marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 d'abril de 2014
0 comentaris
ELS FOCS DE CAMPAMENT EN SEU PARLAMENTÀRIA
Temps era temps, quan els focs de campament feien de far i foganya a moltes curolles infantojuvenils jugàvem amb la cançó originàriament marroquina que feia –o fa: “Eram sam sam, eram sam sam, / culi culi culi culi culi eram sam sam / Eram sam sam, eram sam sam, / culi culi culi culi culi eram sam sam / Arabit, Arabit, / culi culi culi culi culi eram sam sam / Arabit, Arabit, / culi culi culi culi culi eram sam sam”.
Ningú no ens explicà mai què significaven aquelles paraulotes enganxoses, però crèiem en el seu esperit surrealista i hi jugàvem amb ganes. En acabat, el monitor de torn, n’entonava una altra, de cançó-joc, que en castellà, per suposat, que encara vivia el dictador per la gràcia de Déu segons deien les monedes, deia: “Al coche de mi jefe se le ha pinchado una rueda / La arreglamos con chiclé”. Fa relativament poc vaig saber que la correspondència en català d’aquest joc cantaire fa: “Al cotxe del meu avi se li ha rebentat la roba / l’enganxarem amb un xiclet”. La primera part es repeteix tres vegades i la gràcia de la cançoneta és que a mesura que es canta, se substitueixen els substantius per sons i gestos que hi al·ludeixen. Al final, tot era –o és- xevarri amb “brrrrmmmm”, “piiiiiffffffff” i altres sons i gestos. Era –és- divertit, tanmateix.
Vés a saber per quines cinc-centes m’he aixecat del llit amb l’”Eram sam sam” i el xiclet enganxat al cervell. I llegint els diaris i en veient allò que diuen certs diputats i diputades de l’arxipèlag en seu parlamentària, m’ha revengut amb força potència la lulea que es creava amb aquests jocs sonors. Per exemple, el vicepresident Gómez –l’escuder més escuder dels escuders que en el món hi ha- exigeix a l’oposició parlamentària que “respectin la institució del president del Govern”. I que “sent vergonya aliena”. No em direu que, en boca d’Antonio Gómez i atenent el respecte que profesa l’impresident a la ciutadania balear, això que diu no tingui el mateix sentit que l’Eram sam sam, eram sam sam, Arabit, Arabit… Cap sentit, un simple joc, un foquet d’encenalls.
Això per no retornar –quina creu!- a la desaconsellera Camps que tornà a regalar-nos una perla curosament cultivada: el trilingüisme “permet a la classe treballadora i obrera l’accés a més llengües sense haver de pagar classes”. I encara més: “Ja està bé de fer befa i de parlar de la cultura i l’educació dels altres”. Inquietant, això de la cultura i educació dels altres.
Si ho ajuntam, tenim: “El trilingüisme permet l’accés a més llengües sense haver de pagar / Ja està bé de fer befa”. Ara, traduïm substantius i verbs per gestos i sons i en sortirà una gresca ben enjogassada i divertida. I sense necessitat d’anar a cap foc de campament.
Vés a saber per quines cinc-centes m’he aixecat del llit amb l’”Eram sam sam” i el xiclet enganxat al cervell. I llegint els diaris i en veient allò que diuen certs diputats i diputades de l’arxipèlag en seu parlamentària, m’ha revengut amb força potència la lulea que es creava amb aquests jocs sonors. Per exemple, el vicepresident Gómez –l’escuder més escuder dels escuders que en el món hi ha- exigeix a l’oposició parlamentària que “respectin la institució del president del Govern”. I que “sent vergonya aliena”. No em direu que, en boca d’Antonio Gómez i atenent el respecte que profesa l’impresident a la ciutadania balear, això que diu no tingui el mateix sentit que l’Eram sam sam, eram sam sam, Arabit, Arabit… Cap sentit, un simple joc, un foquet d’encenalls.
Això per no retornar –quina creu!- a la desaconsellera Camps que tornà a regalar-nos una perla curosament cultivada: el trilingüisme “permet a la classe treballadora i obrera l’accés a més llengües sense haver de pagar classes”. I encara més: “Ja està bé de fer befa i de parlar de la cultura i l’educació dels altres”. Inquietant, això de la cultura i educació dels altres.
Si ho ajuntam, tenim: “El trilingüisme permet l’accés a més llengües sense haver de pagar / Ja està bé de fer befa”. Ara, traduïm substantius i verbs per gestos i sons i en sortirà una gresca ben enjogassada i divertida. I sense necessitat d’anar a cap foc de campament.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!