marginàlies

Humilment es proclamava
cercador infatigable
de detalls
com ara el so inconfusible
dels cors esvalotats,
la joia incombustible
que encomana la pluja
o el rastre discret però perceptible
dels mons que desconeixen
el temps i les olors.
Sense abandonar mai la cautela
advertia que si existeixen
els anys llum
com a mesura de l’eternitat
era possible crear temps més propici
als desigs i als antulls
sols amb la mirada
oberta en panorama.