A recer del teu cos no em taca la sang de la nit ni m’esveren les hores armades del dia. Prop teu la vida esdevé riu esponerós i navegable, i el silenci admet les paraules. Al teu costat la casa perd les parets perquè senyoregi la llum i el mar s’hi emmiralli.
Anar a caçar una ovella –o, millor, “la” ovella- amb en Murakami i sense tenir cap coneixement del món oví ni de com es cacen, esdevé una aventura d’altre món però gens esgotadora, ans al contrari: com més camí murakamià fas, per molt costerut que sigui, més en vols. Si va a dir ver no
Les companyies de vols low cost han permès traslladar-se d’un punt a l’altre del globus terraqüi a preus més o menys assequibles als de butxaca poc fonda. N’hi ha que sostenen que per això han democratitzat els viatges. No ho sé, si va a dir ver. I si a sobre ets jove i mires de
Qualsevol instant és bo per llegir, escoltar i sentir qui en el passat obrí camins en comptes de cavar trinxeres; qui s’avançà moltes passes al seu temps per obrir la mar de pinte en ample i poder admirar allò que la llum no toca. Llegir i rellegir el “Cançoner” de Francesco Petrarca en versió catalana
El fil de ferro rovellat que mira el mar rapinyant l’aire; l’arena del rellotge que plora l’esclavatge. Marca el crepuscle l’esquena de la jove nua que mira lluny, per sobre de l’aigua que li amara les galtes. La casa en runes, a tocar de la cala, empara l’alga. El sol es menja el ponent mentre
“No has estat mai a Quebec, / Bonnie Laddie, Hieland Laddie, / on diuen que hi fa tan fred? / Adéu, Sally estimada”. Som dels que han fet molts focs de campament i dels que han cantat trilions de vegades el “Kumbaià”. I dels que, tanmateix, a través d’aquestes cançons que ara obren somriures naïfs,
Maria Salom (Inca, 1967), gairebé la meitat de la seva vida assalariada de la política, implicada en l’escàndol del túnel de Sóller, expresidenta del Consell de Mallorca i actualment Delegada del Govern a les Illes Balears, la virreina per entendre’ns, acaba d’anunciar que ha proposat sancionar amb una multa de 1200 euros el membre d’Arran
Passa l’oratge en hora tarda i l’aigua de rec s’escarrufa. S’imposta la veu de les bèsties per cridar de nou la revolta en sentir el lladruc de la cussa que del tros se’n sent la madona. L’amic i l’amat s’amanyaguen davant mestre Ramon, que beca davall l’ombra meravellosa Del lledoner gentil i savi. Les formigues
El 6 d’agost de 1945, els Estats Units d’Amèrica llançaren sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima la primera bomba nuclear de la història. Tres dies després, el 9 d’agost, a les 11:02, el bombarder “Bockstar” llançà la segona sobre Nagasaki, que batejaren com a “Fat Man”. Molt més conegut és el bombarder “Enola Gay”, que llançà
El model turístic que impera a l’arxipèlag, comptat i debatut i al cap darrer, ens empobreix socialment: és excessivament golafre mediambientalment, territorial i urbanística, i ara també en el lloguer d’habitatges, i no deixa res per verd. Qui per dir això i per voler-ne parlar per redreçar rumbs i llinyes em titlli de turismofòbic és
Enmig de l’estesa de les ametlles acabades de collir, que reposen per eixugar-se, una cadira de bova amb el seient esbutzat que sembla que vigili la sesta vegetal. Qui observa, no gosa demanar que hi fa allà enmig, però intueix que, amb la bova cedida i tot, segueix fent alguna mena de servei. Probablement no
La calor imposa la malsofridura i és tan densa que no deixa que les coses caiguin pel seu propi pres. La maduresa dels fruits de la terra en un tres i no-res es converteix en podridura i així no hi ha manera de fruir de res. Les lletres i tot fan com els cans, que
Divendres dia 21 de juliol, a la seu de l’associació ARCA, va tenir lloc la presentació del treball conjunt realitzat per Fundació Gadeso, Col·lectiu Alternatives (Ateneu Pere Mascaró, Fundació Emili Darder i Fundació Gabriel Alomar), Cercle d’Economia de Mallorca, ARCA, l’Obra Cultural Balear i Palma XXI, que du per títol “Palma té remei? 50 propostes
Tenc un veí que, com diria ma mare, “és escopit” -per significar que són idèntics- a Wojciech Witold Jaruzelski (1924-2014), el president que clogué el règim comunista polonès i cedí el relleu a Lech Wałęsa el 1990. EL sindicat que presidia Wałęsa, Solidarność, per cert, adoptà “L’estaca”, de Lluís Llach, com a himne. No sé
Des de l’any 1990, l’associació “Comissió de Festes de Santa Maria de Formentera” organitza cada any aquestes celebracions que esdevenen el clam formenterer a favor de la llengua i la cultura catalanes, el medi ambient i totes les altres causes socials que afecten l’illa. Enguany, però, per distintes causes, la Comissió anuncià que renunciava a