La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El passat 20 d’agost la Terra va sobrepassar la línia vermella ecològica.
La Xarxa Global de la Petjada Ecològica (Global Footprint Network) és una organització internacional de recerca orientada a promoure la sostenibilitat del medi ambient a través de l’ús de la Petjada ecològica, un instrument per comptabilitzar recursos que mesura quanta naturalesa tenim, quanta utilitzem i qui utilitza què.
“Planeta Viu 2010” és un estudi realitzat per aquesta organització, que va ser donat a conèixer el passat 20 d’agost per part del Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) juntament amb la Societat Zoològica de Londres. En aquest estudi es revelava que aquest any del 2013, en poc més de vuit mesos, la humanitat havia consumit tots els recursos que la natura és capaç de reposar en un any, el que significa que des d’agost el planeta passà a tindre un saldo negatiu en quant a recursos, és a dir, podríem dir que va passar a tindre números vermells.
La data en què es produeix aquest punt d’inflexió dels recursos del planeta cada any, en el qual la demanda anual de l’home sobre la naturalesa excedeix el que la Terra és capaç de renovar en un any, es coneix amb el nom de ” Dia del Excés de la Terra”. Enguany aquest dia va ser el passat 20 d’agost.
I que suposa això?
Doncs suposa, ni més ni menys, augmentar el “dèbit ecològic” del planeta, la qual cosa té una conseqüència directa en la reducció dels boscos, en la pèrdua de la biodiversitat, en el col.lapse dels recursos de pesca, en l’escassesa d’aliments, en la disminució de la productivitat del sòl i en l’acumulació de gas carbònic a l’atmosfera, entre altres efectes que, a més de danyar el medi ambient, debilita l’economia.
El 1961, la humanitat va utilitzar únicament al voltant de dos terços dels recursos ecològics disponibles a la Terra. Per aquell temps la majoria dels països comptaven amb reserves ecològiques suficients.
Al llarg de la dècada de 1970, l’increment en les emissions de carboni i en la demanda humana de béns i serveis naturals va escomençar a esgotar els recursos que el nostre planeta era capaç de generar de manera renovable. Va ser aleshores que vam entrar en un excés ecològic.
Els comptes nacionals de la Petjada ecològica de 2012, calculades per la Xarxa Global de la Petjada Ecològica, mostren que la humanitat està hui fent servir els recursos i serveis ecològics a un ritme que es necessitarien uns 1.5 planetes Terra per renovar-los.
Courtesy Global Footprint Network
Les demandes per càpita d’altres països sobre els ecosistemes del planeta són encara més grans: si actualment tots visquérem al mateix nivell que els residents d’Estats Units, es necessitarien quatre planetes Terra per sostindre la població mundial.
No obstant això Amèrica Llatina, i més específicament Sudamèrica, es troba en una posició única al món, ja que les seues reserves ecològiques segueixen sent majors que la seua Petjada ecològica.
Però, què és això de la “Petjada ecològica”?
La humanitat necessita el que la naturalesa li proporciona. Però, com sabem quant estem utilitzant i quant més tenim per utilitzar?
Aquest paràmetre, concebut a la Universitat de la Colúmbia Britànica el 1990 per Mathis Wackernagel i William Rees, és àmpliament utilitzat en l’actualitat pels científics, els governs i les institucions que treballen per supervisar l’ús dels recursos ecològics i avançar en el desenvolupament sostenible.
En mesurar la petjada ecològica d’una població, siga un individu, una ciutat, un negoci, un país, o tota la humanitat, podem determinar la nostra pressió sobre el planeta, la qual cosa ens deu ajudar a gestionar els nostres actius ecològics d’una manera més sàvia i eficient.
Com he esmentat adés, des de finals de la dècada 1970 la humanitat està en un Sobregir ecològic, és a dir, presenta una demanda anual que excedeix els recursos que pot regenerar el planeta.
Les previsions més moderades realitzades per les Nacions Unides indiquen que si les tendències actuals d’augment de la població i de la consum continuen com fins ara, a mitjans de la propera dècada necessitem l’equivalent als recursos de dues Terres. Hauríem de clonar una altra Terra per poder produir el que consumim!
La Petjada ecològica és una eina de comptabilitat de recursos que ajuda els països a entendre el seu balanç ecològic, i els dóna les dades necessàries per gestionar els seus recursos i assegurar el seu futur.
Cada país té el seu propi perfil de risc ecològic: molts estan en dèficit ecològic, amb empremtes més grans que la seua pròpia capacitat biològica. Altres depenen pesadament dels recursos d’altres regions que estan cada vegada sota una pressió més gran.
Els governs que usen la Petjada ecològica poden:
2. Supervisar i gestionar el seu capital natural.
3. Identificar els riscos associats al dèficit ecològic.
4. Establir polítiques més enfocades a la realitat ecològica i establir prioritats per salvaguardar els seus recursos naturals.
5. Mesurar el seu progrés cap a les seues metes.
Per espentar la implementació d’aquesta eina a un nivell nacional, Global Footprint Network va llançar el 2005 la campanya “Deu-a-Deu” amb l’objectiu d’institucionalitzar la petjada ecològica en almenys en els governs de deu estats importants abans de l’any 2015.
L’objectiu de l’organització és que la Petjada ecològica es convertisca en un indicador estandarditzat globalment acceptat, tan important com ho pot ser a hores d’ara el PIB (Producte intern brut).
En els primers dos anys, Global Footprint Network va encetar aquest projecte en 23 estats, als què després s’han afegit diverses algunes ciutats, regions i empreses de tot el món.
Aquesta és la llista actual de països, ciutats i empreses adherides al projecte:
o Emiratos Àrabs Units
o Equador
o Unió Europea
o Gal.les
o Suïssa
o Japó
o Perú
o Luxemburg
o Països andins (Equador, Colòmbia, Bolívia i Peru)
o Filipines
o Costa Rica
o Argentina
• Regions i municipis:
o Calgary, Canada
o Ontario, Canada
o San Francisco, USA
o Curitiba, Brasil
o Quito, Equador
o Cascais, Portugal
o EPA Victòria, Austràlia
o Londres
o Milan
o Cardiff.
o Marin County, Califòrnia
o Sonoma, Califòrnia
o Estat d’Utah (EUA)
• Empreses:
o WBCSD
o The GPT Group
o Pictet
o Sarasin Bank
o SITA
Suïssa ja ha acabat la seua revisió nacional, i les revisions de Japó, Bèlgica, els Emirats Àrabs Units, Equador, i França estan en marxa.
En aquest enllaç podeu trobar l’informe corresponent a l’Estat espanyol, en el qual es pot llegir la dada positiva de que ha millorat la seua petjada hídrica, en passar de ser el cinquè país més voraç fa dos anys, a situar-se en el vintè cinquè lloc de els 200 països analitzats:
http://www.footprintnetwork.org/images/uploads/Huella% 20ecologica% 20de% 20Espana.pdf
La Terra camina cap al caos ecològic sinó se senten les bases d’un nou model econòmic que opere dins dels límits del planeta, que genere benestar humà i que siga just i equitatiu, un model que, al mateix temps, siga capaç de generar ocupació i proveir de serveis socials i que consumisca d’una manera menys intensa, perquè l’actual està basat en el creixement de consum infinit en un planeta finit que si no creix, l’economia es co.lapsa.
Per això crec que hauríem de començar, per exemple, per identificar els sectors amb més potencial per crear ocupació i reduir les emissions de CO2, apostant decididament per ells, per després crear un context favorable des de les institucions, ara per ara inexistent.
Si produir verd és rendible per a les empreses i comprar aquests productes ho és per als consumidors, es donaria un veritable impuls a aquesta nova economia, encara que per això caldria fer un important esforç en forma d’ajuts, educació o reducció d’imposts.
I d’on s’obtindria el finançament necessari per rellançar aquests sectors?
La meua visió és què si s’ha rescatat al sistema bancari amb diners públics, com no es pot finançar una economia que tindrà efectes beneficiosos per a tota la societat?
Per descomptat, tot això requeriria d’una innovació i d’una experimentació destinada a canviar per complet el sistema, “la forma de fer economia”. Modificar els indicadors, anar més enllà del PIB o de la relació cost-benefici, per centrar-se en principalment en els beneficis per a la societat i la natura.
Una transformació total, però al meu parer necessària per al futur de la humanitat.
Patraix, València (L’Horta), a 2 de setembre de 2013.