La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Zaplana i la rojigualda de l’aguiló, guia i exemple dels joves cadells del PP.
Durant les darreres setmanes hem assistit una mica atònits a nombroses exaltacions feixistes mostrades per joves militants del PPCV en les xarxes socials.
I dic atònits, al menys en el meu cas, per una doble raó.
La primera pel que se li presumeix d’ideari i instrucció suposadament democràtics a un partit com el PP, i la segona per estar involucrats en aquests fets no “camises velles”, sinó alguns joves que, fent comptes, no havien ni nascut quan Franco va exhalar el seu últim sospir aquell 20 de novembre de 1975.
Diverses preguntes em van sorgir ràpidament en el meu cap en contemplar aquestes fotografies, tals com: en quin clima polític han crescut aquestes noves generacions? ó on se’ls ha inoculat aquest fanatisme feixista ?
De l’escola segur que no, perquè de fet des d’aquestes mateixes joventuts s’ha acusat als mestres de ser autèntics adoctrinadors marxistes y catalanistes, com el prova la campanya engegada per les NNGG del PP de Castelló el passat mes de març, en la qual instaven als estudiants a delatar i denunciar anònimament als seus professors, fins a tal punt que la Fiscalia va obrir una investigació dels fets.
I vet ací que fa uns dies em va arribar d’un amic per correu electrònic una imatge que, cal dir-ho, val més que mil paraules i que mil twits.
Aquesta imatge va dissipar de sobte tots els meus dubtes existencials sobre aquest assumpte: era una foto d’Eduardo Zaplana presa en el any 2006, durant el Campionat del Món de futbol d’Alemanya, retratat amb aficionats de la selecció espanyola amb una ganyota d’indubtable satisfacció i exhibint amb ells una ostentosa bandera de… l’àguiló, el jou i les fletxes, franquista i preconstitucional, exactament la mateixa amb les que s’han fotografiat alguns joves del PP de València!
En aquell moment Eduardo Zaplana era Diputat per València i portaveu del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats espanyol.
Quina reflexió se m’en ve al cap amb tota aquesta història?
Doncs que el problema que té el PP, i del que molts dels seus dirigents han intentat excusar i restar importància a través de diverses declaracions aparegudes als mitjans de comunicació, sembla ser molt greu i profund i posa en relleu com aquest partit és incapaç de desempallugar-se’n d’un feixisme del qual es nodreix ideològicament d’amagat o no, i del que, no solament els seus joves, sinó també els seus alts càrrecs fan exhibició sense pudor per a exemple i guia de les seues joves generacions, tal com hem observat fefaentment en les darreres setmanes.
Patraix, València (L’Horta), a 4 de setembre de 2013.