marginàlies

Sosté Martí-de-Tours -així es fa dir un malalt mental que viu des de fa prop de tres anys en una tenda de campanya perquè, diu, hi està millor que a qualsevol centre d’acollida- que rentar-se en excés pot provocar mals molt dolents i irreversibles a la pell humana. Per això, per preservar la seva pell de tot mal, no se sol rentar i quan ho fa, cansat que els companys de taula de menjador li diguin que devora ell no s’hi pot estar, no passa de fer-se una rentada de moix maldestra. I, per acabar de cloure el cercle de l’absurditat, es torna a posar la mateixa roba que duia, que de brutor podria quedar dreta. Com fer retxes dins l’aigua, o millor, pretendre trencar la brutor amb una esquitada d’aigua.

Gairebé en el mateix moment que Martí-de-Tours em parlava dels danys que rentar-se diàriament pot suposar per a la pell, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en unes declaracions a Celanova, tancava la porta a reconèixer a la constitució el dret a l’autodeterminació de Catalunya, que és tant com dir, segar de ran el dret inalienable que tenen tots els pobles a emancipar-se.

Tot d’una he relacionat les dues declaracions: l’aigua del marginaire es convertia en democràcia per al gallec president dels espanyols. Així, un bany regular de democràcia, a parer de Rajoy, es converteix en excés de participació igualitària que pot perjudicar seriosament la salut de l’estat. I, si de cas es vota adesiara –a les comunitats, a les colònies o a l’estat-, es posa als resultats la mateixa constitució que fa una eternitat que no veu sabó i llestos, a seguir bravejant de ser democràticament ben polits.