l’espasa (“they put all to the sword”); Francesc de Castellví que “no hay pluma
que pueda describirlo”; el llibre de sepultures de l’església arxiprestal de Sant Jaume fa una anotació
especial de “la desgràsia fatal de la resistènsia dels vehins d’esta vila de Vila-real a les tropes de
Felip 5”, amb tot un seguit de morts; mentres que el de batejos registra un naixement produït només
quatre dies després,“per la consternació dels soldats que feren saco y crema de esta vila y dagolla de
los soldats de Phelip Quint, avent entrat de pau fingida”. Els fets són ben coneguts, com es pot inferir
del número especial de la revista Font publicat en ocasió del tercer centenari de la crema o del clàssic
estudi de l’antic cronista i arxiver de l’esmentada església Benito Traver, Villarreal en la Guerra de
Sucesión.
Ara, però, en la Breu història de Vila-real que ha escrit Jacinto Heredia, editada per la Fundació
Caixa Rural de Vila-real i amb l’aval de l’Ajuntament i de l’acalde –que prologa el llibre–, es nega
la major. En primer lloc, es tira la culpa de l’assalt a “un xicotet grup de maulets” que haurien provocat
l’exèrcit borbònic, el qual s’hauria llançat “a l’assalt de la població amb ganes de venjança per l’atac
indiscriminat sofert” –com si no vingueren de causar una brutal matança a la Salzadella–. Alhora,
s’afirma que “no hi ha dades segures sobre els efectes a la població de Vila-real”, que “no hi ha
constància del lloc on pogueren haver estat soterrades tantes víctimes” i que, pel que fa als danys
materials, els principals edificis “no semblen haver estat afectats per les voraces flames dels relats”.
I molt més encara: com que els notaris sí que hagueren de deixar constància pública del fet que la seua
documentació havia desaparegut per l’incendi, Heredia apunta que la crema podria haver estat
instigada pels maulets! “És un bon motiu de reflexió”, diu, que “amb això quedaren destruïts
nombrosos privilegis, escriptures de propietat, processos judicials i protocols autoritzats i legalitzats
on estaven registrats els béns dels majors contribuents locals, afectes al monarca regnant. Els
anomenats botiflers”.
De botiflerisme, en l’actualitat, anem ben servits, sí. Però el que és motiu de reflexió és com el govern
municipal, de majoria progressista, pot donar suport a este relat manipulat, que nega un dels fets
malauradament més tràgics i transcedentals de la història moderna de Vila-real.
Vicent Baydal. Historiador i Cronista de la Ciutat de València.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!