La compareixença prevista de Juan Cotino. Un paradigma de la corrupció institucionalitzada existent a la Generalitat Valenciana.
0
Publicat el 6 de setembre de 2013
Demà 6 de setembre està previst que el President de les Corts Valencianes, Juan Cotino, comparega davant la comissió de l’Estatut del Diputat per donar explicacions de la seua relació amb els comptes del PP i de l’aparició de l’empresa de la seua família en els papers de Luis Bárcenas sobre la comptabilitat B del Partit Popular.
Però no ho farà de manera pública ni davant els mitjans de comunicació, sinó en una comissió on les reunions no són públiques i a les que no té accés la premsa.
Pel que vam poder veure al programa “Salvados” de Jordi Évole sobre l’accident de Metro de València, al senyor Cotino no li agraden les preguntes incòmodes dels periodistes davant les què probablement no té respostes clares amb què respondre. Per això, el seu propi partit ha vetat la possibilitat que comparega davant la Diputació permanent, òrgan similar al ple de Les Corts durant les vacances parlamentàries.
La transparència, la claredat, la llum i els taquígrafs no és una cosa que al PP ni a l’exConseller i actual President de les Corts li agrada que es fiquen en els seus assumptes ni en els de la seua família.
Perquè a hores d’ara, resulta quasi impossible trobar una àrea de negoci a l’empresa de la família Cotino i les seues filials on no estiguen immerses: a més de l’obra pública (construcció de carreteres, canalització de barrancs, execució de depuradores), té interessos en l’urbanisme i la promoció immobiliària amb l’execució de polígons, construcció d’habitatges protegits, mega-PAIs, en el negoci de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV) quan van ser privatitzades pel PP (un negoci que va revendre a 2004), en la construcció i gestió d’aparcaments, en les energies renovables, en la mineria, en el sector mediambiental i en la distribució de maquinària per a les obres públiques. L’empresa dels Cotino va acabar executant obres a l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències, a la línia 5 del metro i va ser contractada per realitzar moviments de terres per construir Terra Mítica.
Però tot això no és tot ni va semblar suficient per satisfer les ambicions econòmiques de la família Cotino. Li faltava ficar-se en un dels negocis més lucratius gràcies als diners públics de tots els valencians, i que hui en dia és una de les seues perles més preuades: el de les residències de la tercera edat. Tot un paradigma de com els diners públics poden fluir de manera irregular i opaca a butxaques privades.
La història dels geriàtrics a València comença allà per l’any 2001, sent llavors Conseller de Benestar un il.lustre ara imputat (difícil és que no n’aparega algun quan es tracten temes del PP valencià), Rafael Blasco.
En aquell temps la Generalitat va traure a concurs la construcció de 72 residències i residències de dia per a la gent major. Fins aleshores havia estat el Govern de la Generalitat l’encarregat d’assegurar l’existència de places per als seus majors. Però el Govern valencià va veure que allò podria ser un bon negoci en mans privades i, conseqüentment, va decidir que el millor era la privatització de la seua gestió.
El concurs per a la seua adjudicació es va traure amb unes condicions molt dures, com si hi haguera algun “estrany” interés en que foren molt poques les empreses que optaren a ell.
Condicions que exigien que s’assegurara que en 6 mesos es tenien ja els terrenys per construir, que l’obra hauria d’estar acabada en un màxim de 3 anys i que les places s’havien d’oferir allà on diguera la Generalitat. A més, el govern valencià només anava a cobrir un terç de les places de cada residència, la resta depenia exclusivament de la gestió empresarial privada.
Condicions que exigien que s’assegurara que en 6 mesos es tenien ja els terrenys per construir, que l’obra hauria d’estar acabada en un màxim de 3 anys i que les places s’havien d’oferir allà on diguera la Generalitat. A més, el govern valencià només anava a cobrir un terç de les places de cada residència, la resta depenia exclusivament de la gestió empresarial privada.
Al concurs només es van poder presentar un reduït nombre d’empreses, tal com era previsible, i curiosament ni una sola era del ram, totes elles eren del sector de la construcció. Una d’elles era una tal Sedesa, oh casualitat!… l’empresa de la família dels Cotino, que participava a través d’una altra empresa anomenada Savia S.L.
Les empreses a les que se li havien concedit els contractes haurien d’haver ‘entregat’ aquestes residències el 2004, tal com estipulaven les condicions del contracte. Però la major part no ho van fer, de fet les de Savia SL van començar a finalitzar-les a partir de 2005, i algunes d’elles fins i tot alguns anys després.
De les 72 residències que es van traure a concurs, finalment només 52 es van dur a terme, de les quals 21 estaven controlades per la família de Cotino.
Però lluny de retirar-les els contractes o ser sancionades pel seu incompliment, el que es va fer va ser modificar el contacte per assegurar a les concessionàries ‘la compra’, no d’un terç de les places com s’oferia en el concurs de privatització pel qual es va fer la selecció inicial, sinó de dos terços de les places. I a més, com a propina, el contracte, que era de 15 anys, es va renovar per altres 15 anys comptant a partir d’aqueix moment.
Podeu endevinar qui va ordenar i va signar aquestes modificacions?
Va ser Juan Cotino, en l’època en què va estar al capdavant de Benestar Social. Per descomptat, una de les empreses més afavorides va ser Savia SL.
El resultat d’aquest canvi de legislació va ser un increment del 182% de les estades subvencionades al grup Savia per part de la Generalitat.
Abans que arribara Cotino a Benestar Social el 2006, les persones
allotjades en residències amb subvenció pública eren 716. El 2007, amb Cotino a la conselleria, la xifra va passar a 928. A finals de 2008 la xifra es va disparar fins 1.938 i en 2009 va pujar a 2.020, segons informació facilitada per Benestar Social a les Corts valencianes.
allotjades en residències amb subvenció pública eren 716. El 2007, amb Cotino a la conselleria, la xifra va passar a 928. A finals de 2008 la xifra es va disparar fins 1.938 i en 2009 va pujar a 2.020, segons informació facilitada per Benestar Social a les Corts valencianes.
Paral.lelament a aquest augment de places subvencionades (en ocasions per la inclusió de residències fora del termini establert per les condicions del contracte d’accessibilitat), es va produir un augment del preu per sobre del fixat pel contracte inicial, que era només l’IPC.
El 2007, el preu de les places d’accessibilitat social va créixer sobtadament un 10,5%. Benestar Social ho va justificar per la necessitat d’adequar el sector a un nou escenari marcat per una nova ordre que va incrementar el personal mínim dels centres, així com el nou conveni col.llectiu del sector. Però a més, les residències de la família de Cotino van obtindre un benefici extra de 2,5 euros per plaça al dia després d’una sentència del Tribunal Suprem que els va donar la raó en una reclamació sobre l’aplicació de l’IPC i que la Generalitat no va voler ni recórrer… la rabosa a cura del corral de les gallines!
A tot això es van afegir altres increments salarials. Cotino va impulsar augments de places concertades a través de dues adjudicacions per procediment negociat sense publicitat el 2008 i 2009 que van afectar només a les residències del programa d’accessibilitat i que van suposar noves pujades de preus. El 40% d’aquestes places, 758, van ser per al grup Savia SL al llarg d’aqueixos dos anys. El preu va ser el 2008 de 56 euros al dia (davant els 54,5 de la resta de places d’accessibilitat) i de 58 (de juliol a desembre) el 2009 (enfront 55,5).
El resultat de tot això va ser que Savia SL va passar d’ingressar per places subvencionades de la Generalitat 11,2 milions d’euros el 2006 a uns 40,5 milions el 2009, any en què Cotino va abandonar la conselleria de Benestar Social.
Els contractes que permeten assegurar-se el cobrament d’aquest segon terç de les places, s’han anat renovant des de llavors cada mig any.
Però és que a més, com no totes les residències previstes inicialment es van construir, el que s’ha fet ha estat permetre irregularment l’ampliació de les places assegurades en altres residències, amb el resultat que en aquests moments Savia SL està percebent dels fons de la Generalitat un extra de 763.000 euros a l’any. És a dir, que hi ha residències propietat de la família Cotino que estan cobrant de la Generalitat més enllà, no només del primer terç que es va oferir en el contracte inicial, sinó fins i tot més enllà del segon terç de places que Cotino va concedir.
Va ser precisament en aquesta època en què els papers de la comptabilitat B de Luis Bárcenas reflecteixen un “donatiu de 200.000 euros” de Sedesa al PP, que el mateix Bárcenas va confirmar en seu judicial.
Blanc i en ampolla…
Però el senyor Cotino sembla estar realment indignat i ofès per les sospites que existeixen que haja pogut afavorir els negocis de la seua família des dels seus càrrecs polítics:
“Davant les múltiples falsedats que sobre la meua persona s’estan difonent per part d’algun mitjà i polítics de l’oposició, amb calúmnies i difamacions sobre el meu comportament polític”, assenyalà Cotino. Per això ha sol·licitat comparèixer a petició pròpia en la citada comissió parlamentària, assenyalen fonts del PP valencià.Cotino anuncià també estar disposat a emprendre accions legals contra aquells que el “difamen i atempten contra el seu honor” (sic)…
Però coneix el senyor Cotino el significat de la paraula “honorabilitat”?
Patraix, València, a 6 de setembre de 2013.
Publicat dins de General | Deixa un comentari
