marginàlies

Aquests dies circula pel Facebook illenc una vinyeta força enginyosa que presenta l’ideograma del bosó de Higgs i un retrat de José Ramon Bauzá, el president de les illes. Sota la primera imatge, l’expressió “El bosó de Higgs”; sota el retrat del president: “El bossot d’aquí”. El primer que hom pensa en trobar-se amb entremaliadures com aquesta, a part d’esbossar un somriure ben deslliurat o fer una rialla fresca, és que, malgrat totes les dissorts que ens assetgen i les retallades que ens mutilen, mai no cal perdre el punt d’humor necessari per prendre distància de tot i poder situar-nos entre tants destrets amb comoditat i eficàcia.

I, tanmateix, passat l’impacte dolç de l’acudit, et puja el rot agre: com diantre aconseguiràs entendre que un bosó és, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una “partícula no sotmesa al principi d’exclusió de Pauli, un nombre indefinit de les quals, per tant, pot ocupar simultàniament un mateix estat quàntic”.
I si costa atansar-se a aquest concepte de física nuclear, entendre el bosó de Higgs, que acaba d’obtenir el vist-i-plau de la comunitat científica, és tasca altament dificultosa. I en aquest cas encara més, si tractam de la “partícula de Déu”! Afortunadament, el bisbe portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, en un acte d’extrema humilitat s’ha apressat a dir que tampoc no sap en què consisteix aquest bosó presumptament diví. Per tant, si la jerarquia eclesiàstica, en haver estudiat el tema, no dóna suport a la comunitat científica, que tremoli en Higgs i els que li van darrera.
En contraposició, no costa gens entendre què és un bossot si ens dirigim al Diccionari Català-Valencià-Balear que en la seva accepció quarta indica: “Beneitot, grosser d’enteniment (Mall.); cast. zoquete, borrico”. Santa paraula!, diríem si la volem relacionar amb la divinitat del bosó de Higgs.
I pensant en els bossots que ens manen i comanden, aquí i passada la mar, fullej un dels molts suplements dominicals de diaris forans que no pots evitar perquè vénen ben encartats i et fa no sé què deixar-los damunt el taulell del paperer amic, i en topar-me amb les bestieses que arriben a dir els articulistes en nòmina i al servei del trogloditisme espanyol, caus en el compte que la bossoteria és una marea negra que amenaça molt seriosament els ecosistemes de la catalanitat.
Una bossoteria troglodita que frueix d’anar contra la ciència, a corrent de l’estultícia, a sou de la dictadura. Curt i ras, els bossots no vénen dels bosons.