Ha saltat el problema. Què cal en aquests moments, tècnics que facin bé la seva feina i prou, per més que la seva elecció sigui feta a dit? O bé polítics elegits democràticament, per més que cosa que toquen cosa que caguen? Malgrat l’aparent lògica del debat, el cert és que és un fals debat.
Amics i amigues: de sobte algú ha descobert que la música d’Els segadors té un origen poc presentable. Tavernari. El curiós és que això ja se sabia fa una pila d’anys. I és que la història de les músiques que emigren d’aquí per allà, té episodis d’allò més curiosos Amics i amigues: de sobte
Amics i amigues: si, ahir era Trichet, i avui Sarkozy i Merkel, els qui repeteixen les meves paraules. Però no és d’axò del que vull parlar, sinó que del model de societat que s’ha anat construint: dispersa, individualista, sense desitjos de canvi real… 25 d’octubre de 2011 121a carta. La
El senyor JL Trichet, president del Banc Central Europeu, i amo de l’aixeta de l’euribor, s’ha esverat. I s’ha vist obligat a donar-me la raó, dient una cosa que jo vaig escriure ara fa prop de dos anys. Li ha costat una mica adonar-se’n de la realitat, però finalment ho ha fet. Felicitats!Amics i amigues:
Amigues i amics: Accions filibusteres i debats bizantins! amb aquests dos adjectius no intento remuntar-me a vells temps històrics, sinó que em refereixo al nostre il·lustre Parlament. Millor dit, als nostres encara més il·lustres diputats.Amigues i amics: Això dels filibusters. A veure, els filibusters eren uns pirates que a les Antilles es
Amics i amigues, tinc de dir que m’hauria agradat poder ser espanyol. Sí. Ser ciutadà d’una hipotètica República Confederal Ibèrica, o Hispànica. Però no puc, perquè els propietaris de la marca Espanya em diuen que he de ser com ells volen. I és clar, fa ja una pila d’anys que vaig dimitir.Amics i amigues:
Amigues i amics: com era de preveure, hi ja havia previst, l’agost ha estat d’allò més mogudet. Però el que era inesperat, si més no per a mi, era la formacio d’aquest bipartit amb vocació de ser únic, formada per PSOE-PP (tanto monta) o PP-PSOE, monta tanto) Per cert, que diu el Quim Nadal d’aquesta
Amics i amigues: començ avui un petit període de descans, i val la pena fer una mica de repàs de que he anat escrivint aquests darreres mesos, partint de la base que, ben mirat, tot ha estat més aviat una mica confós, i fraccionat. Com és al capdavall la mateixa societat en la que vivim.Amics
Ja al 2007, estava clar que ens trobavem immersos en una crisi estructural, ves a saber si sistèmica. Com deia a la carta anterior, ara és fàcil dir-ho, però com explico a aquesta, amb dades concretes, aleshores ja hi havia gent, jo entre ells, que ho estàvem dient Amigues i amics: el títol d’aquesta carta
Pot semblar fàcil ara, amb tot el que se sap, parlar de crisi i fer grans declaracions. Sí. Però fa ja cinc anys, sí, cinc anys, els fets estaven ben a la vista. El que sí que és de debó indignant, és que els qui es presentaven com d’esquerra, es van dedicar a tirar de
Els de dalt s’han reunit en una sala. Home del carrer: abandona tota esperança, va escriure Bertolt Brecht. Aquesta setmana passada, els de dalt es van reunir, i tornaran a fer-ho la vinent. Cerquen solucions al gran problema actual, naturalment. Contra qui, però? Els de dalt s’han reunit en una sala. Home del carrer:
Amics i amigues: avui, posant-me cínic, parlaré de les retallades, que qualifico de necessàries i fins i tot imprescindibles, perquè on sols es té que deu, no es poden gastar quinze. El problema, en tot cas, no es blasmar de les conseqüències, sinó que plantejar-se les causes. No sé si m’explicoAmics i amigues: acabava
Amigues i amics: la troca s’embolica, sens dubte. La crisi segueix, les institucions polítiques viuen d’esquena a la realitat. Alguns fan accions que responen allò que va escriure Sartre: hi ha qui obeeix els sistema sota formes de protesta… Amigues i amics: un cop més la realitat real m’obliga a seguir parlant dels indignats.
Amigues i amics: Les concentracions d’indignats han esdevingut simples happenings, i les eleccions han desmuntatat aquella bonica mentida de què aquest país era un país progressista i d’esquerres. El blau gavina domina al del costat, i molt temo que condiciona, i molt, l’alegre rialleta de les tribus ciuxAmigues i amics: tal i com temia —mireu
El que va passar ahir, divendres, a la plaça de Catalunya, expressa clarament, entre altres coses, que en determinades circumstàncies res no s’assembla tant a la policia d’una dictadura com la policia d’una democràcia. Així de senzill Amigues i amics: la setmana passada feia un comentari sobre “els indignats”, en el que establia un cert