Deia Josep Pla que descriure és una feina molt més difícil i complexa que opinar, raó per la qual tothom opina i ningú no explica res. Escriure és sempre un exercici altament subjectiu, per molt asèptiques que tracten de ser les teues paraules. Malgrat tot, estic radicalment d’acord amb l’homenot de l’Empordà. Opinar al voltant
No tinc costum d’usar el bloc per anunciar quotidianitats personals. Aquesta mena d’escriptura la reserve per als quaderns que sempre porte al damunt. Ara però, l’empresa s’ho val: estem a unes hores d’iniciar la nostra particular odissea asiàtica. Avui mateix, a les 16hrs partim cap a Munich on, amb el permís dels treballadors de Lufthansa, agafarem
La bici i jo ens escolem entre la nombrosa maquinària pesada que hi ha davant del port i les tanques que segellen els barris marítims de València: arribar a Natzaret pel pont de les drassanes és ja gaire bé impossible. Però m’agrada fer de sargantana urbana. Un rere l’altre supere tots els obstacles esperant que algú “autoritzat”
L’estrèpit dels bòlids entra apaivagat per la meua finestra. Visc a Natzaret, un barri oblidat de València, doblement afectat per la gran idea de convertir la ciutat en un circuit urbà; d’una banda la molèstia del soroll i la manca de mobilitat; d’altra, comprovar –per enèsima vegada– que les milionàries inversions del nostre govern s’esvaeixen
Arco Barcelona-València, 30 de juliol de 2007 Les llargues caminades entre tarteres i valls escarpades han passat a la història. Faig cap a València i la velocitat del tren deforma el paisatge d’una manera estrident: per la finestra no es veu més que un remolí de colors del qual, amb prou feines, es poden intuir
Refugi de Cercastan, 28 de juliol de 2007 No hi ha res comparable a la sensació de sentir-te net i relaxat després d’una llarga caminada d’alta muntanya. No fa encara una hora que hem arribat al refugi on passarem l’última nit d’aquesta travessia per l’alt pirineu català. I després d’una dutxa d’aigua calenta i un
Refugi de Pinet (França), 27 de juliol de 2007 Una xica toca la guitarra al menjador del refugi, unes taules més enllà d’on escric. Ara, tot just ha deixat la guitarra i ha fet cap a l’anhelada dutxa: les caminades per la muntanya tenen eixa recompensa, entre d’altres.Hui hem fet el cim més alt de
Hi ha vegades que després d’haver estat un parell de dies tractant d’encetar un escrit me n’adone que la dificultat, el motiu pel qual les paraules no poden avançar, rau en la natura d’aquest: certes divagacions no permeten, no accepten cap mena de retòrica; ni tan sols un mínim detall literari. Malgrat l’inexcrutable i desesperant caos
L’activitat no tenia cap pretensió més enllà del seu propòsit: volia treballar l’expressió corporal a través de la música amb els alumnes de 3r i 4t de l’escola. Sovint però, la pràctica, l’acció, transforma l’experiència d’una manera inesperada. És un prodigi; una mutació conceptual de la qual no n’eres l’únic responsable: la mateixa activitat pren
Més enllà dels objectius curriculars d’etapa que l’alumnat de primària ha d’haver assolit abans de començar l’ESO, els mestres hauríem de vetllar per l’assoliment d’una altra mena d’objectius generals que, malgrat no tenir cap valor acadèmic, són molt més rellevants des d’un punt de vista vital. Així, un dels objectius cabdals de la meua pedagogia
A cops d’estadística i enquestes, una de les grans qüestions educatives que més debat ha generat entre mestres i pedagogs al llarg de la història sembla destinada a convertir-se en una frase feta, en una locució atemporal; en una pregunta indiscutiblement retòrica: perquè les matemàtiques són tan temudes i odiades entre els alumnes de totes
Ara fa un any, escrivia les meues primeres paraules en format virtual: TocDeQueda començava a ser. Els drets sobre aquesta minúscula parcel·la de ciberespai els havia adquirit un dia abans però el primer intent de publicar un escrit fou un fracàs estrepitós: les paraules que curosament vaig escriure per encetar el meu primer bloc s’esvaïren
Estacione el cotxe tan a prop com puc del sortidor de benzina. Sòc a un barri de València. El dièsel ja és més car que la gasolina! Em quede de pedra. Sempre, des que tinc ús de raó, havia viscut amb la idea que aquest carburant significava un estalvi considerable alhora d’alimentar la “bèstia”. Són
El Dia del Llibre és, sens dubte, l’excepció d’aquesta lamentable cultura occidental de celebrar Dies de… La gran majoria d’aquestes diades desprenen un ferum hipòcrita i comercial difícil d’amagar: educativament parlant, no tenen el menor interès. Per Sant Jordi –no cal dir-ho–, les editorials fan el seu agost particular però, des d’un punt de vista
Més enllà de la seua utilitat material, els objectes gaudeixen d’una virtut gaire bé humana: reflecteixen la personalitat d’aquells qui els posseeixen. En una societat on consumir és tan important com respirar –si deixàrem de fer-ho el sistema moriria per asfixia–, els objectes s’han convertit en un mirall de l’ànima humana molt més precís que