Hagué de deixar forçosament la lectura a la pàgina 924 de les 939 que sumava l’obra que, des de feia tres dies, li acaparava les cavil·lacions. Faltaven només quinze pàgines per cloure tot els cercles que l’autor havia obert des de l’arrancada de l’obra, que transitava amb decisió sobre el fil magre, gairebé inapreciable, que
Humilment es proclamava cercador infatigable de detalls com ara el so inconfusible dels cors esvalotats, la joia incombustible que encomana la pluja o el rastre discret però perceptible dels mons que desconeixen el temps i les olors. Sense abandonar mai la cautela advertia que si existeixen els anys llum com a mesura de l’eternitat era
Ja no sap que a l’hora nona també li deien de la misericòrdia i tanmateix li és ben igual: ell en té prou, als seus noranta-nou anys i vuit dies, mirant en terra i parant bé l’orella per sentir què diuen els insectes. Fa anys que diu que investiga el que es diuen entre elles
Deia que els llibres, talment criatures ben ensinistrades per aconseguir sucoses almoines, li estiraven els braços i els llavis o s’embrancaven als camals dels calçons, perquè els llegís amb urgència, com si de la seva lectura en depengués la supervivència de l’espècie humana. Deia també que el temps i ell eren bons amics que es
El Gobierno ha decretat 10 dies de dol oficial per les víctimes mortals de la COVID-19, encara que en faci ballar obscenament el nombre ves a saber per quines obscures finalitats. Ensems, avui mateix, les administracions públiques han convocat els seus treballadors a fer un minut de silenci en homenatge a aquests difunts. Tant de
Els cards ja són ben secs i piquen. Sent lamentablement ignorant supí de les nodrides de la terra i dels seus fruits, no sé determinar de quina espècie són els que contempl quan l’horabaixa ja ha pres fua. N’Alcover i en Moll en precisen més d’una vintena, d’espècies de cards, i els que observ amb
Just avui fa 66 anys que morí el fotògraf hongarès (Budapest, 1913) Robert Capa, que des que va néixer i fins que es va fer nord-americà, va ser Endre Ernö Friedmann. I el nom mític pel qual es coneix tampoc no era seu del tot: diuen que qui se l’inventà va ser la seva companya
Avui dematí he topat amb un bon amic de la infància amb qui feia anys que no parlava i en poc més de dos minuts ens hem posat al corrent de tot, com si només fes setmanes que no ens vèiem. Ja ho tenen, això, les coneixences veritables. Aquest amic bo de veres, de jove
“Lliures” (https://projectelliures.cat/) és un projecte que des de l’any 2016 impulsen Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) amb el que es pretén construir un fons econòmic i social estable per donar suport tècnic i comunitari (a més de financer) a mitjà termini a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen arreu
El meu preceptor major, sis anys i set mesos, considera que fins que no s’hagi estudiat de prim compte la Covid-19 ni s’hagi aconseguit desactivar completament l’expansió de la seva virulència, no s’han d’obrir les escoles, així de clar. Ningú no li ha demanat el seu parer -ni el conseller March ni la ministra Celaá;
Si no ens posam a disposició de la vida i no deixam de matar la terra i d’ofegar l’aigua i la mar el futur tindrà tendència a mirar de cua d’ull, a parlar en una llengua desconeguda i a malfiar-se de les preguntes dels desconeguts. Que la por no suri sobre el cafè ni la
Si ja costa entrar –encara que hom sigui creient- en la matèria dels àngels, aquests éssers sobrenaturals asexuats que fan d’intermediaris entre Déu i els homes, penetrar en el misteri i la naturalesa dels àngels caiguts, altrament coneguts per dimonis, és doblement complex tot i que l’atractiu d’uns i altres sigui tan indiscutible com engrescador.
A l’hora de la migdiada se senten cants molt diversos d’ocells dels que en desconec el nom i fins i tot la fesomia, si exceptuam la veu poc treballada i el retrat del gorrió, que estranyament no evita el contacte amb les persones i no li fa res entrar i pernoctar a les ciutats més
Avui, amb la màscara ben posada i amb les mans ben untades de gel hidroalcohòlic, he entrat a una de les llibreries que tenc per meves i hi he deixat 49,50 euros per una novel·la, un recull de contes i un poemari. I no m’he fet amb tots els títols pendents perquè no hi podia
Reparà en ell just incorporar-se al carrer ample només per a vianants i l’aspecte li cridà l’atenció per estrafolari. De tan lluny no podia precisar, encara, els detalls, però aquella mena de baluerna que caminava sense presses carrer amunt tenia totes les traces de ser un anomalia o, si més no, un personatge estrany eixit