Dimarts passat, dia 23, va fer 75 anys que morí Sigmund Freud, el neuròleg considerat pare de la psicoanàlisi. Cinc anys abans, el 1934, Pere Quart (o Joan Oliver, 1899-1986), el mestre de la ironia, de la poesia àgil i de marcat to realista; el patriota incòmode i insubornable que el 1982 rebutjà la Creu
Avui fa un any de la manifestació més gran viscuda fins ara a Mallorca que, com a bona sacsada, tingué rèpliques igualment rotundes a la resta d’illes. La mobilització dels cent vint mil va ser notícia destacada a gairebé tots els mitjans de comunicació estatals no sols per la seva altíssima densitat humana, sinó també
Les primeres pluges –moderades, òbviament- de la primavera d’hivern aixequen una olor de terra banyada prou intensa per donar-te a plaer a la juguera de la reflexió evocadora. Tanmateix, és una flaire efímera que ve de l’arrel i cap a ella se’n torna per no deixar cap empremta enlloc. La pluja d’aquest darrer diumenge de
L’Obra Cultural Balear considera positiva la marxa de Joana Maria Camps de la Conselleria d’Educació. L’entitat considera que la seva gestió ha estat marcada, més enllà de les seves sortides de to i les seves mancances culturals, pel seu desconeixement del món educatiu i per la seva obediència cega a les directrius del president Bauzá.
Hi havia un temps que els cappares de pàtries i viles es voltaven de persones que els superaven en coneixements i prestigi. No fa tant que els consells de savis o d’experts contribuïen eficaçment a què viles i pàtries mantinguessin la dretura en els àmbits essencials per créixer adequadament. De poc ençà i en el
Fa tres anys, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instava la Generalitat a “adaptar el sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también al castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) diu que el decret que imposa el Tractament Integral de Llengües (TIL) en el sistema educatiu illenc és nul de ple dret i no haver consultat la Universitat de les Illes Balears (com contempla l’Estatut) n’és un dels motius. Si fóssim governats per la dretura
L’Obra Cultural Balear celebra que el Tribunal Superior de Justícia hagi anul·lat el decret del Govern balear que imposava el TIL. Per a l’entitat, és una bona notícia que torna les coses al seu lloc i obliga al Govern a negociar, d’una vegada, amb la comunitat educativa. L’OCB sempre ha considerat el TIL com una
El temps refusa la collera dels instants. Estels s’estellen en les ombres del jardí que renuncia a la nit. Setciències, res no diu el silenci en caure el sostre fràgil de la tendresa. Cantusseja la boira. Bressol i tomba del cor és l’avidesa que cria somnis. No descansa qui empaita el goig de la bellesa.
Bunyola, el meu poble, celebrà ahir horabaixa la desena “Cursa en roba interior”, una d’aquestes festes noves que engresca d’allò més la gent, jove i granada. Hi ha transgressió, és clar; i provocació; i rebel·lia; i exhibicionisme, i un cert grau de vouyerisme… però tot de panfonteta, com cal perquè la festa arreli. Molta imaginació
La moixina dels Encants de Can Gazà segueix sense trobar comprador, tot i la seva extremada seducció. Qui ha trobat qui l’estimi és el piano Bernareggi de finals del mil vuit-cents. Arribà molt desabillat i costà temps i afany posar-lo en perfecte estat de revista. Tanmateix, les seves butzes musicals estaven molt atrotinades i necessitades
Fa uns dies es va presentar el VII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2013) elaborat per l’Observatori de la Llengua Catalana, editat per Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, i coordinat per la Xarxa CRUSCAT. De l’informe se’n destaquen dades positives, com per exemple que en els darrers vint-i-cinc anys, a
Ahir va morir en Josep M. Magrinyà, l’amic que mai no fallava. Ha viscut molt i tanmateix hom hauria volgut que seguís encomanant energia. L’OCB i, sobretot Can Alcover, la nostra seu institucional i espai de cultura, estaran permanentment en deute amb ell i amb la seva esposa, Francesca Bosch, que hi dedicaren anys i
Els que vàrem fer el servei militar obligatòriament -i més fora de Mallorca-, en ser vells més o menys xerucs, si és que hi arribam, tindrem matèria suficient per contar batalletes més pròpies d’una peça teatral absurda que d’una realitat clamorosa que patírem disciplinàriament i militar, és clar. No és que en vulgui contar cap,
De tots els objectes dels Encants de Can Gazà el que més m’ha cridat l’atenció és una moixina, és a dir, un “recipient cilíndric i més alt que ample, que serveix per a fer-hi les deposicions els malalts”, segons el diccionari Alcover-Moll. Per cert i parlant d’aquest estri, segons la tradició, Claude François Bidal d’Aspheld