TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Caos circulatori
La bici i jo ens escolem entre la nombrosa maquinària pesada que hi ha davant del port i les tanques que segellen els barris marítims de València: arribar a Natzaret pel pont de les drassanes és ja gaire bé impossible. Però m’agrada fer de sargantana urbana. Un rere l’altre supere tots els obstacles esperant que algú “autoritzat” em cride l’atenció. Continue avançant: urinaris de poliuretà, plaques de metall, tubs gegantins, grues, excavadores, casetes prefabricades, reixes metàl·liques per col·locar… La concentració de recursos és extraordinària; la de treballadors, també. Hi ha una activitat frenètica: tothom treballa sense descans. Cal tenir-ho tot apunt: som a unes hores del tret de sortida del GP de F3, l’assaig general abans de la gran funció: el GP d’Europa de F1, que es celebrarà pels carrers de València els dies 23 i 24 d’agost. (Permeteu-me de recordar que a Xest -un poble a 30km d’ací- “existeix” un circuit nou de trinca. Però clar: això ja està molt vist i no ven. Ara, l’espectacle -i el negoci- consisteix en convertir -encara més- la ciutat en un circuit. Civisme i avantguarda a cabassaes!)
Tan sols una tanca em separa del meu objectiu. Recorde una màxima meua que, gaire bé sempre, es compleix: Tot tancat té forat. I, després de seguir-la, trobe a un extrem de la tanca una escletxa que deixa pas als obrers: missió acomplida. Però malgrat el calor i les ganes que tinc d’arribar a casa, tot just quan torne a pedalar amb llibertat decidesc d’aturar-me: he vist una imatge divertida. Paga la pena de fer un parell de fotografies: sembla un acudit visual: la traducció gràfica del caos circulatori que viu aquesta zona de la ciutat. Intenteu anar a la Malvarrosa… No té desperdici.
La festa del cotxe ha passat i el trànsit ha tornat a una relativa normalitat. “No era para tanto”, argüeixen aquells qui defensen la iniciativa motorista i donen suport a la política-espectacle del PP. Tenen raó: no era per a tant. He de ser honest: els problemes de mobilitat són, des del meu punt de vista, una qüestió menor; absolutament secundària. Allò realment greu és el concepte, la idea que hi emana: el rerafons ideològic que impregna l’esdeveniment. No són les molèsties allò que trobe inacceptable: les assumiria -i d’una manera permanent- si el motiu d’aquestes fora -posem per cas- la transformació peatonal del barri. O, fins i tot, les Falles: no m’importa que tallen els carrers si l’excusa per fer-ho és envair la calçada i convertir-la en un espai de vida. Allò que em sembla denigrant és aguantar tot l’enrenou per a que un milionari faça negoci i els quatre aprofitats de torn s’embutxaquen un potosí; és repugnant haver d’aguantar tot aquest circ amb l’única missió de venerar l’infernal automòbil i retre-li un homenatge anualment; és indignant haver de patir tot açò quan l’objectiu no és altre que promocionar la cultura de la velocitat i el consumisme exacerbat. I què dieu de la imatge que es ven de les dones, passejant les minifaldes i els escots pels boxes amb l’única funció de decorar el paissatge? “Objectes” és un eufemisme molt amable. Per si fora poc, damunt, totes les despeses van a càrrec del contribuent. Allò més preocupant però, és que tothom sembla encantadíssim. Sense anar més lluny, Carmen Alborch -cap de llista del PSOE valencià a l’Ajuntament- ha criticat Rita Barberà per no haver implicat suficientment el Consistori durant la realització de l’espectacle de fum i soroll del cap de setmana passat. Increïble.
Estem en caiguda lliure…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara necessitem més proves per demostrar-nos el que representa i el que ha representat per al país el puto PSOE? Ells es varen vendre per un plat de lentilles per a després adormir al personal i ara ho estan pagant de per vida. Si va endavant allò del CV pel PV que ja menypreaven de fa temps, la cosa serà per tirar de la cadena.
Jo vaig fer quelcom semblant a tu però amb la moto. Volia anar a La Punta i després al Cabanyal. Merda p’a mi”. Vaig tornar a sentir-me un estranger a la meua ciutat i al meu país.
Bones vacances. I va, que ja tinc la llenya i l’arreglo p’a la paelleta. 😉