Amigues i amics, s’ha celebrat la Marató de la Pobresa, no contra la pobresa, però la qüestió de fons segueix inalterable. Però a més, queda la qüestió de veure com gent que té residència fiscal als diversos paradisos fiscals, o sigui, que són evasors fiscals, se solidaritzaven amb l’acte fent bó allò de què la
Amics i amigues: la carta anterior acabava fent una cita a les Benemèrites Dames de Sant Vicenç de Paül, aquella institució de quan la caritat suplia la justícia. Temps al que en certa manera sembla que estem tornant. En aquesta carta i la propera, intentaré parlar de la qüestó Amics i amigues: acabava l’anterior carta,
Amigues i amics: el proppassat cap de setmana hi va haver quatre jornades electorals dins l’UE: França, Regne Unit, Grècia i Schleswig-Holstein. Ben diferents entre ells, però amb alguns trets en comú. Amigues i amics: ha estat un intens cap de setmana, amb quatre accions electorals. Municipals a la Gran Bretanya, generals a Grècia, presidencials
Amics i amigues: avui canviaré de registre. Deixo de parlar de l’actualitat més actual, i faré algunes reflexions sobre muntatges teatrals basats no en el pensament líquid, sinó, com diu la Mercè —la meva senyora, ja sabeu—, en el simplement polvoritzat. Amics i amigues: fa temps que vull canviar, encara que sigui per un dia,
Amigues i amics: acabo aquí amb les reflexions sobre la vaga general, i també la manifestació d’estudiants del dia 18. A què és deu la vandàlica campanya mediàtica presentant, falsament, Barcelona com el súmmum de la violència mundial? La qual cosa no treu que les actuacions d’una minories violentes, no sigui preocupant, ja que no
Amigues i amics: ha passat la vaga general, i ha deixat més qüestions del que sembla. La majoria d’elles desagradables pels qui tenen el poder, ja que la protesta ha estat més general del que sembla, i es diu. I també perquè podria apuntar que hi ha gent, ciutadans, que comença a estar farta de
Amics i amigues, la famosa frase d’Ortega y Gasset: jo soc joc i la meva circumstància, permet fer una petita reflexió a partir del fet que la nostra circumstància no sempre és nostra, sinó que imposada per altres Amics i amigues: Suposo que coneixeu la famosa frase d’Ortega y Gasset: jo sóc jo i la
Amigues i amics, després d’un llarg silenci, per raons que no fan el cas, torno. I torno tot just un mes després que el Govern hagués fet, per compte de les patronals, totes, una soleme declaració de guerra contra els qui sols tenen per vendre que la seva força de treball. Temps enrere dits treballadors.
Amics i amigues: acabo avui aquest reguitzell de cinc cartes dedicades a històries del passat. Històries que, si ens ho mirem amb un cert distanciament, fredament, són ben actuals. I és que… Amics i amigues: acabava l’anterior carta en l’any 1867, amb la llei per la que es prohibien les obres de teatre “integramente escrites
Amigues i amics: malgrat que ha començat la contrarevolució, sense que no hi hagi hagut cap mena de revolució, és aquest un tema pel que cal deixar passar uns dies. Per la qual cosa, seguiré una mica el camí iniciat en les tres darreres cartes, però ara parlant del cas de la llengua. Possiblement la
Amics i amigues: arribem al final d’aquesta sèrie sobre la Barcelona emmurallada i sotmesa a control militar durant gairebé cent cinquanta anys. I arribem amb una pregunta final. Que està al final, esclar. Amics i amigues: arribem al final d’aquesta sèrie sobre la Barcelona emmurallada i sotmesa a control militar durant gairebé cent cinquanta
Amigues i amics, arribem a la segona part de la sèrie dedicada a Barcelona i la dinastia borbònica, instal·lada, definitivament, el 1714. Amb algunes petites anècdotes i algunes petites reflexions. Amigues i amics. havíem quedat en 1714, en el moment en que malgrat la capitulació —formalment no va ser una rendició sense condicions— el
Amics i amigues: en aquests dies de pau, amor i benaurança, en cops de parlar de la rabiosa actualitat, parlaré d’un fet del que penso que sols que jo se n’ha adonat. De a qui es deu en bona part l’Eixample de Barcelona. És una història curiosa. De debò. Amics i amigues: el proppassat novembre
Amigues i amics: les darreres eleccions generals, mirades dins del conjunt d’eleccions que s’han estat celebrant dins l’àmbit de l’UE, confirmen la dretanització de les societats europees. Unes societats que, com s’explica a La bona persona de Sezuan, cerquen les solucions allà on no les pot haver. Amigues i amics: deia la setmana passada que
Amics i amigues: vistes a escala de l’UE, les recents eleccions generals podem considerar-les com de locals. A banda d’això, i malgrat l’abassagadora majoria del PP, no crec que allò del bipatit única que vaig anunciar un dia, hagi quedat desfasat. Amics i amigues: s’han celebrat unes eleccions locals, si ens les mirem a escala