Amics i amigues: la campanya electoral ha deixat alguna cosa més que la possibilitat de fer algunes anàlisis electoral. Ha deixat també la certesa, amb l’aparició d’unes acusacions absolutament indemostrades, de què el nivell de misèria política ha assolit en alguns àmbits cotes de merdositat. En els que les han llançat, i en els que
Amigues i amics: les eleccions ja són un fet passat, les enquestes demoscòpiques, i les anàlisis que a partir d’elles s’havien fet, un absolut ridícul, Mas ha fet el paperot de la seva vida i, i això és molt important-, el moviment pro consulta, pro independència de Catalunya, no sols no ha seguit els CiUx
Amics i amigues: arribem, finalment, al final d’aquesta història d’històries, amb una pregunta. Una gran crisi del model econòmic dominant durant un parell de segles, no durà a una crisi del model d’estat-nació creat per aquest mateix model econòmic? Aleshores ¿estem fent història sense adonar-nos? Dimarts, 14 de novembre de 2012 150a carta. Data
Amigues i amics: poder que sembli extemporani i contradictori dedicar tantes setmanes a parlar sobre un possible, si no és que hipotètic, final de l’estat-nació. I fer-ho, a més, tot just en un moment en el que estem immersos, amb implicació ben directa, en un debat sobre si una nació sense estat, Catalunya, pot o
Amics i amigues: seguint amb aquesta minisèrie sobre la formació de l’estat-nació, arribem a un dels moments estel·lars de la humanitat. Aquell 23 de juny de 1789 en el que Jean Bailly, president de l’Assemblea reunida al Jeu de Paume, va dir als representants del rei que la volien dissoldre: “La nació reunida, no pot
Amigues i amics: l’estat-nació, tal i com el coneixem avui, va començar a aparèixer a Westafàlia, el 1648, i s’ha desenvoupat al llarg del temps. La pregunta és si ha entrat en la seva data de caducitat. Amigues i amics: en les quatre darreres cartes he estat parlant, de manera que pot semblar quasi
Amics i amigues: avuestem a un mes exacte de fa un mes, i la cosa cueja, i de quina manera! però penso que, anant més enllà de la concreta “qüestió catalana” que tan obsessiona als qui fa un mes i un dia s’ho miraven antre l’ironia i el menyspreu, hi ha altres aspectes molt
Amigues i amics. El contenciós Catalunya-Espanya (o Espanya-Catalunya) està adquirint cotes de debat internacional, en gran part gràcies a l’estulta obsessió centralitzadora de la Faes, perdó, del govern espanyol. I aquí, és interessant fer una ullada a la separació, democràtica i per tan pacífica, de Noruega de Suècia. Amigues i amics: com deia la
Amics i amigues: una en principi no massa important manifestació regions, o simplement autonòmica, titlllada de simple lio y algarabia, ha esdevingut un aconteixement d’abast quasi que mundial. I ara mateix, quinze dies després de celebrada, és causa d’un viu debat quasi que teològic sobre el veritable caràcter de la Constitució. Recony! Amics i
Hem pogut viure una Diada que no es cap bestiesa dir que és històrica. No tant pels seus resultats més o menys immediats, com perquè ha estat una extraordinària expressió no d’aquests o d’aquells sinó del conjunt d’un poble, d’una nació, amb tota la diversitat que això vol dir. Una manifestació que acoblava i expressava
Amics i amigues, després d’aquests dies de descans, la realitat econòmica segueix sent la que és. I també la política, i la manifestació de la Diada, presenta un tret important. Sigui quina sigui l’opció personal dels assistents davant la possible independència de Catalunya, el lema que l’encapçala és el que és, i quan un va
Amigues i amics: en el breu espai d’un mesos, tenim a Barcelona dues obres de Calderón de la Barca. Dues obres la intenció i el contingut de les quals ja era reaccionari al seu temps, el segle XVII. I no sé si per causa de la calor, o perquè, he escrit aquesta 141a carta, que
Amics i amigues:al Parlament s’ha celebrat un debat sobre el pacte fiscal, el qual s’ha fet dins un doble context: la crisi generalitzada a l’UE, que serà de llarga durada, i el del nacionalisme espanyol, en el que hi participen des del PP fins IU. No està pas malament. No. Amics i amigues: perdoneu que
Amigues i amics: a causa del caos econòmic, comença a córrer un menyspreu a política i polítics, guanyat a pols, cal dir-ho, que pot començar a ser perillós, ja que no presenta alternatives reals a un mode capitalista origen i causa del que està passant arreu. No sols aquí. Amigues i amics: Haga usted
La concessió per l’Eurogrup d’aquesta línia de crèdit de fins a cent mil milions d’euros, no sols té una part tramposa: sols pot cedir-se a la banca, que l’usarà bàsicament per tapar els seus forats, però el deutor serà el govern. sinó que ben bé podria ser un caramel enverinat