TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Cap a l’Índia i el Nepal!
No tinc costum d’usar el bloc per anunciar quotidianitats personals. Aquesta mena d’escriptura la reserve per als quaderns que sempre porte al damunt. Ara però, l’empresa s’ho val: estem a unes hores d’iniciar la nostra particular odissea asiàtica. Avui mateix, a les 16hrs partim cap a Munich on, amb el permís dels treballadors de Lufthansa, agafarem un vol que ens portarà cap a Delhi. Si tot va bé, hi arribarem a les 7:10am i la meua germana Martina ens hi estarà esperant -ella ha marxat avui pel matí en un vol diferent-. Parle en plural perquè Xavi, un amic de tota la vida, ens acompanya en aquesta apassionant aventura. Farem dos nits a Delhi i, després, marxarem cap a Acra. Hi farem nit i, al dia següent, enfilarem cap a Nepal, origen i motiu principal del nostre viatge. La meua germana Núria hi treballa des de fa dos anys en un projecte de desenvolupament coordinat pel DED, una empresa a través de la qual, el govern alemany gestiona la cooperació internacónal als països del 3r món. Serà un retrobament especial perquè no hi és sola per aquelles terres: el seu xic -Sven- i la seua filla -Marieta-, que tot just ha fet 10 mesos, li fan companyia. I, clar, el tiet ja necessita una dosi de neboda!
Així doncs, desitge de tot cor que passeu un agost fantàstic. Nosaltres tenim per davant una bona aventura. Com no, portaré al damunt un quadern per escriure les històries que, ara per ara, encara s’amaguen darrere d’una de les milers de cantonades que girarem a Delhi tot explorant la ciutat; darrere d’una de les persones amb les qui compartirem hostal i nits; dins d’un dels nombrosos taxis que haurem d’agafar; al llarg d’una caminada per les faldes de l’Annapurna; a una plaça de Katmandú…
Fins al setembre!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon viatge amic!!! (i records a la família!)
Hola Didac,
en auquest moments deveu estar de camí cap a la Índia. I nosaltres ací esperant-vos.
No et preocupes per res. T’assegure que ací a Surkhet no sentiras ni un cotxe ni de nit ni de dia. A Kathmandu ja es una altra història…
Per cert, la dosis de nebodeta la tens assegurà!
Estem desitjant redescubrir a través dels vostres ulls les petites coses que després de dos anys s’han fet quotidianes i ja no veiem.
Fins aviat
bon viatge, bona aventura i bones notes
K sorpresa ehhh jo pel teu blog o bloc o lo k siga, anda disfruta nene.
auu
Bon viatge, amic!
Quina enveja… jo m’acabe de comprar un pis i m’hauré de conformar en viatjar per les festes dels pobles que conformen el meu País: Villores (Aplec dels Ports), Benlloch (“Feslloch”), Vilafranca (“Aixadella Rock”), Vilafamés i avui a Ontinyent (“Festiu” on toquen els Obrint Pas)…
Ale, que disfrutes molt. Records a l’Sven, Núria, Marieta, Tina, Xavi… i un bes ben fort per a tu!