marginàlies

Hi havia un temps que els cappares de pàtries i viles es voltaven de persones que els superaven en coneixements i prestigi. No fa tant que els consells de savis o d’experts contribuïen eficaçment a què viles i pàtries mantinguessin la dretura en els àmbits essencials per créixer adequadament.

De poc ençà i en el redol de món que ocupam, aquest avès tan assenyat i higiènic se n’ha anat a norris foragitat pel cabdillisme. Així, el summe jerarca, temorós de la suficiència i el talent, per retenir amb mà ferma el comandament absolut, barata els savis per mitjanies, adotzenats i llepaires molt destres en adulacions. I per això, aquest estol servil, a l’hora d’enginyar i aixecar dics de contenció al voltant del líder per preservar-lo dels efectes del seny i la responsabilitat, es comporten més com a cans de bou que no com a veritables consultors o consiliaris.

El Govern que presideix potinerament i despòtica José Ramón Bauzá és un bon exemple del que acab de dir. El gabinet que sap què farà l’impresident i que mai no el contradiu és molt reduït -sembla que tres o quatre persones- i la claca que sempre li riu les gràcies i li aplaudeix qualsevol batallonada, més renouera que nombrosa.

Entre les fans de Bauzà més aguerrides en destaca Margarita Isabel Cabrer González o Mabel Cabrer, a qui Jaume Matas el 2003 va nomenar consellera d’Obres Públiques, Habitatge i Transports, càrrec que mantingué fins al final de la legislatura, el 2007. Sota la seva responsabilitat es va fer el Metro de Palma que a la primera barrumbada s’inundà, demostrant que les grans obres, per caríssimes que siguin, es poden fer molt malament.

La senyora Cabrer, a més d’aquest fiasco, en els anys 1998 i 1999, essent secretària general tècnica de la conselleria de Presidència, al front de la qual hi havia Rosa Estaràs, es va veure immersa en el cas Mapau. Recordem, un cas de corrupció que afectà el Partit Popular motivat per la contractació irregular de Maria Pau Segura per censar irregularment a Formentera descendents d’illencs a l’Argentina perquè votassin aquest partit.

Mabel Cabrer és de verba fàcil i estellosa, destralera gairebé sempre; una mena de buldòzer oral que no deixa res per verd quan ha arribat a la velocitat de creuer. Aquesta habilitat oratòria no l’eximeix, però, de dir rucades en molta freqüència com quan digué en seu parlamentària i amb cara de saberuda que la cultura de les Balears no tenia res a veure amb la catalana. I tot perquè el seu cap suprem, José Ramón Bauzá, decidí decretar la inexistència dels Països Catalans.

Aquests dies en què el TIL, per via judicial, ha tocat la cara al farmacèutic esdevingut impresident, Mabel Cabrer ha afinat la llengua i esmolat les ungles per defensar el seu cap. La seva vehemència, com sempre, li ha jugat males passades. A Francina Armengol la titllà de “radical incendiària” en un moment en què “hauria d’apel·lar a la tranquil·litat”. Si reclamar la dimissió de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats després que el TSJIB hagi declarat nul de ple dret el TIL i exigir explicacions al cap de l’executiu balear és ser radical i incendiari, què deu ser demanar la dimissió de Bauzá i la de la seva portaveu al Parlament…

“Usarem tots els mecanismes jurídics perquè se segueixi implantant progressivament el trilingüisme en el nostre sistema educatiu perquè és fonamental, bàsic i essencial”, digué sense que se li notàs cap contrarietat en l’esguard i el gest.

I encara la digué més grossa i més bèstia en sostenir, com ho havia fet Núria Riera, conselleria de la Funció Pública i portaveu del Govern, que s’ha anul·lat el TIL per una “qüestió de forma i no de fons”. I la sentència del TSJIB indica clarament que en la seva promulgació s’ha vulnerat l’Estatut.

Per reblar el clau de la insensatesa i la vergonya -pròpia i aliena- etzibà que el TIL és “un model educatiu bàsic per a una comunitat turística com la nostra”. L’educació al servei del turisme, subsidiària dels seus antulls; una educació instrumentalitzada i servil, vet aquí el model que imposa el partit de la senyora Cabrer.

Quan el servilisme contradiu el coneixement, el desassossec que provoca és insostenible.