Les mans s’imposen a la mard’armes que desafecten els santuarisde pells deleroses i altres incandescències. El parlar del vi i de les mosteless’imposa el cantusseig salmòdicdel volcà que escup els rocs i les cendresque faran de catifa o de lliteraa la vida oculta i perdulàriadels mots en corxera que resen.De la densitat del no res
L’origen d’aquesta DECLARACIÓ sorgeix de l’experiència viscuda per les entitats signants i ressenyades al peu, on detectaren la demanda i la necessitat d’estabilitat per al sistema educatiu més enllà de l’alternança política. Mogudes per aquest interès comú, aquestes entitats varen obrir espais de diàleg i amb la finalitat de fer possible el projecte d’una educació
A Es Cubells, Eivissa, han cremat una vuitantena d’hectàrees posant en evidència la mancança greu de mitjans antiincendis. El president del Consell pitiús ha reconegut que necessiten mitjans aeris oblidant, però, fer referència als mitjans humans que han patit les tisorades bauzanenques. El ressò mediàtic de la Marxa per l’educació d’ahir encara perdura. Els
Mentre seguesc la “Marxa per l’educació”, que ha partit d’Inca i arribarà a Palma sobre les 6 de l’horabaixa si res no es torç, llegesc al diari AraBalears que Maria Antònia Lladó, coordinadora lingüística d’IB3, anuncià als periodistes de la televisió pública de les Balears que, a partir del mes que ve, els informatius seran
Llengües de llum cansada acompanyantel xivarri embogit de les oronellesi els resos murmurats de les clarisses.L’aire es queda contemplant la badia,badallant com una criatura a puntde son. Un racó de món on la vida ha pres el llis i no espera ningúni cap esdeveniment que la vulguidestruir. Tanmateix, sota les runesde qualsevol calamitat hi corrensempre
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,m’agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,m’atrau anar sense rumb, aquest no tocar en terradel qual ara ja en deim miquelangelejar. Així diu Miquel Àngel Riera a “El pis de la badia” (Columna, 1992), el darrer recull poètic que ens deixà. D’aquests versos, aquí i ara,
El proper dissabte 12 d’abril, l’Assemblea de docents de les Illes Balears us convida a la marxa per un sistema educatiu digne, arrelat a la nostra cultura i obert al món, sota el lema: “I caminem per poder ser i volem ser per caminar…”. Exigim el dret a un ensenyament en català i de qualitat.Exigim
Rebenta el dia a Can Gazà deixant-ho tot verd, verd d’espera. Amb tanta llum càlida, el caminal que du al casal se sent més alliberador que no constrictor de passes insegures abocades a l’esgotament i als marges. I tanmateix, els estadants saben prou bé que, com diu l’adagi, les coses d’aquest món, verdes i madures
Diuen que l’impresident Bauzà digué l’altre dia a Santa Ponça que havia tret les Balears del pou en què es trobaven quan ell arribà al Consolat. Per fonamentar aital capsigranyada tirà d’estadístiques i afirmà davant un auditori d’incondicionals que l’atur illenc se situava a nivells del 2010, que l’arxipèlag ha reduït la desocupació durant desset
El poble aixecarem amb les paraulesen enterrar la veu encavorcadadel poeta que enginyà el far dels versosperquè germini la caparrudesaque cal per allunyar-nos del desastre. Els mots que en naixeran seran crisàlidesi fractals que permetran la rupturade la pleura que ens oprimeix el deure de no silenciar el trot de l’abisme.
Aquest dissabte dematí, a Can Alcover, l’AELC, en un acte complementari al lliurament dels Premis Cavall Verd, ha retut homenatge a Bartomeu Fiol (Palma, 1933 – 2011) qui fou soci d’honor de l’AELC. Fiol marcà una època de la poesia catalana a les Balears. La seva poesia és considerada d’una càrrega densa i profunda on
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregarà demà dissabte a Palma els guardons de la XXXI edició dels Premis Cavall Verd a Jordi Larios, Corina Oproae i Xavier Montoliu. Jordi Larios ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra Rendezvous (Cafè Central – Eumo) com a millor llibre de poesia en
Riu el riu i el gos li lladra.Davalla lenta una bossa de plàstic.Calla el gos en veure-la passar però el riu segueix rient,que sempre porta aigua nova i això és un alegriaque no costa res i val el món en expansió. Fa uns dies davallava tan lentament com el plàsticel cadàver d’un nadó.Encara ara no
Temps era temps, quan els focs de campament feien de far i foganya a moltes curolles infantojuvenils jugàvem amb la cançó originàriament marroquina que feia –o fa: “Eram sam sam, eram sam sam, / culi culi culi culi culi eram sam sam / Eram sam sam, eram sam sam, / culi culi culi culi culi
Comença la XVIena edició del Festival de Poesia de la Mediterrània, dirigit per Biel Mesquida i organitzat pel Consell de Mallorca, l’Institut d’Estudis Baleàrics i la Universitat de les Illes Balears. Avui, dimarts 1 d’abril arranca amb la visita a la Fundació Aca de Búger, la visita poetitzada al Centre de Poesia Blai Bonet de