Per Cala Llonga, a Santanyí, entraren el 1715 les tropes de Felip V que acabaren amb els austricistes mallorquins i decretaren tota mena de noves plantes. Cap al 1930, l’eivissenc Antoni Costa hi inicia una urbanització que capgiraria la fisonomia d’aquells indrets volent-ne aprofitar, precisament, la seva bellesa aclaparadora. Massa tard he sabut (estaré molt
Dimarts vinent, dia 17, el Parlament de les Illes Balears pot acabar aprovant definitivament la modificació de la Llei de la Funció Pública que elimina l’exigència del coneixement del català –en distints nivells- als optants a places d’ocupació públiques. A més, la llengua catalana, pròpia de l‘arxipèlag, deixarà de ser la llengua de l’administració pública.
La ciutat mai no dorm perquè tem els somnis, sosté el bidell de l’institut que demà passat es jubila. I des que no hi corren a lloure pasquins, papers i altres reclams de lluita, no sabem dir bé i dolç en aquest temps de vasos esmorrellats i cels insidiosos. També es lamenta el maquinista del
El president espanyol, Mariano Rajoy, després d’haver mig espinzellat les tisorades més bèsties executades des que és president, va ser força aplaudit pels seus companys de partit, molts dels quals s’aixecaren del seu escó i tot per demostrar-li el suport més absolut. Intolerable. És una imatge força comentada i molts mitjans comparen tanta exultació amb
El primer municipi de la Franja de Ponent a votar a favor de seguir dient “català” al seu parlar propi ha estat Arenys de Noguera, a la Ribagorça oriental. D’aquesta manera, s’oposen a la nova llei aragonesa de llengües que dictamina que el català de la Franja passa a ser “aragonès oriental”. Celebrem-ho, tot i
S’han fet de ferro els cavallets de cartró i salts de marbre les llàgrimes que vessam mirant aquesta terra. Del gos, els ullals. El cor dels enemics. De qui mana, el dit. Dels pobres, el vertigen. Del ric, la mort pactada. Si la vall és de llàgrimes cal dir la veritat: no mentir és una
Aquests dies circula pel Facebook illenc una vinyeta força enginyosa que presenta l’ideograma del bosó de Higgs i un retrat de José Ramon Bauzá, el president de les illes. Sota la primera imatge, l’expressió “El bosó de Higgs”; sota el retrat del president: “El bossot d’aquí”. El primer que hom pensa en trobar-se amb entremaliadures
Anit, la Coral d’Antics Blauets de Lluc, dirigida per Vicenç Juan Rubí, oferí un concert a Sa Casa Llarga a benefici de Can Gazà. Allí hi comparegueren prop de dos-cents amics de l’entitat gràcies a l’esforç i al compromís dels quals Can Gazà, Institut contra l’exclusió social pot seguir atenent en tots els aspectes vitals
El concert reivindicatiu a favor del català “Enllaçats per la música”, que tendrà lloc avui, divendres, 6 de juliol, a partir de les 17.00 hores, a la plaça de la Porta Pintada (o d’Espanya) de Palma, comptarà amb la participació de 41 grups i artistes, que, d’aquesta manera, es banyaran a favor de la llengua
Tot és camí vers l’extinció prevista. Res no hi ha a l’aire, sols l’oratge inquiet d’un mot que vagareja. El fill del xaman acarona els amulets llegats i plora: ignora els cants i sense ells els poders emmudeixen. Dintre teu la flor que conté la paraula designadora de l’ànima de l’illa, la llavor del teu
Dissabte dia 30 de març, sant Marçal, patró de Marratxí, el P. Gabriel Seguí i Trobat, missioner dels Sagrats Cors, predicà l’ofici solemne. Entre els feligresos que atengueren el sermó hi havia José Ramón Bauzá, exbatlle marratxiner i actual inquilí del Consolat de Mar. Es veu que a lo president no li agradaren gaire les
En Martinià fa prop de mig any que està ingressat al Joan March, un dels hospitals que la irresponsabilitat insuportable del bauzanisme vol tancar sense saber per què. El bon home manté una lluita molt desigual amb la diabetis. Per mor d’ella, en les beceroles de les escomeses, li hagueren d’amputar un dit d’un peu.
José Ramón Bauzá, digué divendres als cadells del seu partit reunits en congrés que “mentre governi el PP i jo sigui el president, s’ha acabat de viure de la sopa boba i demanar per viure de la subvenció”. I més, referit a les subvencions: “Això s’ha acabat i els que es queixen, es queixaran per
La caminada és l’única esperança de les camades. El call dels que caminen desbrossen les voreres. La tramuntana esbroca la tempesta que descarrega amb força a la mar nostra tot esbiaixant l’aigua.