marginàlies

El primer municipi de la Franja de Ponent a votar a favor de seguir dient “català” al seu parlar propi ha estat Arenys de Noguera, a la Ribagorça oriental. D’aquesta manera, s’oposen a la nova llei aragonesa de llengües que dictamina que el català de la Franja passa a ser “aragonès oriental”. Celebrem-ho, tot i que no deixa de ser ridículament lamentable (tot sigui per no irritar ni aixecar bòfegues) que hàgim de sotmetre a votació el nom de la llengua que parlam.

S’imagina algú l’ajuntament d’Ahigal de los Aceiteros, Salamanca, per posar un exemple a l’atzar, sotmetent a votació el nom del seu parlar? És clar que no, que el seu castellà ferm, vigorós, no té retop i així ho diu i demostra la història, el seny, la raó i la ciència.

No obstant, aquesta claror emanada de l’estudi, de l’anàlisi i del treball científic sols il·lumina el castellà, i per això té qui el neteja, el fixa i el dota d’esplendor. El català, contràriament, es regeix per la ciència infusa dels qui el detesten. Així, hem sentit a dir que els catalanoparlants ens expressam en polonès (“polaco”, en expressió exacte); o que el mallorquí es parlava molt abans que el rei En Jaume conquerís l’illa; o que el mallorquí d’ara prové de la parla dels mítics foners. I s’arriba al paroxisme negacionista lingüístic judicialitzant (i sotmetent a la votació de ses senyories) la denominació dels parlars distints del castellà i més en concret del català. Per no parlar dels que, amb un ardor que no apliquen a cap altra comesa, s’erigeixen en els veritables defensor de les parles catalanes locals que no s’han de dir així de cap de les maneres perquè res no tenen a veure amb el català “de la Generalitat”. Això sí, desplegant els seus deliris filològics en castellà, per suposat.

En aquest cas, qui millor exemplifica l’iracund anticatalanisme imperant és el PP d’Arenys de Noguera, els regidors del qual votaren en contra de la moció esmentada tot fent constar que “preservar el català val diners”. Se li poden treure manta conclusions, a aquesta asseveració. Primer de tot, però, cal deixar clar que la preservació de totes les llengües, fins i tot les de més parlants, val, o costa, doblers; i que els estats no en planyen despeses. L’Institut Cervantes n’és un bon exemple. De segones, aquesta obvietat pepera tenyida de retret s’inscriu en la catalanofòbia més desacomplexada: si substituïm “català” per “aragonès oriental” desapareix de cop la protecció, car l’únic que costa doblers és tot allò que substantivament és català o en aquesta llengua. Vull dir que el PP d’Arenys de Noguera -i tot aquest partit, és clar- no pensa preservar cap llengua que no sigui la castellana. I per fer-ho ben fet, comencen per negar el nom dels parlars catalans perifèrics, per entendre’ns, amb la clara intenció d’afeblir el Principat; de reduir el català a l’estricte demarcació territorial de “Catalunya”.

El nom fa la cosa, ja ho sabem, raó per la qual, avui més que mai, em plau molt d’expressar-me en el més genuí de l’aragonès insular.