ARCHILETTERS

URBAN ACTIVITY

El projecte es proposa com una intervenció urbana en el barri de Parc Alcosa situat a la localitat d’Alfafar. Aquest barri, creat en la dècada dels seixanta, necessita d’una actualització i reactivació per a potenciar-lo i aconseguir que torne a habitar-se.

La intervenció es procedeix del general, gran escala, fins al particular, l’habitatge, passant pels elements urbans i quotidians del barri.

Per a açò es planteja el projecte des d’una gran escala fins la petita. En primer lloc es connecta amb València per l’antiga carretera de Madrid mitjançant una via verda, per als vianants i ciclistes, acompanyada pel transport públic, d’aquesta manera es reduirà la utilització del transport privat.

A açò es disposen una sèrie d’aparcaments periurbans que permeten tindre el transport en un lloc fix i així poder eliminar la circulació en el barri. Amb açò es realitza una peatonalització i apropiació del viari per als usuaris.

Com a tercera fase a nivell de la gran escala es proposa distingir tres activitats potents: educació, esport i associació. Les tres activitats es veuran representades mitjançant tres colors característics; roig – educació, blau – esport, groc – associació. Es detecten tots aquests elements a nivell de barri, de poble i de ciutat. Aquestes activitats es connectaran formant una xarxa d’activació urbana, “URBAN ACTIVITY”. Les pròpies xarxes seran les que generen activitat en el barri alhora que permeten una nova configuració de l’espai públic i dels edificis residencials. No es tracta del camí més curt, sinó del més atractiu.

ESPAI PÚBLIC + ACTIVITAT = LLOC = GENT

A nivell de barri, compta amb edificis longitudinals, amb pati central d’ús privat, subdividits per portals individuals. Aquestes xarxes van a travessar la planta baixa dels edificis del barri de tal manera que es crea un buit actiu, nou generador de l’espai comú. Amb el buit s’aconsegueix agrupar en un únic accés per l’edifici i distribuir en el pati la nova circulació vertical i els ascensors. Aquesta reactivació eliminarà els habitatges situats en planta baixa per a crear un nou disseny més contemporani, adaptat a les necessitats actuals.

En l’actualitat una sola tipologia domina el barri, amb quatre habitacions. Es proposa poder triar la dimensió de l’habitatge i configurar sobre la base d’una sèrie de mòduls la grandària i les característiques. Per a açò es procedeix al disseny d’elements de mobiliari mitjançant fusta, que s’adossaran al mur de càrrega central tals com: bany, dutxa, mòdul de cuina xicotet, mòduls base de cuina… tots ells acompanyats d’una banda d’emmagatzematge.

La configuració del sumatori de mòduls moble de l’habitatge permetrà tindre espais lliures que en funció a l’època de l’any es puguen permutar.

Adrià Arce i Roca

http://issuu.com/josepblesa/docs/tot_el_palmar._dret/1

En molts treballs urbans és la intervenció d’acupuntura, d’escala petita, la que pot transformar i reviscolar un espai social. Els petits canvis són revolucionaris que deia aquell anunci. De la mà d’en Joan-Josep Estellés i Ceba, van fer un estudi de la petita pedania de València, El Palmar on ens proposà amb dues punxades com podíem augmentar l’activitat diària en aquest nucli d’extrarradi de la ciutat. Nosaltres proposàrem un mercat municipal i una tipologia adherida als “trasts” (amples) de barraca originaris de la pedania. Tal i com s’explica en algunes de les novel·les de Vicent Blasco Ibàñez.

http://issuu.com/josepblesa/docs/kkey

Sent no poder trobar la nostra proposta. Heus ací la “literatura” sobre una proposta urbana al centre urbà de la ciutat de Sueca.

Tinc l’honor de presentar-vos vuit articles publicats per l’enginyer de camins, ports i canals, en Joan Olmos i Llorens en la premsa de la ciutat. En el següent recull existeixen articles també  dels arquitectes David Estal, i  Xandro Pons, així com de la literata i ensenyant na Carme Miquel.

Podríem dir que València necessita d’urbanisme d’acupuntura. Sobre la base dels grans trets conductoras, descendre al detall. La petita escala. Aquell urbanisme en què la gent hi contribueix i se’n responsabilitza a conformar la seua ciutat.

Considere en Joan Olmos, qui ja fou director generald’infraesteuctures en els anys 1980′ seria un bon regidor d’urbanisme del cap i casal. Heus ací algunes de les seues propostes.

Una obra del gran arquitecte valencià Manuel Portaceli i Roig, un dels meus mestres més estimat i admirat per mi. A les ordres del qual treballàrem per elaborar aquest projecte, junt als aparelladors o arquitectes tècnics n’Alfred Paredes i n’Àngel Aznar i Orenga.

Després de tants patiments soferts per l’educació valenciana, s’albira l’eclosió d’uns nous temps. Caldrà que implemetem l’arquitectura que mereix la nostra comunicat educativa emmirallant-nos amb els models que estan apareixen en llocs rellevants com Finlàndia.

On la integració de l’alumnat i professors siga el fil conductor, la creació d’espais comuns no disgregants i claustrofòbics siga bandejada, la inserció en el medi natural, la flexibilitat espacial, la llum, la multiplicitat espacial i funcional, la interacció entre professorat i alumnes siga activa, relaxada i participativa.

També la reducció de ràtios per espai, la intergeneracionalitat perduda, la reutilització espacial, etc. siguen trets comuns i parets mestres d’aquest nou estadi que se’ns fa avinent.

En definitiva deixar arrere l’educació de l’scriptorium medieval per a inserir-se en l’aprenatge actiu, contemporani, interactiu entre alumnes i professorat, crític i lliure.