TocDeQueda

L’estrèpit dels bòlids entra apaivagat per la meua finestra. Visc a Natzaret, un barri oblidat de València, doblement afectat per la gran idea de convertir la ciutat en un circuit urbà; d’una banda la molèstia del soroll i la manca de mobilitat; d’altra, comprovar –per enèsima vegada– que les milionàries inversions del nostre govern s’esvaeixen en pro de la “modernitat” i en contra del benestar dels habitants d’aquesta ciutat.
La dreta valenciana ha tingut sempre una habilitat innata per vendre els seus productes i convèncer tothom de la seua necessitat i conveniència. Fa igual si han estat un èxit o un fracàs estrepitós: heus ací Canal 9 per amagar, tergiversar o adulterar la realitat al seu gust. La seua demagògia i el seu cinisme són d’última generació: el nivell de despotisme és tan gran que s’ha fet indetectable. Aquest tarannà és pot resumir en la frase que encapçalava una entrevista publicada a El País fa un parell d’anys a Esteban González Pons, home fort de Francisco Camps i vertader artífex d’aquesta manera de fer política:

Nos estamos endeudando para hacernos ricos

Hem de reconèixer que pronunciar aquestes paraules sense tremolar, coneixent de primera mà l’estat de fallida tècnica en el qual es troba la Generalitat Valenciana, té un mèrit indiscutible. Un crack, que diuen ara. No se exactament com s’ho farà per creure allò que diu però, sens dubte, per poder dir eixa mena de barbaritats cal, primerament, creure-les com a veritats absolutes. En aquest cas, l’estructura de la frase en qüestió el pot haver ajudat a resoldre la manca de credibilitat que hi emana. El primer “nos” el sr. Gonzalez Pons el pronunciaria d’una manera genèrica: sense cap mena de dubtes feia referència a tots els valencians i valencianes. El segon, en canvi, és un “nos” qualsevol, un pronom que fa referència a la persona que el pronuncia i la seua “gent”. Així doncs, cap falsedat dialèctica: nosaltres, els valencians i valencianes, ens endeutem il·limitadament; i González Pons i els “seus” -Fabra, Zaplana, García Gascó, promotors diversos, empreses amigues, comissaris, alts càrrecs…-, es fan cada vegada més rics.

En teoria, la Copa América ens hauria d’haver salvat de la crisi, no? I Terra Mítica, el Palau de les Arts… Ara, és el torn de la F1: aquesta és la “fòrmula” que ens farà rics i ens guiarà pel camí de la prosperitat. La solució a tots els nostres problemes: reduirà l’atur, incrementarà el PIB, rebaixarà l’inflació, enfortirà el teixit industrial… Mireu sinó la foto. És així com l’economia valenciana resorgirà i serà l’enveja de tots: llogant terrasses i balcons. Mesures populars per afrontar la crisi. I diversió, molta diversió. I soroll, molt de soroll. I fum, molt de fum. I Ecclestone, molt d’Ecclestone: l’home a qui li devem la vida. Perquè gràcies a la seua generositat, gràcies al seu altruïsme i, sobretot, gràcies al circuit urbà de F1, tot el món hi guanyarà: jo, tu, ell… I nosaltres, els valencians, tornarem a perdre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!