marginàlies

Dimarts passat, dia 23, va fer 75 anys que morí Sigmund Freud, el neuròleg considerat pare de la psicoanàlisi. Cinc anys abans, el 1934, Pere Quart (o Joan Oliver, 1899-1986), el mestre de la ironia, de la poesia àgil i de marcat to realista; el patriota incòmode i insubornable que el 1982 rebutjà la Creu de Sant Jordi, li va dedicar un poema titulat, com no podia ser d’una altra manera, “Lo somni”, que diu així,

L’illa navega per un
mar llaurat, a la deriva.
Hi viatgen al damunt
el poeta Carles Riba
i un jove encara difunt.

Els nodreix una palmera,
els vigilen dos xiprers
i els proclama una bandera.
El poeta riu i espera,
i el difunt calla només.

La bandera és una pàgina
d’un vell llibre sense mots,
que passà un cicle entre llots,
assumit per la voràgine
que un poc més ens xucla a tots.

El poeta Riba riu
i espera arribar a la riba.
Solitud el té captiu
i multitud el captiva.
El jove fa la viu-viu.

Una gavina pel mar
i un dofí pel cel segueixen
llur presó, vehicle, llar,
xalet, oratori, bar,
illa on duren i es glateixen.

Què els espera a l’altre pol?
El moll petri d’una rada,
tot de gent endiumenjada,
xaranga, coloms de dol
i parlaments d’arribada.

En Riba calla per punt
i la bandera sondrolla.
Els xiprers, amb el difunt,
el qual, aterrit com un
nàufrag, avia una ampolla.

Aquest poema està inclòs a l’Antologia que Els llibres de l’Ossa Menor, d’edicions Proa, publicà el 1979.

Per cert, ara que n’anam tan plens, Joan Oliver fa més de trenta anys considerava que “una Constitució i un Estatut que no reconeix el dret a exercir l’autodeterminació a les nacions sense Estat que hi ha a l’Estat espanyol no són democràtics”.